Catalunya després del 1r d’octubre no ha de signar cap nou “Pacte de la Moncloa”. Seria una altra traïció, un suïcidi.

  

Lleials al 1r d’octubre diguem no als enganys espanyols.
NO SIGNAR CAP PACTE DE LA MONCLOA ni res que s’hi assembli.

Catalunya després del 1r d’octubre no ha de signar cap nou “Pacte de la Moncloa”.
Seria una altra traïció, un suïcidi.

Ni els partits independentistes ni les organitzacions com l’ANC, Òmnium, … etc. han d’entrar en aquest joc mortalment enganyós.

No completar el procés d’independència ens aboca contínuament, dia a dia i minut a minut, a la pobresa, la vergonya i la mort.

Salvador Molins, Consell Local de las República Catalana Independent, del Bic.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-parany-dels-nous-pactes-de-la-moncloa/

____________________

“El parany dels nous pactes de la Moncloa”
L’última de Pere Martí del 6 abril 2020

“Sánchez convida l’independentisme a afegir-se a uns acords que van evitar la ruptura amb el franquisme i ara pretenen enterrar el procés”

Ara que la xifra de morts comença a estancar-se, però la pandèmia continua lluny de superar-se, es comencen a dibuixar opcions polítiques de futur. Seria una imprudència de relaxar-se abans d’hora, com proposa el govern espanyol, liquidant el confinament total el dilluns de Pasqua, tot i que sembla que ja és irreversible. La por de la crisi econòmica que ja ha començat fa que el govern espanyol vulgui salvar-se després d’haver aconseguit ser l’estat del món amb més morts per la pandèmia. El final de qualsevol crisi requereix exigir responsabilitats per la gestió d’un govern, sigui l’espanyol o el català, però la millor manera d’evitar-ho és fer un pacte de silenci. Per això Sánchez s’ha tret de la butxaca la resurrecció dels pactes de la Moncloa i ha convidat l’independentisme a afegir-s’hi.

Els pactes signats a la Moncloa el 1977 van servir per a evitar la ruptura amb el franquisme i perpetuar la continuïtat dels poders polítics, econòmics, socials de la dictadura amb la monarquia com a garant del règim. Els pactes de la Moncloa van evitar que el franquisme fos jutjat i van fer que sobrevisqués a la transició, en canvi de tímides millores socioeconòmiques per als treballadors i la recuperació limitada d’alguns drets bàsics. Aldolfo Suárez va comprar el PCE de Santiago Carrillo amb la legalització, el va convertir en un xaiet socialdemòcrata amb estètica estalinista i es va garantir la pau social posant al mateix corral CCOO i UGT. El bipartidisme sindical que ha arribat fins als nostres dies i ha estat clau per a mantenir el règim, empassant-se totes les reconversions industrials i les crisis que ha calgut. Desactivada la revolta social, també es va encarregar que no hi hagués cap crisi territorial. Tant Miquel Roca, com a representant de CDC, com els socialistes Joan Raventós, de Convergència Socialista, i Josep Maria Triginer, de la federació catalana del PSOE, van signar els pactes sense fer escarafalls. De la mateixa manera que ho va fer el PNB amb la signatura de Juan Ajuriaguerra. ERC no els va poder signar perquè en aquells moments era un partit il·legal. Espanya va legalitzar abans el comunisme que un partit republicà independentista, tot i que aleshores no es definia així, oficialment. La signatura dels pactes, amanida amb soroll de sabres, va fructificar en la constitució espanyola de 1978, encara vigent.

Report diari sobre el coronavirus

Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d’interès.

Ara el soroll de sabres és la por de la pandèmia i de la crisi econòmica que la seguirà. Qualsevol pacte servirà per a blindar el règim del 78, probablement en clau involucionista, tant pel que fa a drets econòmics, com socials o nacionals, com ja s’ha vist durant la gestió de la pandèmia. La recentralització de les competències, la retallada de llibertats individuals en nom de la seguretat i la destrucció de llocs de feina per a salvar les empreses seran els nous ingredients dels pactes de la Moncloa, si és que s’arriben a fer. El paper de Suárez el farà Sánchez, Carrillo serà Pablo Iglesias i falta Pablo Casado que, com Manuel Fraga, es va resistir a signar-los però finalment també hi va ser. I CCOO i la UGT sempre hi seran per a apuntalar el règim.

Amb aquest panorama, que Sánchez demani a l’independentisme d’afegir-se a uns nous pactes de la Moncloa és un exercici de cinisme sense precedents, o d’ignorància històrica. L’objectiu dels nous pactes de la Moncloa torna a ser evitar la ruptura, que en el cas català inclou l’autodeterminació, per tornar a la reforma, és a dir l’autonomisme. Demanar a formacions polítiques que tenen els dirigents a l’exili o a la presó que s’afegeixin a aquests pactes és un menyspreu absolut, quan ni tan sols aquests dirigents poden passar el confinament pel coronavirus a casa. I és tornar a ignorar intencionadament les reivindicacions polítiques majoritàries del parlament.

Si l’independentisme es nega a participar en uns nous pactes de la Moncloa rebrà les crítiques de sempre, per insolidari, per egoista; per part dels de sempre, dels que han negat el dret d’autodeterminació i no han mogut ni un dit per l’amnistia. Els partits unionistes engegaran tota la maquinària propagandística, com han fet aquests dies, per blasmar l’independentisme mentre aplaudeixen la campanya nacionalista espanyola desfermada amb l’excusa de la pandèmia. Els qui diuen que ara no es pot parlar d’autodeterminació són els qui aplaudeixen fervorosament la militarització de la crisi sanitària. L’opció d’entrar en el joc i negociar que els futurs pactes incloguin l’amnistia i l’autodeterminació seria d’una ingenuïtat infinita, sobretot després del fracàs de la taula de diàleg, o de la ‘congelació’ indefinida. La contribució de Catalunya a la democratització i modernització d’Espanya, des de la transició fins ara, no ha estat mai corresposta amb el reconeixement com a nació. Participar en uns nous pactes de la Moncloa seria ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Extret de Vilaweb: L’última de Pere Martí
del 6 abril 2020

  


   

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *