BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

21 d'octubre de 2020
0 comentaris

L’1 d’octubre que volen enterrar (Carles Herèdia)

 

Resposta a l’article de Josep Maria Vall.
L’1 d’octubre que volen enterrar (Carles Herèdia)

“·Octubrisme”: Només faltava que del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, en el qual moltes persones s’hi van jugar, literalment, el físic, en vulguin generar un terme amb intenció sorneguera i pejorativa.

Això és el que ha fet Josep Maria Vall en l’article “L’octubrisme”, que subtitula, textualment: “L’independentisme guanyador ha de desemmascarar d’una vegada per totes les fal·làcies octubristes”.

Un article que vindria a condensar l’actual línia política d’ERC i el seu entramat mediàtic. De fet, fins i tot en el mateix article ens recomana els llibres d’en Francesc Marc-Alvaro, Carles Mundó, Jordi Muñoz, Enric Marín, d’en Tresserras, d’en Junqueras i la Marta Rovira. Ple al quinze, sens dubte.

Anem, però, a destil·lar l’article i aquestes suposades fal·làcies. El que més sobta és que Vall es queixa del fet que el passat 1 d’octubre els manifestants ataquessin al govern català i donessin com a “totalment vàlid i vinculant el referèndum de l’1-O”.

Ja sabem gràcies a l’afer Oriol Mitjà, entre d’altres, l’al·lèrgia que provoca a cert partit les crítiques cap al Govern, un fet que hauria de ser normal en qualsevol societat democràtica. Però a banda d’això, sembla que s’hagin oblidat que l’1 d’octubre no era cap embat, ni una mobilització, ni cap performance, sinó que estava subjecte a les Lleis de Transitorietat i del Referèndum, Llei 19/2017, que determinaven que l’1 d’octubre era vinculant i els terminis per aplicar-ne els resultats. Així doncs, és del tot comprensible que els ciutadans critiquin el trencament d’aquell compromís, i encara més que critiquin a qui vulgui fer oblidar o folkloritzar aquell referèndum que tanta suor, llàgrimes i sang va costar.

Vall ho justifica dient que els mateixos observadors internacionals van dir que el referèndum no complia els estàndards internacionals per la violència policial i les circumstàncies en les quals es va celebrar. Però això torna a ser fals o una veritat a mitges, ja que aquests mateixos observadors van dir que la violència policial “havia reforçat els resultats de la votació” i que depenia dels polítics aplicar-ne, o no, el resultat. Val a dir, a més, que en política internacional no es regeix, ni de bon tros, per aquests suposats estàndards internacionals, sinó per la capacitat i la voluntat de controlar el territori.

Es podria discutir sobre si és necessari, positiu o viable fer un altre referèndum, ja que el momentum d’aquell 1 d’octubre es va perdre. O com generar un momentum alternatiu a un referèndum, tot aplicant el que el poble català ha determinat. Cal definir un full de ruta i una estratègia unitària de l’independentisme real. Ara bé, res d’això ha d’anar lligat a termes on Vall i ERC s’hi aferren per a justificar la seva inacció i manca d’estratègia independentista, com el “cal eixamplar la base”.

I és que justament la deriva actual d’ERC i la seva estratègia de la “desescalada” no només no estan ampliant la base, sinó que l’estan reduint, tal com demostra l’evolució de les enquestes del CEO. No cal ser cap analista polític per entendre que reduir el conflicte, renunciar i allargar en el temps una aspiració n’acaba disminuint el seu suport.
Diversos dirigents d’ERC ja han apuntat per on van els seus trets: Gestionar l’autonomia i deixar per una altra generació la lluita per la independència.

Per tant, per molt que Vall parli d’independentisme guanyador o seriós, res d’això existeix en l’estratègia actual d’ERC. De fet, la seva estratègia actual no és independentista, sinó que està basada exclusivament a millorar els resultats electorals del seu partit.

Però perquè aquest gir cap a l’autonomisme sigui acceptat per l’àmplia majoria de la ciutadania independentista, primer cal fer oblidar aquell 1 d’octubre, l’acte d’empoderament i llibertat més potent dels darrers anys i, sobretot, buidar-lo de significat i del seu motiu principal. Si defensar la seva legitimitat és ser octubrista, doncs serem octubristes amb orgull.

Carles Herèdia, 20 octubre del 2020

———————————-

PS 1:   NO POSEM EN PERILL EL 1r OCT. :

LA LEGITIMITAT, LA VÀLUA IMPLÍCITA I  ELS  RESULTATS  QUE SE’N DERIVEN
DEL
REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA, VINCULANT,
DEL 1r D’OCTUBRE DE 2017

És un error gravíssim intentar ratificar un Referèndum que de per sí ja està ratificat. Les promeses electorals la majoria de les vegades se les emporta el vent, si es dona aquest cas o no assoleixes el 50%+1 aleshores has malversat d’alguna manera la força innata del Referèndum. Els partits que de veritat siguin lleials al 1r d’octubre s’han de comprometre a fer-ho (complir el Mandat) no pas a qüestionar-ho. És com una actitud pràctica de bona fe i voluntat efectiva però en realitat és suïcida, et jugues al no res la millor força i valor que tens. Reafirmar d’entrada el valor del 1r d’octubre i el seu clar mandat és inexcusable i una condició sense la qual no hauríem de votar mai a qualsevol partit que no ho faci. Comprometem-nos a complir el mandat, no rebaixem el valor del 1r d’octubre per molt que altres vulguin devaluar-lo o oblidar-lo.

Jo vull la unitat independentista electoral per guanyar clarament davant de l’unionisme, però de cap manera vull un govern bicèfal que cadascú vagi a la seva. Els polítics i els partits s’han mostrat clarament incapaços de gestionar-ho. Ha estat un veritable fracàs.

Tres objectius primordials a complir a banda de governar:
1 – Reafirmar en tot moment el 1r d’octubre i recordar-ho.
2 – Aixecar la DUI del 27 d’octubre del 2017, completar-la.
3 – Assegurar el català, no sols és necessària l’actitud dels catalanoparlants, és absolutament necessari el compromís polític en la defensa de la Llengua. Un gran pacte i moviment nacional primer dels que hi creuen, i complir les lleis d’etiquetatge i cinema, i crear totes les disposicions i campanyes publicitàries per aixamplar-ne l’ús.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC.

PS 2:  Estic plenament d’acord amb l’editorial de Vilaweb, escrit pel seu director Vicent Partal, del que també n’adjunto l’enllaç:
https://www.vilaweb.cat/noticies/no-cal-plebiscitar-el-mandat-del-primer-doctubre-el-que-cal-es-complir-lo/

PS 3: Resultats del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, del 1r d’octubre de 2017:
https://www.ccma.cat/324/els-resultats-oficials-de-l1-o-confirmen-la-victoria-del-si-amb-un-43-de-participacio/noticia/2813421/

 

 

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!