Necessitem l’alternativa Unilateral el més gran possible perquè l’ajupidisme total ja el representa ER.

 .
  


L
es primàries són una eina de país?
Estem disposats a tirar la Via Bàltica endavant?

Les darreres declaracions d’ER ja esdevenen excuses que diàfanes i transparents s’escapen per totes les escletxes. Ara sí, ara ens retornaran algunes competències i en algun nivell, potser ens diran quina quantitat d’ajudes ens pertoquen i podrem dir si les volem o no, renoi si que hem avançat amb aquesta darrera pròrroga, i compte per sort l’Arrimades no controlarà la taula de Diàleg, ah! qui la controlarà doncs? patètic, realment patètic. Bé, d’ER no en podem esperar més. Aquest xicot, l’Aragonès sembla que ha estudiat a Navarra a l’Opus, cada vegada més em fa pensar amb el Duran i Lleida, tan lliberal ens vol encolomar la Llei Aragonès que serà en economia una terrible llosa que ens caurà a sobre com ja ens cau a sobre la llei mordassa en el camp de drets i llibertats de la ciutadania. L’anti independentisme s’amaga darrere Aragonès i l’actual cúpula d’ER, volen desmontar-ho tot, fa temps la seva prioritat és controlar la Generalitat. Bé, és la seva opció i no pararan fins assolir portar-la a la pràctica. Potser el que veig d’ells, tot fosc i maquiavèlic, es degut al meu unilateralisme total.

Ara toca preparar les properes eleccions al Parlament de Catalunya, no perquè siguin molt aviat sinó perquè enfront d’Esquerra i la seva opció pactista amb els espanyols hi puguem presentar una alternativa valenta i decidida a fer realitat l’implementació del Mandat del 1r d’octubre, completant tot el que va mancar en la DUI del 27 d’octubre del 2017.

Per poder avançar cap a la Independència necessitem un front independentista unit i valent, una llista d’Unilaterals que els catalans lleials al 1r d’octubre puguem votar-la. Crec saber que Esquerra i la CUP voldran fer la partida sols i separats, no hi podem fer res, hem d’assolir crear l’altre pol d’aquesta partida, segurament unes primàries que pudessin presentar una eina de país que il·lusionés molta gent, tal com ho està fent la Cambra de Barcelona.

Una Via Bàltica és una altra possibilitat, una sola llista independentista amb el mateix únic objectiu: Trencar políticament amb Espanya implementant la República Catalana Independent.

Salvador Molins, Petit Consell Local de la República catalana Independent, del CDR+BIC.

_________

Extret de l’Unilateral: Retrospectiu del 27 juliol 2018:

“PRIMÀRIES L’EMPENTA DEFINITIVA” per Adrià Alsina

El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, va aconseguir 519 vots a les primàries del seu partit, en les quals era candidat únic.

La candidata del PDeCAT, Neus Munté, en va necessitar 405 per imposar-se còmodament a l’altre candidat, Carles Agustí, que en va treure 172.

Si féssim un exercici purament matemàtic i extrapoléssim la suma dels vots d’Alfred Bosch i Neus Munté del municipi de Barcelona a la població de tot Catalunya, en sumarien 4332.

En canvi, aquesta setmana, 9.924 socis de l’ANC hem votat  a unes primàries obertes i a una llista única independentista a les grans ciutats del país. Som gairebé el 90% dels participants, un resultat que avala àmpliament la proposta inicial del secretariat nacional.

Un resultat tan ampli envia tres missatges claríssims:

El primer, que la presumpta divisió del sobiranisme existeix a les cúpules dels partits, però no a la base.

El segon, que la societat civil d’aquest país encara té prou múscul per posar en marxa una agenda política al marge del poder.

El tercer, que l’impacte d’algunes estrelles mediàtiques a Twitter no es correspon amb la seva capacitat d’arrossegar vots, cosa que haurien de tenir en compte els partits a l’hora de fer fitxatges d’última hora.

Amb la capil·laritat de l’ANC, el procés de primàries a tot el país rep una empenta segurament definitiva. L’entitat obrirà ara una ronda de consultes amb les seves pròpies territorials i les organitzacions implicades, Primàries Barcelona, Primàries per la República, i els primers grups organitzats a Reus, Mataró i altres ciutats.

Entre tots, caldrà convèncer primer la ciutadania en general que l’aposta és seriosa. Després, aconseguir que l’onada de participació arrossegui els grans partits, que fins ara s’ho han mirat amb un recel comprensible, però cada vegada menys justificable.

Professor de periodisme i comunicació a la Universitat de Vic i secretari nacional de l’ANC. De pare català i mare portuguesa, té un màster en Comunicació Global per la Universitat Xinesa de Hong Kong i ha estat consultor d’organitzacions com el Banc Mundial i l’OCDE.

 

 

LA

 

 

 

DE

PRESENTEM-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES COORDINATS I  VERITABLEMENT LLEIALSCLLEIALS ENTREDENTRE NOSALTRES PER COMPLETAR I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *