BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

10 d'agost de 2020
0 comentaris

MHP Torrent publiqui el que decideix el Parlament o dimiteixi.

 

DIGUEM ‘PROU’ A LA COLONITZACIÓ
I ALS COLONITZADORS DE FET I DE PRO:

Els lletrats no han de tenir color polític, per això mateix que publiquin el que decideix el Parlament. L’acte que incorre en desobediència és del Parlament , no pas d’ells.

Quantes vegades a la seva vida, Rosa Parks, va sotmetre’s a la llei de fet de l’ocupació de seients dels negres als busos d’Alabama? Però va arribar un dia que va dir “Prou!”.
Jo no sé el reglament del Parlament però el MHPresident Torra o el MHPresident Torrent han de posar-se al costat dels catalans i publicar on s’hagi de publicar, també seguint el reglament del Parlament el que s’ha parlat, s’ha votat i el que s’ha acordat i guanyat, no fer-ho és un insult al Poble de Catalunya, una vergonya per a tots. El lletrat o funcionari que no compleixi el reglament o més ben dit el sentit comú i la dignitat de Catalunya i del seu Parlament ha de ser expedientat i expulsat de la seva funció. Si no es fa això han de ser expulsats el Sr. Torrent i el Sr. Torra, el primer d’ambdós que no faci la seva obligació moral davant del nostre poble. Fins que no tinguem algú digne davant de les nostres institucions serem un poble esclau. Ells, Torra, Torrent i Aragonès … no ho faran. Només ens queda una sortida: La Rosa Parks sóc jo. Aquest darrer insult i vergonya que molt probablement es materialitzarà a partir de demà dilluns és una altra oportunitat per dir “Prou!”, … sembla que una altra oportunitat perduda, perduda pels polítics i perduda per mi, jo part del poble català, perquè jo encara no he dit “Prou”.

Salvador Molins, CLR*CDR/BIC)   (Comentari enviat i publicat a l’Editorial de Vilaeeb d’avui.
https://www.vilaweb.cat/noticies/agents-daltri-al-parlament-de-catalunya/

Altres comentaris:

Francesc Gilaberte

09.08.2020  |  22:50

Totalment d’acord amb l’editorial! Un Parlament no hauria de tolerar que uns funcionaris diguin què els sembla bé i què no, s’han de limitar a les seves funcions, que per això estan, i si no doncs se’ls hauria de fer fora   !!*!!

Joan Rovira

09.08.2020  |  23:28

Comparar el Parlament Britànic amb el Parlament de Catalunya ens ha de permetre constatar el grau de degradació, no ja democràtic, perquè en un sistema colonial no existeix la democràcia, en tant que no hi ha iguals. Si no, també, la perversió dels idiolectes polititzats, en aquest cas de l’advocacia, en detriment dels ciutadans a qui haurien de servir des del Parlament. A continuació, un exemple del desori del sistema colonial protagonitzat per alguns dels nostres representants polítics.

Un exsecretari d’un partit polític català pot ser lletrat del Parlament de Catalunya?
Un expresident de la Generalitat de Catalunya pot ser ministre del Govern d’Espanya?
Un exconseller de la Generalitat de Catalunya pot ser coordinador de Foment a Catalunya?
Un exdiputat del Parlament de Catalunya pot ser director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia en el Ministeri de Transició Ecològica de l’estat espanyol?

Doncs, sí! Perquè aquests personatges, Joan Ridao, José Montilla, Pere Macias i Joan Herrera; utilitzen el colonialisme i els seus partits ERC, PSC, PDeCAT i ICV-Comuns; també. Són només alguns dels molts casos que sota les ideologies del segle XIX i XX han surat en l’aparell de la burocràcia colonial espanyola a Catalunya. Això sí, sempre al servei del ciutadà oprimit i desvalgut per la dreta catalana o, l’espanyolisme centralista, respectivament.

Aquests personatges són el viu exemple del transformisme personal de la transició política colonial espanyola a Catalunya, que permet a individus amb carrera o sense fer-se un lloc al cap, cor i cartera de votants entusiasmats per la prèdica dels seus valors intangibles sempre premiats, com es pot veure al final de les seves carreres, per l’amo a qui han servit fidelment incloses medalles pels serveis fets o en curs.

Són tantes les vides exemplars que tenim en aquest país que no hi ha prou santuaris per oferir-los ofrenes. Per això, aquestes grans institucions anomenades partits farcits de personatges coonials estenen amb “seus”, “agrupacions”, “capelletes” i “comunes” repartides per tot el territori de la catalana terra; amb els seus predicadors corresponents per tal de mantenir els respectius fidels dins la cleda espanyola.

Són com rierols que interactuen cap a la mar dels interessos comuns dels oligopolis espanyols, catalans i internacionals, que emparats pels seus anys antifranquistes mantenen els interessos del franquisme colonial més agressiu a Catalunya. És un cas únic a la història de l’Europa occidental de postguerra on encara perviu, amb els vots antifranquistes, el colonialisme més feixista del continent.

En són exempts de responsabilitat els votants d’aquest entramat d’interessos colonials? Fins a quin punt participen individualment del joc colonial? Fins a quin punt els col•legis professionals de l’advocacia, enginyers, economistes, arquitectes, premsa, metges, etc.? Els sindicats? Els departaments universitaris? Els grups empresarials? No s’ha fet una consulta i un referèndum?

¿Quan més temps pot durar aquesta tragicomèdia de no materialitzar la voluntat popular del 1931, del 1934, del 1978 i del 2017 a Catalunya? I a tota la Nació Catalana?

PERE SIO

10.08.2020  |  00:25

Vicenç no t’ha d’estranyar la tolerància activa d’una part del Govern vers els que anomenes “agents d’altris”, tenint com a President del Parlament a un polític d’ERC que s’ha distingit pel seu sectarisme, prepotència, i alhora covardia, com Roger Torrent.
I curiosament qui avui és el lletrat major del Parlament (agent d’altris) és Joan Ridao, ex secretari general d’ERC i parlamentari per aquesta formació. Cas difícil d’entendre com un polític i advocat, republicà i d’esquerres, interpreta i es subordina a les decisions dels alts tribunals espanyols, que no es distingeixen ni per la seva imparcialitat ni objectivitat.
Ara tothom pot entendre perquè el presidenciable d’ERC Aragonés, tira pilotes fora dient que dona igual si es publiquen o no les resolucions del Parlament. ERC no pot actuar contra un distingit membre del seu partit.
L’actuació d’ERC en molts fronts cada cop obre més interrogants.

 

Josep Gualló

10.08.2020  |  00:54

CAL ACABAR AMB LES MARTINGALES I MALES ARTS D’ERC

Dominen el Parlament i mig govern de la Generalitat i corren com un gos faldiller, darrera de Pedro Sanchez mendicant que els hi faci alguna concessió, que puguin exhibir, a canvi de la seva traïdoria.

Però com és lògic només reben despreci i plantofades. Mai un amo ha tractat be als seus esclaus. Segurament pateixen la síndrome d’Estocolm i no ho saben.

Melitó Camprubí

10.08.2020  |  00:56

HI ha una distància entre allò que voldríem i el context legal i punitiu en el qual ens movem nosaltres i els funcionaris del Parlament. En el cas que ens ocupa no trobo encertat encarar-se als funcionaris ja que són uns treballadors que han jurat o promès fidelitat a la Constitució i a la legalitat espanyoles, responen dels seus actes i no han de tenir color polític.
Potser fora millor, en vigílies electorals, descarregar al Parlament de declaracions simbòliques -que molts cops acaben sent un brindis al sol- i fer una tasca legislativa seriosa per tal que els ciutadans vegin la capacitat transformadora que podria tenir amb atribucions completes.
A hores d’ara, la galdosa tramitació de la tant necessària llei d’arrendaments fa que les declaracions sobre la monarquia apareguin com una cortina de fum .

——————

PS1: Si els funcionaris encarregats de publicar el que es parla i decideix al Parlament de Catalunya no han de tenir color polític, aleshores que no mirin el color polític i que publiquin el que es parla i decideix, o potser si s’hagués decidit el que pensa i vol el Sr. Carrizosa no ho publicarien perquè ho pensa i vol ell? Ells, diu Melitó Camprubí, ‘responen dels seus actes’ quin actes? no publicar el que el Parlament ha decidit? Per què ho permetem això?

PS2: Ara a les properes eleccions al Parlament, els independentistes no anem a participar sinó que anem a guanyar, votem en bloc qui respecti la sobirania plena del nostre Parlament, per aixecar la DUI, per assegurar el Català:
UNA SOLA LLISTA, 3 milions de vots, lleials al 1r  d’octubre.

PS3: El Sr. Riera de la CUP ens parla de màgia i retòrica, i com sempre, suposo, de desobediència, però ací l’únic que ha desobeït no ha sigut la Cup sinó el  MHP Torra i el poble els d’Urquinaona, la Meridiana i l’Aeroport i l’Ajuntament de Deià.

PS4: MHP Torrent publiqui el que decideix el Parlament o dimiteixi.

  


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!