Per què no!?
Si som … siguem!
Però tot i així hi hauria una possibilitat de presentar-se junts tots els partits que van moure i fer realitat el 1r d’octubre del 2017.
Posar la Independència al davant de tot. Fer una ‘Sub-República’, una coalició que actués en bloc dins del Parlament Català, respectant els escons que corresponguin a cadascú, relativitzant les opcions d’esquerra i dreta tot respectant-les i posar-se d’acord en tot el referent a l’edificació de la nova i incipient República Catalana Independent.
Cert que és complicat i potser ciència ficció, però el 1r d’octubre va ser i és veritable, és el nostre Dret a Decidir, és la plasmació del nostre secular anhel de llibertat total i independència plena. S’ho val!
Sí, el 1r d’octubre i la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017, valen la nostra lleialtat, seran … són … si nosaltres volem que siguin. Hi ho volem! sinó res val la pena i això, els catalans no ens ho podem permetre!
Un camí és això, la ‘Sub-república’ mentre caminem encara dins el Parlament actual. L’altre camí és avançar amb auto exigència el camí paral·lel de fora del sistema, ara mateix a l’exili. Un altre camí, continuar el debat constituent. Un altre camí preparar vla implementació de la DUI, completar-la, acostar-nos al seu aixecament, i enmig de tot això avançar cap a la ruptura, cap el “Prou!”, quan ens sentirem segurs per fer aquest “Prou!”? Un altre camí, La Via Bàltica: Tots junts amb la decisió de fer el pas així que el 50+1 ens ho pertmeti. Res no és fàcil, acostem-nos al llindar, acumulem energia quàntica per a fer el salt. Ni un pas enrere, la submissió i l’ajupiment no són un camí i ens porten al no res. No podem acceptar el no res!
I si no hi ha manera d’entendre’s, valgui l’expressió d’aquest darrer punt i apart que enganxo d’un escrit meu anterior, ara mateix en aquest post:
“Ara quan arribin les noves eleccions al Parlament Català, anem-hi de cara per a guanyar la batalla democràtica, i com que sembla que els nostres partits estant entestats en dividir-nos com a mínim per tres i així fer-nos perdre, és precís que trenquem aquesta obsessió partidista que no els deixa veure la realitat i donar prioritat a la independència, i votem tots junts una única opció, la que sigui més lleial al Mandat del 1r d’octubre del 2017, edificar la República Catalana Independent, fent tot el possible i enfocant el projecte de la nova legislatura en aixecar i completar la DUI votada al Parlament Català el 27 d’octubre del 2017. I com a segon objectiu, amb la mateixa força que el primer, assegurar el futur de la nostra llengua, fer tot el possible per assegurar aquest fonament de Catalunya, a partir d’ara de forma metòdica i persistent, allò políticament necessari que tantes vegades hem oblidat.
Una sola llista, tres milions de vots, tots els possibles lleials als “Sí” del 1r d’octubre del 2017, per aixecar la DUI i per assegurar el futur de la nostra Llengua que ara ja no pot esperar més.”
Si som … siguem! diu un compatriota nostre amic meu!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002. Amics de Pere Esteve, Josep Espelt, Claudi Romeu i molts més en la memòria.
Aquests són entre altres: Varis camins per anar guanyar completament, l’independentisme, la batalla de les properes eleccions al Parlament.
PS: (Piulada)
Una sola llista, 3 milions de vots, els del 1r d’octubre, per Aixecar la DUI i per assegurar la Llengua. Des d’ara mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!