Sense un front, una Via, una Coalició Lleial al 1r d’octubre no serem independents. Cal una alternativa nova. ‘Primàries’, potser? ER, CUP i JxCAT no valen ni volen. Sinó que ho demostrin.

 

Cal una alternativa nova: ‘Primàries’ + Via Bàltica

ER, CUP i JxCAT no valen ni volen. Sinó que ho demostrin. Són capaços de coordinar un front comú al Parlament Català anomenat “República” o  Via Bàltica?

Sense un front, una Via, una Coalició Lleial al 1r d’octubre no serem independents.

Jo he vist amb bons ulls l’ANC de l’Elisenda Paluzie. Comparteixo sobretot el seu Unilateralisme. Mentre Paluzie ha estat al capdavant, l’ANC ha mantingut la seva dignitat

El 27S del 2015, un cop havent guanyat els independentistes, al vespre quan vaig sentir les declaracions del Sr. Baños dient que “no erem prous” em vaig prometre a mi mateix que no el votaria mai més per a cap càrrec. Que quedi clar!

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*Bic

———————-

Un dels comentaris a l’Editorial de Vicent Partal a Vilaweb, 3 de juny del 2020.
https://www.vilaweb.cat/noticies/lindependentisme-politic-rumb-collisio-editorial-vicent-partal/

L’Espanya del 1937 en nom de Negrín va fer el mateix que ha fet l’Espanya del 2020  en nom de Sánchez, marginar Catalunya i els polítics catalans ho van permetre i ho han tornat a permetre:  REFLEXIONEM !

ESTRATÈGIES D’INDEPENDÈNCIA:  1936: Precipitar la Independència, cercar suports amb els aliats. 1937, ja una mica massa tard, però …    2017-2018-2019-2020 Reafirmar al 100% el 1r octubre i completar en tot el que falta la DUI del 27 oct 2017.  (Enlloc de fer això el qui esdevé unilateral com aleshores segueix essent l’Estat Espanyol, i així estem … igual que el 1937.

Berta Carulla               03.06.2020  |  23:46

Han fet veure molts cops que ja s’esmenaven i es reconciliaven. I després han tornat a caure perquè només havia estat maquillatge. Senzillament no poden i ho hauriem de tenir tothom molt clar. O ens estavellarem.
Rufián treballa per Espanya, ERC no pensa en la independència perquè té altres prioritats, però a més a més li té jurada al soci perquè per a ERC el soci encara es diu Convergència. I a sobre “Convergència” se’ls ha fet independentista i ells han quedat despullats amb les mentides a l’aire. Amb la Convergència de veritat, la pactista de Pascal o Espadaler però, no s’hi fiquen, i tan bé que els aniria..

“El president de la República és el socialista Juan Negrín qui, davant l’avenç de les tropes franquistes, decideix traslladar el govern espanyol a Barcelona amb l’objectiu d’impulsar una gran ofensiva contra els feixistes. Negrín aprofita per aglutinar tot el poder i restringir l’activitat política mitjançant la censura. A efectes pràctics, això suposa intervenir el govern català i relegar Lluís Companys a un simple subordinat.

El periodista Francesc Canosa explicava en un article al diari Ara que “des de 1937 Companys no pinta res. Catalunya tampoc. Només pinta la substitució total. No érem amics? No estem al mateix bàndol? No som republicans d’esquerres? No som demòcrates? (…) Al president de la Generalitat li neguen els informes confidencials sobre la Guerra. Catalunya hi contribueix amb el major nombre de soldats, amb més material de guerra de fabricació pròpia, i a canvi no hi pinta res. Marginada de qualsevol informació, opinió, decisió. El govern de la República converteix la Generalitat en una mena de Diputació provincial”. Un cos de funcionaris espanyols pren el poder i persegueix, empresona i tortura tots els catalans que considera deslleials a la República espanyola. Catalunya és intervinguda.

Però el 18 de gener de 1939 Juan Negrín sí necessita a Lluís Companys. El president espanyol informa que la situació és molt greu però no desesperada, i per això demana a Companys que faci una crida a la resistència. Companys ho fa, perquè no sigui dit que els catalans no són lleials, tot i saber que la guerra està perduda: “En aquesta guerra, catalans, ens ho juguem tot, fins i tot el nostre nom”. I mentre el president demana una resistència ferotge, una heroïcitat, un suïcidi, Negrín agafa les maletes i fot el camp. Gràcies pels serveis prestats, senyor Companys. A reveure!

La història es repeteix, tot i que no és mai ben bé igual. Ara també han intervingut la Generalitat, els mateixos que uns anys enrere recollien firmes contra l’Estatut perquè els nens andalusos serien obligats a estudiar en català. Però mentre el Partit Popular impulsava una campanya indigna d’un país que es diu democràtic, què feia l’esquerra? On eren els Podemos? On eren els intel·lectuals? On eren els No a la guerra? Tots callats, com uns covards. Com Juan Negrín.

El cas Companys ens recorda que la solució no vindrà per l’esquerra. La solució no s’ha de buscar el 1937, sinó el 1949. Reunió al monestir de Montserrat. Hi són els que han tornat a Catalunya des de l’exili després de la derrota: Joan Sales i Raimon Galí. Hi són també els joves, els que volen redreçar de nou el país: Joan Reventós, Anton Cañellas, Hilari Raguer. Tot i la dictadura i les persecucions han tingut el valor de constituir un grup anomenat Torras i Bages. És un grup de catòlics i catalanistes que lluitaran per impedir l’eliminació de la llengua, la cultura i el país. Oficia la reunió l’abat Escarré. Els explica què és Catalunya i els demana “feu pàtria, no feu política”. “Quina és la diferència?” pregunta un dels assistents. Escarré respon: “notareu que feu política quan us dividiu”.

Bernat Deltell. Publicat el dijous 25 de gener de 2018”

Aquest article va estar escrit mentre governava Rajoy. Avui el reblen les accions del gobierno “progressista” espanyol envers Catalunya, i és més vigent que mai.

Extret dels comentaris a l’Editorial de Vicent Partal

  

        
     …
 …  

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *