El preu de la REPRESSIÓ és el DIVORCI. El millor camí: la DESCONNEXIÓ urgent, incessant. El pitjor, fer-los costat, fer-los el joc.

 

Sempre mesells i necis. Quin dia despertarem?

L’error d’ERc, l’error d’anar a Madrid a fer el “pamplines”, també del PDCAT anant a Madrid i cedint la Diputació de Barcelona al PSC, PSOE de fet, el PSOE dels Gal i de la REPRESSIÓ CONTRA CATALUNYA. Doncs sí, els presos encara són a la presó en part per culpa de la meselleria dels polítics catalans

Aquest és l’error dels mesells partits i polítics catalans, primer de tot ERc, fer costat als torturadors, als odiosos que odien Catalunya, als enemics dels catalans i de Catalunya, fer costat al PSOE i al Sánchez, en definitiva fer costat a Espanya.

No us equivoqueu, el preu de la REPRESSIÓ és el DIVORCI.
El millor camí: la DESCONNEXIÓ urgent, incessant.
El pitjor de tot, fer-los costat, fer-los el joc.
Almenys diguem-los i repetim-ho sense parar: aneu-vos-en a fer punyetes espanyols, esperem, amb delit aquell dia que marxareu de casa nostra en fila de dos com els tancs del ‘Pacte de Varsòvia’.

Foteu el camp!  Mala gent.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*bic

Extret de Vilaweb: L’última de Pere Martí:

Presons. Aquesta setmana, les juntes de tractament de les presons catalanes han proposat que els nou presos independentistes passin al tercer grau penitenciari, una decisió que permetria que només haguessin de dormir a la presó entre setmana. La decisió significa un alleugeriment personal per als presos i les seves famílies, que són els qui paguen el preu més alt d’una sentència injusta i desproporcionada. Tot allò que redueixi el patiment personal dels presos és una bona notícia. Però en l’àmbit polític, la petició del tercer grau és la constatació de la debilitat de l’independentisme, perquè no implica cap avenç en la solució política, sinó continuar acatant la legislació penitenciària espanyola.

A curt termini, aquest tercer grau penja d’un fil. La fiscalia espanyola pot recórrer contra la decisió, i l’últim estament judicial que s’hi hauria de pronunciar seria el tribunal enjudiciador, és a dir, el Tribunal Suprem espanyol i, específicament, el president de la seva sala penal, Manuel Marchena. No cal ser un expert en dret per augurar quina serà la resposta del jutge que els va enviar a la presó. Un sistema penal que fa dependre el tercer grau del tribunal enjudiciador i, particularment, del jutge sentenciador és profundament pervers i injust. Que sigui injust no és cap novetat, perquè la justícia espanyola s’ha convertit en la punta de llança de la repressió contra l’independentisme, el que és ingenu és confiar que Marchena aturi la seva persecució i, de sobte, esdevingui un jutge imparcial i benevolent. El tercer grau no és cap premi, és un dret que tenen els presos, però Marchena és el mateix.

Més enllà de les dificultats immediates, la petició del tercer grau és la constatació de la incapacitat d’aconseguir una solució política per als presos. L’única solució admissible és l’amnistia, perquè és la que els exculpa d’uns delictes que no han comès, els retorna la llibertat però també els repara moralment i políticament. Es va intentar de fer amb l’amnistia del 1977 amb els presos polítics democràtics, tot i que aleshores es va excloure els independentistes catalans i bascs. Tècnicament, l’amnistia és una llei orgànica aprovada pel congrés espanyol i avui no hi ha majoria per a aprovar-la, perquè ni tan sols el PSOE s’ha mostrat disposat a acceptar-la. En aquest tema, estan d’acord el PSOE, Ciutadans, el PP i Vox, i caldria veure què faria Podem. Si el govern espanyol volgués resoldre el conflicte català, com diu Pedro Sánchez, l’amnistia hauria de ser un punt de partida necessari, perquè mentre hi hagi presos polítics hi ha conflicte. Tampoc els partits independentistes n’han fet cap bandera constant al congrés condicionant qualsevol acord a la seva concessió.

La consellera de Justícia, Esther Capella, ha demanat al Tribunal Suprem que apliqui la raó del dret i no la raó d’estat i permeti el tercer grau als presos independentistes. Una petició que l’honora, però difícilment es farà, perquè precisament la justícia espanyola ha posat la raó d’estat per damunt de l’estat de dret des de l’inici de la repressió contra el procés i no es detecten símptomes de canvi. Més aviat al contrari. El Tribunal Suprem s’ha convertit en una maquinària d’inhabilitacions exprés i només ha tardat una setmana des que el congrés va aprovar el suplicatori contra Laura Borràs per anunciar que haurà de declarar el 21 de juliol. La velocitat del Suprem confirma que la causa contra Borràs té una clara motivació política.

Aquesta pressa del Suprem contrasta amb la lentitud del Tribunal Constitucional espanyol, que no pensa pronunciar-se sobre els recursos dels presos fins a l’any que ve, per endarrerir d’aquesta manera el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans. El Constitucional ha al·legat que el confinament causat per la crisi del coronavirus ha endarrerit la seva feina, un problema que, en canvi, el Suprem no ha tingut, potser perquè els jutges són immunes a qualsevol virus quan es tracta d’inhabilitar dirigents independentistes.

Pere Martí (Vilaweb)


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *