BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

9 d'agost de 2020
0 comentaris

Avui diumenge a les 11: Concentració a Salou per la mort de Mor Sylla, va veure un bri d’esperança a Catalunya i tot li va fallar.

Image

Per què em preocupa la immigració?

Per la feina, per la llengua, pels costums, per la identitat?
Per les ajudes indiscriminades? …
És només egoisme i prou?

Diu l’adagi català: “De fora vingueren i de casa ens tragueren”

Vull una Catalunya rica i plena per a tothom, però és clar que tothom no hi cap a Catalunya. No és bo que la gent hagi de marxar de casa seva, de la seva terra. Hi ha països com Canadà i Japó en els que no pots entrar-hi sense feina i quan has entrat tens uns anys per a situar-te, després has de marxar-ne i deixar pas a altres immigrants.

Però aquell que no té papers o no té feina què fa?

Com pot ser que a Catalunya els temporers que venen a treballar no tinguin ni tendes de campanya dignes per poder dormir, una mena de campament que el departament corresponent de la Generalitat hauria d’habilitar.

Hem d’edificar una Catalunya bona per a tothom, una República Catalana Independent justa i solidària per a tothom.

Ara que volem per a tothom una renda mínima no podem assolir fer més bé les coses?

Per altra banda no és bo donar diners a canvi de res, crec que no és el cas dels manters, les ajudes han de ser a canvi d’un servei a la comunitat. Ajudar ho hem de fer, però viciar i propiciar qui desenvolupa la picaresca per cobrar molts diners que altres han de pagar no és bo.

Com es conjumina tot això? Em sap molt greu el que li va passar a Mor Sylla, ell que havia estudiat economia i es va trobar com es va trobar, era una persona com qualsevol dels nostres fills o germans, … ai las!

Acabo d’escoltar l’entrevista que va fer la Terribas a Pere Casaldàliga i el seu missatge m’ha arribat a l’ànima. Infinita tristor pels desvalguts d’ací i d’arreu, àdhuc Mor Sylla de qui mai n’havia sentit a parlar. Desitjo que no perdem l’esperança en una Catalunya lliure i plena des de la qual puguem ajudar arreu a fer un món més just i feliç.

A Catalunya feu i fem tot el que puguem en català.

Salvador Molins Escudé,
Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

————

Extret de Vilaweb:

Cinc anys de la mort de Mor Sylla

L’home d’origen senegalès va morir després d’una polèmica batuda dels Mossos al seu pis de la plaça de Sant Jordi de Salou

https://www.vilaweb.cat/noticies/5-anys-de-la-mort-de-mor-sylla/?f=rel

Mor Sylla es va morir la matinada de l’11 d’agost de 2015 després d’una polèmica batuda dels Mossos al seu pis de la plaça de Sant Jordi de Salou. Segons el relat policíac, l’home d’origen senegalès es va llençar pel balcó abans de ser identificat. La versió del seu germà, Ibrahyma Sylla, contradiu la dels Mossos i descarta que el seu germà gran saltés al buit. ‘Mor resava. Els Mossos es pensaven que tothom estaria adormit. Va ser una intervenció desproporcionada. Van venir tretze agents per entrar a un pis de 40 metres quadrats, com si fóssim terroristes o una organització criminal’ declarava Ibrahyma.

‘Sense la intervenció policíaca, aquesta persona molt probablement seria viva’, deia l’ex-comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en una conferència de premsa amb el llavors conseller d’Interior, Jordi Jané. Les setmanes posteriors als fets van estar marcades per les protestes de la comunitat afrodescendent de Salou per a ‘exigir justícia i denunciar la violència policíaca’. L’any 2019, la fiscalia va demanar penes que sumen cent trenta anys de presó per a catorze persones implicades en els aldarulls de l’estiu del 2015, acusades ‘d’alterar la pau pública’ a Salou.

Mor Sylla va néixer a la localitat de M’bour, a la costa senegalesa, a uns noranta quilòmetres de Dakar. Mor va entrar a la universitat per estudiar Economia. El seu entorn el recorda com un home intel·ligent, un home amb estudis. Fa vint anys, va marxar del seu país natal per la manca d’oportunitats i va començar a viure a Salou. Així mateix, la situació administrativa no li permetia de treballar i es va veure abocat a la venda ambulant. En les millors èpoques, encadenava treballs sense contracte a la construcció.

Lamine Bathily, portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona, descriu com és viure en situació administrativa irregular: ‘He estat onze anys sense papers. És com viure a la foscor. No estàs registrat a cap sistema social, a cap institució. No pots sortir de casa i, si t’atreveixes a sortir, tens por a ser deportat. No saps si l’endemà dormiràs a un centre d’internament d’estrangers (CIE)’.

Lamine Bathily a la botiga de Top Manta de Barcelona (Fotografia: Júlia Partal)

‘Hi ha lleis que t’aboquen a la venda ambulant, no ho fem per gust. Ens hem de guanyar la vida d’alguna manera perquè no tenim permís de treball’, explica Bathily. Afegeix: ‘Quan ets a la barcassa, penses que arribaràs a un lloc millor, amb drets i llibertats, on podràs tenir un futur digne. Però hi ha una barrera que et xoca: et diuen que ets il·legal.’

Un mes després de la mort de Mor Sylla, l’Audiència de Tarragona va exculpar els Mossos i va arxivar el cas perquè el van considerar ‘una mort accidental’. El jutge va dir: ‘Cap dels companys de pis de Mor va presenciar cap mena de contacte físic entre ell i els Mossos d’Esquadra.’ Ibrahyma Sylla lamentava no tenir prou diners per recórrer l’arxivament de la causa de la mort de son germà gran.

El portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona recorda el cas de Mor Sylla amb dubtes sobre el relat oficial: ‘La versió de la policia em va sorprendre. No em quadra que saltés d’un balcó per por de la policia com expliquen els agents. Mor Sylla feia anys que vivia a Catalunya, ja havia viscut abusos policials, ja hi estava acostumat.’

Segons Lamine Bathily, la policia ‘vol crear por’: ‘Volen debilitar-nos. Volen vendre la imatge que som violents, però qui és violent de veritat? Són ells qui em van detenir, em van portar al CIE de Zona Franca i em van deixar despullat a una habitació freda.’

‘No hi ha justícia per als manters en aquest país. Ni Mor Sylla, ni Mame Mbaye, ni molts més companys per qui encara no s’ha fet justícia. Però si fos a l’inrevés, tothom sap què passaria’, conclou.

Lamine Bathily, (Fotografia: Júlia Partal)

La Xarxa d’Immigració i Ajuda al Refugiat va criticar la ‘falta de transparència’ dels Mossos en l’actuació i va considerar que l’arxivament de la causa era ‘ple de contradiccions’.

Malgrat el revés judicial, l’any 2019 l’advocat de la família, Ramon Setó, va demanar que el jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona reobrís el cas per la via penal, però de moment la petició no ha tingut èxit.

Cinc anys després de la seva mort, està previst avui un acte per a rendir homenatge a Mor Sylla a la plaça de la Pau de Salou. El lema de la concentració és: ‘Cinc anys de lluita, la seva mort es podria haver evitat, Mor Sylla justícia.’

Image

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!