BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

21 de setembre de 2020
0 comentaris

El català no depèn només dels parlants sinó també dels governants. Actuem, proposem i votem en conseqüència.

El primer responsable de la llengua és el govern de la Nació.
En les properes eleccions al Parlament Català sols votem qui ho defensi i ho tingui clar.

Amb dos objectius prioritaris, Aixecar la DUI (completar-la, implementar-la) i Assegurar la LLENGUA, trenquem la divisió dels partits independentistes, votem en bloc el partit més lleial al 1r d’octubre i a la vegada que tingui més opcions de guanyar, per aquest ordre, anem a guanyar no pas solament a participar, votem en bloc, el que no volen guanyar ells -els partits- guanyem-ho nosaltres -el poble-, en bloc, de 2 a 3 milions de vots, els del “Sí” del 1r d’octubre del 2017, més els que s’hi puguin afegir, per una Generalitat eina de país! Votem en bloc la millor proposta i també el millor candidat, el més famós -això també compta-, aquell que aplegui més vots i que mostri fermesa, catalanitat i determinació.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC/CDR.

———————————————–

Extret del Grup de debat de Català Sempre:

ELEGIA PER LA LLENGUA
(EL PREU D’EVITAR EL CONFLICTE ÉS LA MORT)

(Reproducció d’article d’en Jordi Artigas)

Senyor jubilat que, a la farmàcia de la plaça de les Cols, respon ostentosament “queeé” quan la dependenta li diu que son “vint-i-set amb noranta-dos”. I la noia li repeteix en espanyol, el client té la raó i aquí tots som bilingües, no ens fem mala sang.

Caixera del super que quan li dic bona tarda, i que em cobri una bossa, em pregunta “targeta o metálico”. Si li responc en anglès, m’ensenya el preu a la pantalla i assumpte resolt. ‘Si ud. se hace el guiri yo me hago la sueca, capullo’.

Companya d’EGB en l’escola catalanista dels 70, catalanoparlant de tota la vida, que escriu a l’instagram només en espanyol. ‘El mundo al revés’.

Jove catalanoparlant que fa anys que treballa a la indústria aeronàutica d’Alemanya i que envia missatges d’afecte per FB als seus pares catalanoparlants… en espanyol, perquè l’entenguin els seus amics d’Alemanya.

Mestres castellanoparlants de Primària, els alumnes dels quals pensaran que els adults sòn extraterrestres: en català a l’ aula (si el parlen) i en espanyol a la resta, al pati, a les xarxes, amb els amics. Una llengua per l’aula i una altra per la vida. La llengua per fer bonic versus la llengua ‘cool’, amb que ens entenem tots. Del “Habla en cristiano” a “no me seas supremacista” en 4 décades de normalització. Hà!

Els nens són llestos i ens tenen ben calats: Catalunya no és un país bilingüe, el bilingüisme és cosa de persones, no de societats. T’ho dirà qualsevol sociolingüista. El que som és un refotut país amb doble moral. Això els nens ho veuen i, almenys a la AMB -Agrupació Metropolitana de Barcelona-, segur que no voldran participar de l’estafa. Fa bé ERC de tenir Rufian de cap de cartell. “Si me das a escoger, lo tengo claro. Y si me obligas, me la suda: lo tumbaran en el TC”. I bé que faran, perquè el 2017 no vam tenim pebrots de fer un estat, amb una llengua preferent, unes llleis a favor i un TC al gust de la nostra nació.

Poseu-vos-hi com vulgueu: aquests anys estem assistint a la darrera batalla pel català. La definitiva. De retruc, vivim el darrer batec de la catalanor, perquè la llengua n’és el tret distintiu, del país. No són només sensacions: són dades. Segons l’enquesta d’usos lingüístics, l’ús exclusiu del català amb els amics ha passat del 22% (2008) al 13% (2020). Hi ha gent, la majoria, que ho viu amb indiferència. D’altres ho saben i no hi volen pensar (com qui te algú proper amb càncer i mira de no recordar-ho). Finalment hi ha gent, crec que cada cop en som més, que s’adona de la residualització del català i pateix. De fet, li està començant a agafar una mala llet còsmica, el preludi d’algun efecte en cadena que potser alliberi el malalt de la UBI.

No us adoneu, bona gent del llaç o de l’arc de Sant Martí , que se’ns mor la puta llengua? que ja no sona pels carrers com fa només 30 anys? Que nebots, tal vegada els fills tenen una fonètica que ja no és la nostra, que els cauen els pronoms a troços? que a cada frase hi ha almenys una interferència, un calc, una neologisme?

Ja no és només la mentalitat de colonitzador del falangista jubilat, o la falta de competència en català de la dependenta escolaritzada amb immersió. És que són les desenes de desercions dels nostres, de gent que té el català com a llengua materna. Com si la seva llengua fos una nosa, un obstacle per tenir més followers, per obtenir més likes.

Si ni amb els parlants habituals podem comptar, l’estroncament de la transmissió de pares a fills és qüestió de 1 o 2 generacions. A partir de llavors el col.lapse de la llengua i la desaparició a l’espai públic en pocs anys. Pensava que ja no ho veuria, però la meva orella percep més del que voldria.

O sigui que, comptat i debatut, ja no tinc esma per ser políticament correcte i per això poso l’exabrupte del Jair, que segur que molts titllaran d’insultant, però que amaga una veritat. Les llengües només progressen on els tontets o les males persones no els surt a compte prescindir-ne. Ni que sigui a contracor.

JORDI ARTIGAS

—————

Comentari de Salvador Molins, CLR*CDR/BIC:

“És molt senzill, tornem-hi, a partir d’ara mateix ‘A Catalunya en català’, va! som-hi tots!”

 

Assegurar la Llengua.
Aribau va poder. Què podem fer ara?

 

Salvar la llengua, una vegada més.
Salvar la pàtria com ho va fer Aribau.

‘l’assignatura que més es feia en castellà era la gimnàstica*. La qüestió és que darrere del pati hem perdut també l’aula i això no es diu. O potser ni ens n’adonem.’  (Carme Junyent)

‘Què podríem fer?’  (Comentari de Salvador Molins)

*La causa eren les restes del “movimiento”, la gimnàstica no es feia, era una de les tres maries junt amb el FEN i la religió, o a voltes les feien gent castellana o propera a les “Juventudes y las Jons” o va venir de la moda perifèrica dels esportistes? De la carrera universitària d’esportistes? La gent menys culturitzada? que es dedicava a carreres de tipus físic ‘jo no sóc de lletres ni ciències, sinó d’esports’? Segur que dic/escric bestieses, sols intento fer una mena de pluja de preguntes. El fet és que en algun punt es va trencar la cadena, o en molts punts, gent díscola que mai va acceptar el català o l’esforç i la preparació per exercir-lo? Escoles que no feien immersió, i cap control de l’administració catalana. La bel·ligerància dels contraris, el ‘no lo entiendo, lo podría explicar en español’ que tantes vegades ha fet que tota una classe o tota una reunió d’escala o una conferència, per causa de la queixa d’un sol impertinent es fes en castellà per a tota la resta de catalans. Mantenir una lluita constant sense mantenir viu l’esperit i el convenciment cansa molt i molts acaben abandonant la lluita de defensa de la llengua pròpia i personal.

Com ho podem arreglar?

La fractura va ser petita i s’ha fet gran. La reparació també pot ser petita? Però s’ha de començar des d’avui mateix i aquests article de la Carme Junyent, així com altres de semblants, són el símptoma que arriba l’hora de començar la reconstrucció de la Llengua Catalana, primer valor i fonament de Catalunya.

Dues responsabilitats indefugibles

El primer pas de l’edificació de l’estat, de la República Catalana Independent és assegurar la Llengua i això té dues potes, dues responsabilitats indefugibles, la personal i la política, la primera no abandonar la llengua i perfeccionar-la, la segona implica una actuació directe de l’administració catalana, idees clares i actuacions conscients, sistemàtiques, permanents. Convicció i fermesa o fermesa amb convicció de la necessitat de preservar un bé comú que de cap manera podem deixar perdre, amb la llengua passa el mateix que amb la natura, o la salvem o la perdrem, amb la llengua hi perdrem l’ànima de Poble i amb la natura hi perdrem la vida. No ens ho podem permetre.

Complim el mandat! Edifiquem la República i al mateix temps assegurem la Llengua.

És qüestió d’intel·ligència aplicada. Reunim-nos en assemblea i cerquem solucions. Qui ho tingui clar endavant. Comencem!

Si Aribau va poder, per què no ho podem fer nosaltres?
Assegurar la Llengua. Aquesta és la pregunta: Què podríem fer?

Properes eleccions al Parlament Català

Amb dos objectius prioritaris, Aixecar la DUI (completar-la, implementar-la) i Assegurar la LLENGUA, trenquem la divisió dels partits independentistes, votem en bloc el partit més lleial al 1r d’octubre i a la vegada que tingui més opcions de guanyar, per aquest ordre, anem a guanyar no pas solament a participar, votem en bloc, el que no volen guanyar ells -els partits- guanyem-ho nosaltres -el poble-, en bloc, de 2 a 3 milions de vots, els del “Sí” del 1r d’octubre del 2017, més els que s’hi puguin afegir, per una Generalitat eina de país! Votem en bloc la millor proposta i també el millor candidat, el més famós -això també compta-, aquell que aplegui més vots i que mostri fermesa, catalanitat i determinació.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC/CDR.

Regeneració lingüística de la Nació Catalana:

https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/?p=274829

Llengua i descolonització:

https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/?p=274872

PS: El català no depèn només dels parlants sinó també dels governants.
Actuem, proposem i votem en conseqüència.

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!