ERC i CUP, buits per dintre

 

EL  MOMENT QUE HEM DE PRECIPITAR
Preparem les Eleccions al Parlament:
Una sola llista guanyadora
i els més de dos milions de vots del Referèndum d’Autodeterminació del 2017.
OBJECTIU INDEPENDÈNCIA
Ser-hi com vam ser-hi el 1r d’octubre, empènyer i aguantar.

ERC i CUP, buits per dintre.
Cas Laura Borràs.

“El suplicatori i l’autoengany”

«És inútil dissimular i la pantomima d’ERC i de la CUP d’abandonar l’hemicicle rentant-se les mans d’una decisió definitòria no els salvarà de la responsabilitat»

Joan Ramon Resina

El missatge hauria estat molt diferent si ERC i la CUP haguessin abandonat l’hemicicle denunciant la intromissió del poder judicial en l’ordenació legislativa de la representació popular, una intromissió que significa una volta de caragol més en l’assalt a la democràcia. Marxant sense esvair els dubtes sobre la persecució política de Borràs, ERC i la CUP han demostrat la pobresa ideològica dels programes respectius. Una volta se’n descompta la buidor dels missatges, resta una obsessió malaltissa contra ‘els convergents’. Però aquesta etiqueta ja no designa res més que la necessitat de recórrer a un fantasma per manca d’imaginació de futur. I de visió del present, car allò que sociològicament havia estat ‘Convergència’ fa temps que va decantar-se majoritàriament per dues opcions electorals: el PDECat, avui agonitzant i amb la voluntat dividida entre dissoldre’s en l’espai independentista de la Crida o seguir Marta Pascal de tornada al regionalisme, i l’opció de la nova ERC, hereva de l’essència del pujolisme, és a dir, de l’art d’hegemonitzar el poder a Catalunya monopolitzant la interlocució amb l’estat. Això requereix d’imposar la convicció que ‘ara no toca’, parar el cove per si mai hi entra cap peix i exercir un ferri control del partit per ampliar el clientelisme i retenir les institucions tant de temps com ho permetin la credulitat i la comoditat de la gent.

Que ERC es revolti per les crítiques que li arriben del gener del 2018 ençà és comprensible, car per emprendre la conquesta de les institucions en les actuals condicions cal negar els fets: com ja advertia Hannah Arendt, la capacitat d’actuar i la negació de la veritat fàctica van relacionades. Deia Arendt que sense la llibertat d’afirmar o negar les coses, cap acció no seria possible. I l’acció és l’essència de la política. Els fets poden discutir-se, posar-se en dubte, negar-se. Ho hem vist a bastament durant el procés contra els consellers independentistes, la presidenta del parlament i els de les entitats civils, i sens dubte ho tornarem a veure en el procés de Laura Borràs. En canvi, les mentides solen ser plausibles, perquè el mentider afaiçona el relat que el seu públic vol sentir. Amb la decisió farisaica de no votar la seva convicció, ERC i la CUP sostenen l’acusació contra Borràs i traslladen la sospita que recau sobre l’independentisme a un públic predisposat pels casos de corrupció de CiU. L’etiqueta de ‘convergent’, emprada abusivament, ho acaba d’adobar.

La CUP s’ha defensat amb l’argument que Borràs podia estalviar-se el tràngol si dimitia i es deixava jutjar per una instància inferior, imaginant-se, potser, que llavors la persecució es conjuraria per art de màgia i la fiscalia rebaixaria el seu objectiu. Esquerra ha estat més sofística, i s’ha justificat amb l’argument que el seu vot no canviava l’aritmètica. Però això és confondre resultats amb intencions. I la intenció sí que canviava el missatge enviat a la resta de partits i en particular al govern de l’estat, que, tot i que cada vegada menys, encara necessita els vots d’Esquerra per a la seva geometria variable. Esquerra sols és decisiva per a garantir el malabarisme d’un oportunista deslleial amb tothom. Però per a alterar l’actual correlació d’amistats i rivalitats, tan nociva per a l’independentisme, caldria adonar-se que, si la dimissió política davant la interlocutòria no canvia l’aritmètica de la cambra, tampoc no canviarà la sentència del Tribunal Suprem. I aquest apriorisme, i no pas la prevaricació real o inventada de Borràs, és el vertader escàndol.”

Joan Ramon Resina
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suplicatori-i-lautoengany-joan-ramon-resina/


 

       

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HOPEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *