El Mandat del 1r d’octubre diu: Fem i fes de Catalunya un estat independent: Sense Autodeterminació no hi ha pressupostos”!

 

Si no hi ha reconeixement ni respecte per a Catalunya tampoc no hi ha d’haver pressupostos per a Espanya”!

La confrontació i l’atac han de ser intel·ligents, precisos i constants
. Han de ser com torpedes democràtics a la línia de flotació. Veritat que votar ‘no’ a uns pressupostos no és cap delicte? Així doncs ho repeteixo: Sense Autodeterminació no hi ha pressupostos”!

Davant la visita ‘pixaradeta’ dels capitostos espanyols d’aquest proper divendres, que aprofiten venir a fer la papallona un cop ja han escapçat el nostre president, hem de tenir present que també és un bona i efectiva resposta reafirmar-nos i auto obligar-nos en complir el nostre Mandat del 1r d’octubre del 2017: Edificar en tot i per tot la incipient República Catalana Independent i Assegurar la Llengua Catalana amb un pacte nacional, posar en dansa la llei d’etiquetatge i la llei de cinema, ambdues fa deu anys que ja estan aprovades però fins ara estan segrestades pels nostres mateixos governs dins d’un calaix.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

——————–

Sobre el Referèndum del 1r d’octubre i la Declaració del 27 d’octubre (DUI)
extret de l’editorial de Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/no-cal-plebiscitar-el-mandat-del-primer-doctubre-el-que-cal-es-complir-lo/

Escriu Vicent Partal: 

‘jo crec que el mandat del Primer d’Octubre no s’ha de renovar: allò que han de fer és complir-lo. I això no s’ha fet.

La llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, era ben específica i concreta: deia que si hi ha més vots afirmatius que no negatius, el parlament declararia formalment la independència de Catalunya i començaria el procés constituent de la República Catalana. I que en el cas que haguessen guanyat els vots negatius, es convocarien unes eleccions al Parlament de Catalunya. Es va guanyar amb molta claredat, es va declarar formalment la independència de Catalunya però no es pot dir de cap manera que haja començat el procés constituent de la República Catalana. I la qüestió que a tots ens hauria de preocupar és aquesta, no pas cap renovació d’aquell mandat.

És evident que la llei ha estat anul·lada pels tribunals espanyols però no pel Parlament de Catalunya. I per això és, si més no, estrany que els partits que es declaren fidels a l’esperit i el mandat del Primer d’Octubre ara ens proposen de convertir unes simples i rutinàries eleccions autonòmiques espanyoles en un instrument de ratificació. En un instrument de ratificació de, ni més ni menys, la més gran decisió sobirana adoptada en segles per la nació catalana. Quina manera de rebaixar-ne el valor!

Ja ho entenc que, molt més que probablement, això és un ham electoral. Un eslògan. Una proposta que algú ha pensat simplement que resultaria enginyosa, que serviria per a mobilitzar un electoral profundament decebut amb la classe política. Però no es pot ser tan frívol amb tot. No es pot donar tan poca importància al referèndum d’autodeterminació del 2017. No es pot devaluar el comportament heroic del país així com així, convertint aquella data en un altre fet polític qualsevol, sotmès als vaivens del dia a dia i a la batalla partidista.

Seria important de superar el 50% del vot a les eleccions? Sí. Però relativament. És evident que tot allò que siga sumar és important i millor ser el 51 o el 53 que no el 49 o el 47. I tant! Però tots sabem avui, positivament, que a Espanya la superació d’aquesta barrera no canviarà res. Ni arribant al 51% dels vots ni arribant al 91%. Ells no cediran el poder, siga quin siga el nivell de vot.

De manera que la discussió hauria d’anar per un altre costat. Hem de parlar, sí, de poder. En compte de parlar de vots i prou. O si més no parlar-ne al mateix nivell que de vots. I de com el fem servir, el poder que tenim, el poder institucional però també el popular. En quines circumstàncies i de quina manera. Per a aconseguir allò que volem. Ep!, si és que volem parlar de Catalunya com a república, no pas de Catalunya com a comunitat autònoma espanyola i prou.

I això, parlar de poder, exclou degradar, rebaixar la importància del Primer d’Octubre per a guanyar quatre vots en unes eleccions autonòmiques que no canviaran res, en termes reals. El mandat del Primer d’Octubre, el mandat expressat per la gent que va votar, que va defensar les urnes i es va enfrontar a la tirania, roman viu i és el motor del desafiament que aquest país sosté d’ençà de fa tres anys. I en tot cas és Espanya que, amb l’ús de la violència, ha renunciat a reconèixer el valor de les minories i les majories. Per això, ho tornaré a dir per si no s’ha entès, la batalla que l’independentisme català ha de pensar com vol acomplir és el de la gestió del seu enorme poder, més enllà de la legalitat espanyola.’   (Vicent Partal)

——————————————————


PS1 AVUI ÉS UN DIA “I”, “I” D’INDEPENDÈNCIA !!*!!

PS2 Votant del ‘Sí’ en l’1 d’octubre, el teu acte primer immediat és el pas que toca en el compliment del teu deure d’autodeterminació de Catalunya.

PS3 Votant del ‘Sí’, el teu acte primer immediat és el pas que toca en el compliment del Mandat del 1.O

PS4: País Valencià, Model i esperança pel futur de Catalunya:
‘la recuperació decidida de la llengua en tots els nivells’
https://www.vilaweb.cat/noticies/generacio-guillem-agullo/

PS5: FORA DE CATALUNYA TOTS ELS JUTGES ESPANYOLS. ‘A veure quants jutges de rebaixes pot comprar el partit espanyolista Ciutadans’ ‘Jutges en venda!!!! Barato, barato!!!!!’
Santiago Espot, Força Catalunya (https://twitter.com/santiagoespot) 
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ciutadans-paga-extra-jutges-catalunya_545004_102.html


 


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *