BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

10 de setembre de 2020
0 comentaris

11S del 2020: Mandat i control territori. (2019: Unilateralitat) (2021: Valor nul de l’autonomia)

Jordi Fornas, a la dreta, ensenyant la signatura de l’ONU que acredita internacionalment l’OAC

L’objectiu primer d’aquesta diada d’enguany és el següent concepte:

Després de Declarar la Independència s’ha de controlar el territori
i sortir-ne reeixit.

Tenim feina: 
Controlar el territori serà una tasca imprescindible de cada dia a partir d’aquest 11-S d’enguany.

Tot ens sembla molt fàcil però en realitat és un camí molt costerut. Hi ha gent clarivident que veuen com van les coses i tenen convenciment de qüestions bàsiques, l’abc del parvulari d’independències guanyades, coses que molts altres independentistes d’altres independències no acceptarien fàcilment. Això, a Catalunya, fa temps que ens passa, ja des del 2012 amb el “Dret de Decidir”, però les dificultats i el temps ens han fet madurar conceptes que aleshores, en aquells moments del “Win-Win”, a molts ens haurien costat d’acceptar i pair.

Hem avançat, a poc a poc hem avançat. L’independentisme ha sabut dotar-se d’eines que avui són imprescindibles, ara concretament em refereixo a l’ANC (l’Assemblea Nacional Catalana), sovint em pregunto com hauríem tirat endavant i persistit aquests tres llargs anys de desert que han seguit al 1r d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre sense l’ANC que agrupa i acomboia a tants lluitadors per la nostra independència?

No vol dir que l’ANC sigui suficient, ni molt menys, ens calen més eines i en l’encert de dotar-nos d’elles avançarem més de pressa i no recularem. L’ANC és com és, tal com la van fer, i té uns estatuts tan restringits que és pràcticament impossible modificar-la, per això les mancances que pugui tenir només es podem superar creant una altra cosa específica pel que puguem considerar.

Enguany l’ANC ens aporta un nou missatge i fa extensiu a molts un convenciment que fa uns tres anys ja compartien minories, em refereixo a grups independentistes més minoritaris i més clarividents, i de fet més avançats. El missatge actual és la necessitat imperiosa de “controlar el territori” Si aquest concepte arriba a molts més independentistes i arrela i aprofundeix, aquest 11 de setembre d’enguany organitzat per l’ANC haurà valgut la pena, serà un èxit total, la preformance que a voltes ja se’ns fa feixuga només n’és el vestit, la necessitat de festa, la parafernàlia que acompanya i també, per què no, una manera d’ajudar econòmicament l’entitat.

Els grups avanguardistes en la pujada al cim existeixen i tenen noms propis i concrets, i tan de bo sabéssim escoltar-els, potenciar-els, seguir-los, ens estalviaríem moltes marrades. En diré uns quants, els que jo bonament sé: Som 10 milions (Xavier Mitjà i Francesc Guilera …),   Catalunya 2003 (Pere Esteve), Catalunya Acció (Santiago Espot, Josep Castany, …), Reagrupament (Carretero, … Sort), Sobirania i Progrés (Hèctor Lòpez Bofill, Elisenda Paluzie), Solidaritat Catalana per la Independència, UPDIC – Units per Declarar la Independència Catalana (Jordi Fornas, …), OAC, Organització per a l’Alliberament de Catalunya, Jordi Fornas, … i més encara que no recordo o desconec. Ara darrerament, altres partits i grups independentistes, alguns nous, altres ja amb solera com el FNC, els CDR, Primàries, els Consells Locals de i per la República, Procés Constituent, Independentistes d’Esquerra, Força Catalunya (Santiago Espot) … etc

Jo diria i es pot comprovar a les hemeroteques que l’expressió “control del territori” la va fer servir per primera vegada Jordi Fornas fundador del Partit polític UPDIC  l’any 2014, ja amb el sentit que enguany l’ANC la vol popularitzar i fer arribar a tots els racons de la nació. Darrerament aquesta expressió també l’han fet servir Puigdemont i Junqueras. He de dir i fer constar que popularitzar l’expressió només és un primer pas, a partir del que després l’has d’assumir i fer-la efectiva, i sobretot no aigualir-la que ja ens coneixem.

L’11S d’enguany, 2020, toca aquesta pedagogia i aquesta interiorització, ‘CONTROL DEL TERRITORI’ que caldrà fer-la real.

Així mateix l’any passat, 2019, va ser l’hora de la ‘UNILATERALITAT’ i a fe de Déu que l’ANC s’ho ha pres seriosament, i hi ha estat lleial, i arreu de la nació activa s’ha aixamplat i aprofundit aquest concepte i aquesta determinació, fins el punt que la UNILATERALITAT serà l’element principal de discerniment d’estratègia independentista que s’haurà de tenir en compte i farà decidir cap a un partit o altre el vot independentista de les properes eleccions al Parlament Català.

Anem avançant, ara ja sabem i creiem algunes coses més que no ens plantejàvem, que ja no podem confondre ni dubtar, sabem que dins el sistema autonòmic espanyol estem de mans lligades per això hem de moure’ns des de Waterloo, per això no podem confiar en els mossos per ves a saber què. Sabem de la Unilateralitat, una cosa universal que com tantes altres no ens acabem de creure per causa del nostre exagerat bonisme i llirisme -del lliri a la ma-. Sabem del “CONTROL DEL TERRITORI”…

Hem de saber també que Espanya no negocia, només t’entretén, et despista, et distreu,  ho allarga tant com pot i tant com et deixes entabanar, i al final, si mai s’arriba al final, Espanya  no compleix i si ho fa al mateix moment ja t’enganya.

Sabent tot això, que ho sabem, qui juga el joc del fals diàleg no juga net. A la tercera ningú més que tu mateix et pot enganyar, no pots al·legar ignorància ni bona fe.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*Bic

PS:
ANC-11S 2020: Compartir entre tots el “control del territori”
nou petit pas en l’ascensió al cim de la Independència.

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!