“No pacteu amb la serp, de sempre el pitjor enemic de Catalunya”. En memòria de Xavier Mitjà.

 

“ANEM EN COMPTE: NO PACTEM AMB EL DIMONI”

En memòria de Xavier Mitjà qui em va alertar del PSOE i el PSC del PSOE, els ous de la serp.

Iniciats per Xavier Mitjà,  Francesc Guilera i jo, entre altres vam acabar creant “Som 10 milions” després d’una seva missiva a l’Avui que la vam respondre una vuitantena de persones.

I també en memòria de Màrius Avellaneda que va formar part del BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya.

Encara no els arribo a la sola de la sabata, ni un bon troç.

Màrius Avellaneda, de la primera fornada socialista, va abandonar el PSC quan aquest partit va ajuntar-se amb el PSOE.

Quan penso en el PSOE i el PSC em venen ells al cap. Coneixien a fons la serp i els ous.

Salvador Molins Escudé, Berga
Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC. Catalunya Acció, UPDIC, OAC, … Som 10 Milions

——————

Xavier Mitjà Sarvisé (1953-2018) In Memoriam

16/07/2018 per Agustí Barrera

 Els inicis

En Xavier  Mitjà junt amb una desena d’amics seus, van entrar a militar al PSUC cap a finals de la dictadura, aleshores el PSUC era políticament hegemònic i controlava les Comissions Obreres CCOO, la seva línia política era d’un tacticisme que ja preparava els pactes de la Transició, la seva línia política era determinant a l’Assemblea de Catalunya ( AC) (1971-1977).

En Xavier m’havia explicat, amb el seu verb vehement, com el 1r de maig del  1974, en una assemblea a Palafolls, en Paco Frutos, aleshores treballador de la SAFA de Blanes, exsecretari del PCE i dirigent de CCOO, digué que l’ús del català dividia la classe obrera. En una picabaralla entre tots dos en X. Mitjà recordà lles aportacions de V. Lenin a la teoria de l’autodeterminació de les nacions, que també incloïa el cas del Principat i la resta dels PPCC. Fou expulsat del sindicat.

Poc temps després, en X. Mitjà i una dotzena de militants es donen de baixa del PSUC i formen un nucli del PSAN al Maresme, entre ells es troben els seus  íntims amics, en Pep Torrent, treballador de banca, i en Lluís Llerinós.  El PSAN representa la presa de consciència revolucionària de la doble opressió nacional i de classe, que té com a resposta la independència, el socialisme català i la realitat de tota la nació, els Països Catalans PPCC.

En aquelles dates, a cavall de la Transició, en X. Mitjà coordina la publicació local editada en cicloestil La Nació, n’apareixen 6 números.

Quan el PSAN fa professió pública de marxisme, en X .Mitjà llegeix els clàssics de la Revolució d’Octubre, i amb la seva moto va pel Maresme predicant l’evangeli roig de la revolució independentista. Durant una temporada viu en una antiga fàbrica de gènere de punt abandonada de Mataró, la bateja amb el nom de “ La Caserna”, jo hi vaig fer alguna estada, tenia els aires d’un castell encantat.

Activitat política

A les primeres eleccions municipals del 1979 es forma al poble una coalició d’esquerres independentista, amb un nom de ressonàncies del Xile del poder popular del President  Salvador Allende, “Poble Unit”. Amb uns 230 vots treuen un regidor, en Carles Canals, que serà substituït  per en Pep Torrents. Aquesta candidatura i els seu plantejaments polítics, són un revulsiu en un poble on seguien vigents les estructures caciquistes de la dictadura.

El 1977 participa a Barcelona en una roda de premsa amb la plana major del PSAN del Principat, en Jordi Moners, en Xavier Bru de Sala, i en Miquel Asensio.

En X .Mitjà i en Ll. Llerinós s’adonen de la necessitat de bastir un sindicat de base nacional, com és el cas dels bascos i gallecs, i no col·laborar amb CCOO per la seva visió espanyolista de la lluita sindical. És així com els “Col·lectius de Treballadors cap al sindicat nacional  de Catalunya- CCTT” neixen al Maresme. La fundació formal dels CCTT té lloc a Arenys de Munt, al Parc de Lurdes.

El sindicat es defineix com a democràtic, independent, unitari, assembleari, internacionalista i sense caràcter negociador. El sindicat tindrà uns 300 afiliats, dels quals 250 seran de Malgrat de Mar. En el seu millor moment arribaran als 1800 afiliats a tot el Principat.

La coneixença

Vaig conèixer en X. Mitjà pels volts del 1978, 1979 a la Parròquia de Sant Medir a Barcelona, en un acte conjunt on es presentaven dues alternatives sindicals amb plantejaments polítics molt propers, ell els CCTT i jo els “Col·lectius Obrers en Lluita”, propers al PSANp.

Els “Col·lectius Obrers en Lluita” es presentaren en societat a la Universitat Catalana d’Estiu, UCE de Vic el 1976, els seus presentadors foren la Blanca Serra i qui signa l’article “Es definiren com un sindicat estructurat sobre la realitat nacional catalana, per tal que com a treballadors puguem donar resposta global a  la  doble explotació nacional i de classe en l’àmbit dels PPCC. La lluita de classes en cadascun dels marcs nacionals, aconsella de trobar solucions al problema nacional des d’una perspectiva de classe. Entenem que el que diferencia una línia espanyolista de la que no ho és en el si del moviment obrer,és l’actitud que s’adopta davant la qüestió nacional.”

El comiat

En X. Mitjà llicenciat en Filologia catalana, va treballar els darrers anys en el Centre de Normalització Lingüística de Mataró. Va participar activament en la Consulta per a la Independència del 13/09/2009 i es vinculà al treball de l’ANC del poble.

Formava part del paisatge de la Riera del poble, quan anava a comprar o, darrerament, fent d’avi de la seva neta de  3 anys. M’agradava trobar en Xavier,  això  m’assegurava una Moritz i un debat sobre política nacional, on sovint discrepàvem sobre la millor tàctica a seguir.

Nascut durant el segon franquisme formà part d’aquell estol d’il·luminats, quatre gats, dels anys de la Transició, que predicaven la independència i el socialisme, els miols d’aquells gats han arribat gràcies al seu sacrifici i esforç fins avui, quan l’independentisme és hegemònic,  hem aconseguit un alt grau de consciència política i les jornades d’octubre assenyalaren quina és la voluntat del poble català.

 Gràcies per l’esforç, Xavier, estaré més sol, trobaré a faltar la teva rauxa patriòtica quan estigui davant la cervesa.

Agustí Barrera

 —————————————–

Extret de l’Editorial de Vicent Partal d’avui a Vilaweb:

POT SER QUE LA SERP ES GIRI CONTRA ELLS?  S.Molins, CLR+BIC

“El govern espanyol, i concretament el ministre Grande-Marlaska, va decidir ahir de destituir el cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, l’infame coronel Diego Pérez dels Cobos. L’hauria pogut destituir fa molt de temps per la seua actuació criminal durant el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre, però per això no tan sols no fou destituït sinó que el van premiar amb la comandància de Madrid. L’hauria pogut destituir per les mentides contrastades que va escampar en el judici contra el procés independentista, però tampoc no ho va fer. L’hauria pogut destituir per la relació amb casos de tortura al País Basc, pels quals va ser jutjat el 1997, però he de reconèixer que hauria estat una mica estrany, tenint en compte el passat de connivència amb la tortura de Marlaska mateix. L’hauria pogut apartar, en fi, quan es confirmà plenament que el 23-F de Tejero es va vestir de falangista i es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla com a voluntari per a fer allò que calgués.

Les terribles ombres que dibuixa aquesta trajectòria vital no únicament no han preocupat gens el govern espanyol, fins ahir, sinó que ni tan sols han impedit en cap moment l’ascens de Pérez de los Cobos fins al capdamunt de la Guardia Civil. I ara, de sobte, què caram ha passat? Doncs ha passat que sota la seua direcció els seus homes van investigar ni més ni menys que el govern espanyol, i emeteren uns informes que han derivat en una investigació judicial contra la Moncloa per haver autoritzat la manifestació del Vuit de Març.

En qualsevol democràcia occidental destituir un càrrec de la policia perquè fa un informe contrari als interessos del govern és una mala pràctica que diu molt poc del govern que ho fa. Però en aquest cas hi ha un parell d’elements molt reveladors i interessants que ixen a la superfície amb la decisió de Grande-Marlaska i que cal destacar. Un és, novament, aquesta idea tan arrelada en l’imaginari espanyol que la policia és un instrument no al servei dels ciutadans sinó de la classe política. A un home que li han deixat fer totes les aberracions imaginables el destitueixen no per allò que ha fet, sinó per haver-ho fet contra qui ho ha fet.

Però el segon element revelador encara és més interessant. Perquè l’episodi explica tot sol l’abast del conflicte ja evident entre el poder profund de l’estat espanyol i l’actual govern.

La setmana passada vaig escriure un editorial titulat ‘Madrid esclatarà: preparem-nos per a fer servir la seua ira‘, en el qual explicava que el colp d’estat del 20 de setembre del 2017 va aconseguir de frenar momentàniament el procés d’independència de Catalunya però va tenir un efecte, un preu, devastador per a Espanya, que a la llarga serà molt més determinant que el primer. Aquell dia es van destruir les estructures institucionals, es van capgirar les normes de funcionament i les cadenes de comandament i responsabilitat i es va deixar l’estat sencer, no solament el Principat de Catalunya, a mercè de la serp, d’aquella mateixa serp que temien Shakespeare, Xammar i Bergman, que aquell dia va esberlar definitivament l’ou. Tot això que veiem ara, i prepareu-vos per a coses molt més gruixudes que veurem aviat, té a veure amb aquells fets.

 

PS1. Ara no recorde si l’anècdota l’explica Gaziel o si me la van explicar a mi quan treballava en aquell diari però m’ha vingut al cap quan he vist que el govern espanyol pagava ahir amb un publireportatge la portada de gairebé tots els diaris de paper, amb l’honrosa excepció del Punt Avui. El cas és que algú em va explicar que La Vanguardia no va informar a la portada del començament de la Primera Guerra Mundial el 1914, aquesta que podeu veure ací. Van arribar unes esqueles de darrera hora i tota la informació va saltar per deixar pas a la publicitat necrològica. L’anècdota és que quan eixia al debat es posava com a exemple d’allò que el periodisme feia en un temps remot però ja no seria capaç de fer avui. Vendre la portada es considerava no fa pas tant un sacrilegi digne d’èpoques remotes. I som on som…

PS2. No és tan sols la propaganda pagada. Hi ha també la manipulació absoluta de les dades i sobretot l’ocultació de la xifra real de morts. Ahir el govern espanyol va fer un pas més en aquesta direcció anunciant que d’ara endavant donaran solament les dades de les darreres vint-i-quatre hores, de manera que originarà una confusió encara molt més gran amb l’objectiu de fer veure que tenen la situació controlada…”

(Ara entenc l’enrenou de les dades d’aquest tal Simó dient que veien irregularitats a Catalunya, van moure aquell merder per intoxicar l’opinió pública. Fes un bon merder amb els catalans així distreurem el personal i no se’ns veurà la de sota.   Salvador Molins, CLR*BIC)

 —————————————-

També extret de Vilaweb:

Luis Gonzalo Segura (1977) és ex-tinent de les Forces Armades espanyoles, que el van expulsar el 2015 per haver denunciat públicament la corrupció, els abusos, els assetjaments i els privilegis dins l’exèrcit. És autor dels llibres El Libro Negro del Ejército Español (2017), En la guarida de la bestia (2019) i les novel·les Un paso al frente (2014) i Código rojo (2015). VilaWeb ha contactat telefònicament amb el senyor Segura per comentar les manifestacions ultres d’aquests dies, el cessament de Diego Pérez de los Cobos d’ahir mateix i també per parlar del seu darrer llibre, El ejército de Vox (2020, Akal), que va sortir just abans de la pandèmia i que, amb dades censals a la mà, demostra els vincles de les forces armades espanyoles amb Vox.

Manifestacions de la dreta i la ultradreta. Les heu vistes?
—Hi he passat expressament per veure-les i són quatre exaltats. No són nombroses en absolut, ni tan sols majoritàries. És vergonyós que els mitjans de comunicació hagin donat tanta repercussió a un fenomen que no s’ho mereix. Amb tota seguretat, els grans responsables d’encendre la metxa han estat els mitjans de comunicació, especialment els de Madrid. Els periodistes han convertit un moviment absolutament minoritari, d’un carrer, en una amenaça. I això dóna aire a la ultradreta. I això els interessa. Ho explico a El ejército de Vox. És la utilitat de la ultradreta.

Report diari sobre el coronavirus

Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d’interès.

Quina és?
—Té dos sentits: legitima els mitjans de comunicació i els partits polítics que es presenten com a progressistes sense ser-ho. Per exemple, el PSOE, que gràcies a l’existència de l’extrema dreta permet diferenciar-lo del PP. Si no existís l’extrema dreta, PP i PSOE serien molt iguals. I l’altre és que converteix el PSOE en el mal menor. Els qui som considerats anti-Espanya (esquerra espanyola, catalans i bascs independentistes) sempre acceptem el mal menor, és millor el PSOE que els ultra fatxes.

I com es replica, aquesta tàctica?
—Hem de tenir molt clar, des de la posició de l’esquerra, que vivim en un règim autoritari d’aparença democràtica. Ho hem de tenir gravat a sang i foc. Per això no m’ha agradat gens que Unides Podem hagi entrat al govern com ho ha fet. Sembla que ara pot haver-hi un cert viratge, i me n’alegro. Però no pots aplaudir el rei. No pots legitimar el PSOE. El PSOE és un element del règim, del sistema. Per això a mi m’agrada el punt de vista dels catalans i dels bascs. No formo part de tu, i intentaré treure’n tot el rèdit que pugui. Punt.

Aquest joc amb la ultradreta pot arribar a animar grupuscles colpistes?
—No ho veig. El sistema juga amb foc. De 1973 a 1982, quan les coses eren difícils, el sistema va jugar amb la ultradreta. I ara també. I si ara hi hagués un moviment militar, seria un autèntic triomf per al sistema, perquè el sistema resoldria la situació. Faria saltar els quatre militars i seria una mena de 23-F per a Felipe VI. ‘Sóc jo qui ho he arreglat’. Per això també hi juguen, perquè fins i tot cremant-se una miqueta hi surten guanyant.

La gestió de la Covid-19 ajuda Vox?
—Les enquestes que jo he llegit no els donen cap ascens. Sí que donen ascens a la dreta. La dreta viu de la crispació i, per tant, els beneficia. Mireu, jo he criticat la inacció del govern, també. I he criticat durament el discurs militar i els militars a la compareixença de premsa. Què hi feien, desinfectant estacions? Era ridícul! El govern va tardar a reaccionar. Però no pots criticar la passivitat a començament del confinament amb el 8-M i ara sortir al carrer. La dreta viu de la confrontació i no li importa la incoherència. Jo no veig un augment de Vox, però sí de la dreta. PP, Ciutadans, Vox.

Abans de la pandèmia vau treure un llibre en què analitzàveu el vot a Vox dins l’exèrcit.
—En el llibre analitzo unes dues-centes seccions electorals on hi ha casernes militars. I ja us ho podeu imaginar. Dades molt esclaridores: tenim un exèrcit que vota la ultradreta. Ni jo mateix em vaig imaginar que els resultats serien tan contundents. Critico molt durament els mitjans de comunicació, i els partits, sobretot el PSOE, per no haver fet cap mena de reforma dins l’exèrcit. I no l’han feta perquè l’existència d’un exèrcit ultradretà és beneficiós, perquè de tant en tant es pot utilitzar. Fixeu-vos amb Pedro Morenés, o amb Cospedal, i en ple referèndum, els ministres feien servir l’exèrcit. ‘Si no va bé, hi anem.’ I se’ls pot fer servir. I tant que se’ls pot fer servir. Perquè l’exèrcit és d’ultradreta. Una altra cosa seria que fos democràtic. Si ho fos, l’endemà de les declaracions insinuant que s’enviava l’exèrcit a Catalunya, sortiria un general a dir que no, nosaltres no intervindrem a Catalunya.

Quina és la presència de Vox dins l’exèrcit?
—Volia demostrar si hi havia relació entre militars i vot a Vox o no. Les seccions censals són entre 500 i 2.500 electors. Volia veure què passava a les seccions on hi ha casernes militars. I hi passa molt. Sobretot a Catalunya. Les dades són absolutament reveladores. On hi ha una caserna militar el vot a la ultradreta es dispara. Al País Basc igual: l’entorn fora de la caserna no els vota (baixen a zero vots), però on són ells, es veu. I són seccions on no voten pas ells i prou, sinó també civils. A Catalunya, zones on el vot a Vox no arriba al 2% o 3%, veus com es dispara a les unitats electorals on hi ha casernes fins al 14% (caserna del Bruc), el 17% (Sant Climent Sescebes) i el 13% (Talarn).

Dins l’exèrcit, com es viuen aquests dies?
—Fa llàstima veure com els mitjans converteixen cinquanta exaltats en una referència i els donen gran cobertura mediàtica i, en canvi, tens milers d’exaltats dins les forces armades que són perillosíssims i que fan manifestacions gairebé diàries i no tenen repercussió. Ara el caporal Marco Antonio Marcos Soto, que va signar un manifest antifranquista, ha estat expulsat per Margarita Robles i la cúpula militar. Aquest cas no ha tingut gens de recorregut. Hi ha una clara vinculació dels militars amb els moviments ultres. Evident. Però hem d’estar tranquils. No hi haurà cap moviment que no estigui autoritzat. El problema, i això sí que ens ha de preocupar a tots, és que si demà el govern és de Vox o del PP, voldrà dir que tindrem un govern d’ultradreta governant un exèrcit d’ultradreta. Hauríem de treballar per desmantellar tot el moviment ultradretà de l’exèrcit.

Margarita Robles, com la veuen dins l’exèrcit?
—És molt curiós, perquè ha tingut una metamorfosi que no imaginava ningú. Que un ministre del PSOE sigui tan benvist per la dreta i la ultradreta és mal senyal. I dins l’exèrcit, Margarita Robles la veuen amb molt bons ulls. La dreta, en general, la veu amb molt bons ulls. Robles és una persona sense cap mena d’escrúpols, que ha traït els militars de quaranta-cinc anys, i s’ha posicionat dient barbaritats com que la despesa militar és despesa social i que la legió representa el millor de la història d’Espanya. És sorprenent de veure, però els ministres de defensa del PSOE són més extremistes que els del PP. Els del PP, com a mínim, intenten ocultar la fília cap a la ultradreta.

I Grande Marlaska, com el veuen els ultres?
—Marlaska és un amic, un regal, i podria haver estat ministre amb el PP. És una aclucada d’ulls a la Guàrdia Civil i la ultradreta. Parlem d’un jutge condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat casos de tortura. El jutge que va sepultar i posar moltes dificultats per investigar l’accident de l’avió militar del Yak-42. Tornem a ser davant un personatge absolutament miserable, sense escrúpols i capaç de qualsevol cosa per arribar al poder. Si us hi fixeu, als ministeris més sensibles, que són Interior i Defensa, i on hi ha més ultradretans, hi tenim dos ministres, Marlaska i Robles, que es poden comparar sense diferència amb els ministres del PP.

Ara Marlaska ha destituït el cap de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, per falta de lleialtat, se suposa que perquè la Guàrdia Civil investiga Simón i altres per la gestió de la Covid-19.
—Pérez de los Cobos és un personatge infame, relacionat amb un cas de tortures. El cas Kepa Urra. Doncs no tan sols això no el va afectar a la carrera militar, sinó que va arribar a coronel. Gens insòlit. Dels tres condemnats, Sánchez Corbí també va arribar a ser coronel, i director de la Unitat Central Operativa. En segon lloc, ell i el seu germà han estat clau en el que ha passat a Catalunya aquests darrers deu anys. El seu germà Francisco Pérez de los Cobos va acabar retallant l’estatut des del Tribunal Constitucional. I ell, Diego Pérez de los Cobos, va ser el cap de l’operatiu del Primer d’Octubre. Només per aquest episodi tan infame ja l’haurien d’haver cessat. És lamentable que l’hagin cessat per una qüestió més interna. El PSOE fa dècades que fomenta els ultres dins la Guàrdia Civil, o les forces armades, i després passen les coses que passen. És trist que només actuïn quan se’ls giren en contra. Aquest personatge hauria d’haver estat destituït quan el PSOE va arribar al poder, vist què havia passat a Catalunya.

——————————-

Geògraf de professió, objector de consciència i militar. El tinent Luis Gonzalo Segura és un home heterodox i de riure estrident. Fa vora quatre anys que va ser expulsat de les forces armades. El delicte? Ser díscol. Es va negar a seguir les regles marcades i, cansat de ser ignorat, els va treure els drapets al sol. Sense uniforme, ara lluita als tribunals per ser-hi readmès. També col·labora en alguns mitjans i fa servir els llibres per a continuar assenyalant les tares d’un exèrcit que no ha oblidat encara la dictadura. El libro negro del ejército español és la darrera obra de Segura.

  


Mostren el paper amb la signatura de l’ONU que acredita l’OAC.
Xavier Mitjà i Màrius Avellaneda eren de la fusta d’aquests homes.


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *