BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

28 de setembre de 2020
0 comentaris

Resum Entrevista al MHP Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya. A mena de Resum del seu llegat fins avui.


RESUM INDEPENDENTISTA: ENTREVISTA AL MHP TORRA,
131è  President de la Generalitat de Catalunya>
 

(L’anterior 130è President, el seu predecessor en el càrrec,  Carles Puigdemont, és ara el President de la incipient República a l’exili, votada el 1r d’octubre i Declarada unilateralment (DUI) el 27 d’octubre del 2017 en espera de la definitiva Proclamació)Extret de:
https://www.vilaweb.cat/noticies/quim-torra-hem-de-ser-conscients-que-aixo-no-pot-continuar-aixi/

A mena de resum aproximat del seu llegat fins avui.
Amb ell pugem, un esglaó més, vers el Cim de la Independència.
Berga, 28 de setembre 2020

RESUM:

1 – En paraules del MHP Torra: ‘Tot això que ha passat aquests mesos i anys mostra els límits de l’autonomia. Tenim un parlament que no pot aprovar les resolucions que pren, tenim 2.850 represaliats’ ‘El país ha de ser conscient que això no pot continuar així. això tard o d’hora implica aquest salt col·lectiu de la nació. Això requereix un tall en sec, requereix la ruptura democràtica i la defensa de la independència. Hem arribat a un punt en què realment ens juguem si l’autonomia ens acaba consumint o si realment tots plegats fem allò que s’ha de fer. I això només pot ser una ruptura democràtica.

2 -Penso també que per a poder fer aquest salt col·lectiu necessites una voluntat col·lectiva majoritària al parlament i potser aquesta voluntat no hi ha estat. I per tant en això les futures eleccions catalanes tenen una importància cabdal.

3 – necessitem una majoria determinada, decidida, conscient del moment històric. No podem continuar amb una autonomia intervinguda i amb aquestes persecucions. Hem de recuperar l’esperit guanyador del Primer d’Octubre, que és de plantejar el desafiament de la ruptura amb l’estat i la desobediència col·lectivament. Les desobediències personals i individuals no són la solució. A la independència hi arribem amb un salt col·lectiu o no hi arribem.

4 – El Primer d’Octubre va fallar la defensa en qüestions de desobediència civil i democràtica d’aquell resultat.

5 – la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia com a solució de la repressió. quests són dos mínims comuns denominadors que l’independentisme ha pogut aguantar.

6 – Encara recordo el primer aniversari del 27 d’octubre, quan faig una declaració institucional reivindicant la independència i la faig tot sol. He procurat salvar com fos el prestigi de la presidència i la dignitat de la institució. … algú que marca el camí de la llibertat havia de ser-hi present.

7 – En el meu cas, m’havia preparat per anar a totes i això volia dir que m’havia preparat per si calia anar a la presó. I sí que m’ha faltat que tots anéssim preparats per al mateix objectiu.

8 – No poder haver conseguit la independència en aquest meu mandat … Ens ensenya l’enorme dificultat que té aquest país a l’hora de trobar la manera d’assolir aquests esforços polítics col·lectius. A vegades han funcionat a cop d’impuls, com el 14 d’abril de 1931. No s’havia preparat gaire i va funcionar. El Primer d’Octubre està molt més pensat i també funciona. En tots dos casos funciona per la gent.

9 – jo sí que venia amb la meva idea que ser independent potser faria més fàcil d’aconseguir aquest acord entre tots. I quan ens passem hores i hores, reunions i reunions, per donar una resposta a la sentència, i vam aconseguir que la majoria independentista arribéssim a un acord nacional per a l’exercici de l’autodeterminació, l’amnistia i la fi de la repressió, vaig pensar: ‘Home, és tard però hem trobat això.’ Però després hem estat incapaços de desenvolupar-ho.

10 – Venia a fer la independència. Com que sempre he pensat que ho fem junts o és impossible, he procurat –amb una paciència que a vegades m’ha costat exercicis d’interiorització– que no podíem trencar per la gent…

11 – Si fem un seguit de coses, hem de ser conseqüents fins al final. Com podem explicar als ciutadans que ens hem reunit al Palau de la Generalitat, que hem votat al parlament i ara de sobte acceptem que em retirin l’acta de Diputat?

12 – La gent als partits polítics, els ha de demanar claredat. L’altre dia el vice-president del parlament, Josep Costa, deia: no ens demaneu unitat, demaneu-nos que fem la independència. La frase em va agradar. S’ha d’exigir que senzillament siguem clars. Com ho farem, quines seran les maneres d’arribar-hi i jo penso que la ciutadania es mereix aquest punt de respecte.

13 – Els límits de l’autonomia que ha posat al descobert aquesta legislatura també són els límits de què significa una autonomia com aquesta: amb interventors, amb Mossos, amb qualsevol col·lectiu que ens puguem imaginar. Això ho hem de tenir molt present a l’hora de plantejar-nos aquest salt col·lectiu.

14 – En un moment de desobediència, has d’acceptar que la repressió pot venir dels àmbits de la mateixa autonomia. Tot això és la màxima complicació del nostre moment.

15 – Jo no faré servir la paraula ‘desmuntar’. Tot això cal desbordar-ho i això ho desbordarà la gent votant. Si una majoria vol la independència, serem independents. És així. Això requereix un seguit de decisions sobre com organitzar-nos i orientar el moviment independentista cap a allò que és: un moviment de regeneració i ruptura.

16 – l’únic moviment que realment trenca amb el règim del 1978 és el moviment independentista, els altres moviments. Han estat digerits per a aquest poderós estómac que és l’estat espanyol i contra això el gran valor que hem de preservar en el sentit de ruptura és l’independentisme.

17 – ’independentisme és ruptura. L’independentisme persegueix una finalitat que és la república catalana i per tant no li serveixen els mètodes del catalanisme. Ha de seguir una altra estratègia, que és diferent. Tot allò que era habitual quan al país hi havia una majoria catalanista no serveix ara que hi ha una majoria independentista. És diferent. Hi ha una societat que et demana que actuïs diferentment.

18 -L’independentisme no pot perdre el sentit de ruptura ni de regeneració. Si fem perdre valor a les paraules, serà molt preocupant.

19 – Aquest era un govern de coalició amb moltes dificultats, processos judicials, requeriments… Tot això ho ha fet extremadament difícil. No perquè jo no m’hagi sentit amb autoritat.

20 – És cert que quan mires enrere veus aquest punt irreal. També és un moment que se’t fa present amb tota la cruesa com és la gent. Veus qui s’arromanga, qui pren decisions i qui està pendent de la situació o qui se’n desentén.

21 – Davant la Pandèmia: És cert que quan mires enrere veus aquest punt irreal. També és un moment que se’t fa present amb tota la cruesa com és la gent. Veus qui s’arromanga, qui pren decisions i qui està pendent de la situació o qui se’n desentén.

22 – ens hi va la vida de les persones. I allà vaig veure un president que en aquells moments se sentia pressionat per uns altres condicionants que no eren aquests.

23 – Tot anava d’hores. I que costés tant prendre les decisions i que no es posés la vida de les persones davant de les altres coses, no ho vaig entendre, ni del president Sánchez i de molta altra gent. Algun dia haurem de parlar de totes les trucades que jo feia i de les respostes que tenia.

24 – jo tenia un HotPoint i m’havia de connectar a TV3, i en aquest moment t’adones de la importància de la presidència. I torno al començament. Això ho haurà de jutjar la gent, però he intentat que no abaixéssim la guàrdia, que parléssim amb la gent amb honestedat, i penso que he fet això, amb aquests discursos des de Canonges.

25 – La pitjor decisió que pots prendre és no explicar el punt de gravetat perquè acabarà sortint. … per això és tan important de prendre les decisions en el moment oportú. En general ho hem fet sempre, però també hem fallat…

26 – Del Parlament i del … n’espero: Aquí tenim un referèndum o unes eleccions davant que han de marcar un punt d’inflexió cap a un salt col·lectiu.

27 – Les lliçons d’aquests anys? De tot, de la plaça d’Urquinaona, de la pandèmia, dels judicis… És que tenim la força per a guanyar, la tenim ara. No sé quan, però hi hem d’anar tots.

28 – Presentar una llei d’amnistia sí que seria un gest, tramitar un indult no ho és. És un pur acte administratiu sense gens de valor. Que no ens venguin més històries.

29 – El meu admirat Carrasco i Formiguera, al parlament espanyol, li deien és que vostè és un nacionalista radical i responia: això és una de les millors coses que m’han dit mai. Doncs una mica és això, també.

Resum extret de l’Entrevista de Vilaweb
al MHP Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya.
A mena de Resum del seu llegat.
Amb ell pugem un esglaó més vers el Cim de la Independència.

(El seu predecesor, l’anterior President 130è, Carles Puigdemont, és ara el President de la incipient República a l’exili, votada el 1r d’octubre i Declarada unilateralment (DUI) el 27 d’octubre del 2017 en espera de la definitiva Proclamació.)

Resum extret per Salvador Molins i Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya. Amics de Pere Esteve, Màrius Avellaneda, Josep Espelt, …en la memòria.Títol: Resum Entrevista al MHP Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya. A mena de Resum del seu llegat fins avui. Berga, 28 de setembre del 2020.

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!