Lleials al mandat del 1r d’oct: Defensem i refermem la Vida i la Independència de tots els catalans.

 

EL MHP TORRA HA D’ÉSSER CONSEQÜENT DAVANT
DELS DRETS FONAMENTALS DE CATALUNYA A EDIFICAR I PRESERVAR:
VIDA, LLENGUA, INDEPENDÈNCIA.

Ximo Puig fa els deures pel seu poble. Quim Torra ha quedat curt, no ha mostrat fins ara ni pols ni determinació amb actituds unilaterals totalment necessàries.

VIDA, LLENGUA, INDEPENDÈNCIA. Valors fonamentals de Catalunya que hem d’edificar, refermar i defensar, per sentit comú i en compliment del Mandat que ens vam atorgar el 1r i el 27è d’octubre del 2017.

El MHP Torra ha començat la feina però no l’ha acabada: Ha de ser més unilateral, més agosarat, forçar més la línia vermella, amb les giragonses de que sigui capaç, posar controls una mica més enllà de les carreteres que surten de l’Aeroport, del Port i del TGV.  Guardia Civils, soldats, generals, ministres, presidents, tot tipus d’autoritats, competents i incompetents, tan se val …  tothom!  han d’ésser escanejats con fan a Taiwan, els miren la temperatura per tal que no siguin portadors del Coronavirus.

Torra ha de comprar material on calgui i assegurar que arribi urgent, amb qualitat, que funcioni, contrastat. No permetre més que aixafin els drets dels catalans, primer de tot el Dret a la Vida. Denunciar-ho contínuament. En algunes coses, potser moltes, Ximo Puig, President del País Valencià ens dóna exemple als catalans.

VIDA, LLENGUA, INDEPENDÈNCIA. Valors fonamentals de Catalunya.

Adjunto la notícia de Taiwan. A partir d’ara cal que ens preparem i dotar-nos de medis que ens evitin el contagi i ens permetin treballar amb seguretat. Avui les sol·lucions més difícils tenen forma de còctel, no es tracta de solucions lineals sinó complexes.

Lleials al mandat del 1r d’oct: Defensem i refermem la Vida i la Independència de tots els catalans.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC

————

TAIWAN i el covid-19

El model de Taiwan: contenir la pandèmia sense confinament L’illa ha recorregut a la tecnologia i les campanyes d’educació ciutadana

per MÒNICA BERNABÉ  Diari Ara,  Internacional

Cap d’Internacional

Taiwan és a 130 quilòmetres en línia recta de la Xina, l’any passat va rebre 2,7 milions de visitants d’aquell país i 400.000 dels seus 23 milions d’habitants hi treballen. L’illa es podria haver convertit en un focus de la pandèmia de coronavirus. Malgrat això, només s’hi han registrat 153 casos i dues morts segons dades d’ahir, tot i que de moment el govern no ha pres cap mesura de confinament de la població. La vida hi segueix amb una certa normalitat: les escoles, les botigues i els restaurants continuen oberts. Com ho ha aconseguit?

El català David Ferrándiz Mont, que va viure a Taiwan sis anys i va cursar-hi un doctorat en salut pública especialitzat en malalties infeccioses, explica que la clau és que l’illa va actuar amb celeritat i va prendre mesures de prevenció des del primer moment. A més, destaca, ja disposava d’una estructura per fer front a possibles epidèmies i d’un protocol d’actuació: arran de l’epidèmia de la SARS del 2003, va crear el Centre Nacional de Comandament Sanitari, que va ser activat immediatament el 31 de desembre passat, quan la Xina va informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que havia detectat diversos casos de pneumònia d’origen desconegut a la província de Hubei.

Control de la temperatura

“Es va començar a examinar els passatgers que arribaven a Taiwan des de la Xina amb escàners de temperatura” per comprovar si tenien febre, recorda l’especialista, que en aquell moment era a l’illa. També des d’aquell mateix instant, detalla, les autoritats van començar a prendre la temperatura corporal a qualsevol que volgués entrar en una escola, universitat o edifici públic. I des de llavors els restaurants també van facilitar gel desinfectant als seus clients a l’entrada, i les estacions de metro es van omplir de cartells informatius sobre com rentar-se les mans i la importància de portar mascareta.

“La tecnologia també va ser crucial”, segueix explicant Ferrándiz Mont. El govern va fusionar les dades de l’Agència Nacional d’Immigració -que registra a tothom que arriba a l’illa- amb les del Sistema Nacional de Salut, i així va poder identificar les persones que havien arribat a Taiwan en els 14 dies previs a la declaració de l’epidèmia a la Xina i havien acudit a un hospital amb símptomes. “Totes aquestes persones van ser posades en quarantena a casa, i se les va sotmetre a un seguiment diari: el metge les trucava cada dia per saber com estaven i si algú se saltava la quarantena, cosa que les autoritats comprovaven amb el GPS dels mòbils, era sancionat amb multes de fins a 30.000 euros”, afirma l’expert en malalties infeccioses.

Distribució de mascaretes

De la mateixa manera que a Espanya, a Taiwan també es van esgotar les mascaretes ràpidament. Però el govern també va prendre mesures en qüestió de dies: en va accelerar la producció i els centres de salut van començar a racionar-ne la distribució. En faciliten dos per persona a la setmana. I fan el mateix amb el gel desinfectant.

El resultat és que allà la pandèmia s’ha aconseguit contenir de moment, mentre que a Espanya està fora de control. ¿El model de Taiwan ens serveix ara per a alguna cosa, o ja és massa tard? Ferrándiz Mont insisteix que encara podem aprendre molt del seu exemple, sobretot pel que fa a l’ús de la tecnologia per combatre la pandèmia i les seves campanyes d’educació ciutadana. “Ara a Taiwan els anuncis institucionals ja no parlen de rentar-se les mans com a Espanya. Ara expliquen com s’ha d’anar a comprar als supermercats, tocar els productes i treure’s els guants per evitar el contagi”, detalla com a exemple. Una informació que, per cert, a Espanya seria de gran utilitat.

Mònica Bernabé



People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *