DIÀLEG FALS O ESQUIFIT … no! _____ República Catalana Independent, sí. Edifiquem-la! Continuem a Perpinyà!

      

DIÀLEG FALS O ESQUIFIT … no! 

UNA SOLA ESTRATÈGIA COMPARTIDA: Complir el mandat del 1r d’octubre. Edificar des d’ara mateix la República Catalana Independent, Res més! Tot el cor, tota l’ànima i tota la força en això.

Fem via amb la República Catalana Independent. El 29 a Perpinyà. Tots junts i els que no segueixin que es quedin allà on són.

Els catalans no volem ni necessitem enganys, si el Diàleg és fals cal el Divorci Unilateral, no hi ha altra sortida.

1 – ULTIMÀTUM DEL 2014 i FALS DIÀLEG DEL 2020

L’última de Pere Martí, Vilaweb, 26 febrer 2020

Conflicte. Espanya té, sobre el paper, el govern més progressista que pugui donar el seu sistema polític i, teòricament, el més favorable a reformar l’estat per assumir les reivindicacions catalanes. A la dreta del PSOE, només hi ha dreta o extrema dreta, suposant que avui es pugui diferenciar entre aquests dos termes a la política espanyola, sobretot després del principi de fusió entre el PP i Ciutadans. A Catalunya, un sector polític important, el que integren el PSC i els comuns, defensa que és possible una Espanya alternativa a l’actual, i que el conflicte català es pot resoldre amb el diàleg.

L’independentisme ja havia enterrat teòricament la voluntat de reformar Espanya. El va tancar amb la liquidació de l’estatut arran de la sentència del Tribunal Constitucional del juny del 2010, que va posar fi a l’autonomisme. D’aleshores ençà, l’independentisme va emprendre un recorregut cap a l’estat propi, rebatejat amb el nom de república, intentant pactar un referèndum amb Espanya. El 8 d’abril de 2014, el Parlament de Catalunya va enviar una delegació al congrés espanyol, integrada per Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera, per pactar una consulta legal. Aquell dia, Marta Rovira va explicar que, després del fracàs de l’estatut i d’incomplir sis sistemes de finançament pactats, la conclusió era que l’encaix no era possible. La resposta del PP i el PSOE va ser negativa i l’excusa va ser que el dret d’autodeterminació no cabia dins la constitució espanyola.

La negativa espanyola al diàleg va portar al referèndum del Primer d’Octubre i a la repressió subsegüent, que encara dura. Malgrat aquesta repressió, els governs català i espanyol ja van fer un intent de diàleg l’any passat, que el PSOE va acabar trencant amb l’excusa de la figura del mediador demanada per la part catalana. L’experiència sorgida de l’acord de Pedralbes va naufragar per la por que el PSOE va tenir de  la dreta nacionalista espanyola, que havia convocat la manifestació de Colón. Aquell fracàs és el que justifica l’escepticisme amb què l’independentisme afronta el segon intent de diàleg amb el govern espanyol.

La situació actual és lleugerament diferent de la de fa un any, perquè a Madrid hi ha un govern de coalició PSOE-Podem que accepta de dialogar bilateralment perquè necessita els vots d’ERC per a governar, però les posicions de fons són les mateixes de sempre. L’única novetat hauria estat que Podem hagués mantingut la seva posició favorable al referèndum, però hi va renunciar durant la campanya electoral per facilitar el pacte amb el PSOE. Fins i tot un dels ministres negociadors, Manuel Castells, partidari del referèndum, ha afirmat que no el defensarà perquè com a ministre ha jurat la constitució espanyola. Si Castells ha de renunciar a les seves idees perquè és ministre, el seu paper a la taula de diàleg es trobarà amputat per aquesta ‘disciplina constitucionalista’.

És impossible de predir com acabarà aquesta taula, però és molt difícil que resolgui definitivament el conflicte entre Catalunya i Espanya. A les propostes del govern català sobre autodeterminació i amnistia, Sánchez hi respon amb una ‘agenda de retrobament’: quaranta-un punts de gestió autonòmica que ja s’havien d’haver complert i que no s’han de discutir en cap taula de diàleg sinó a la comissió mixta Generalitat-estat. No hi ha intersecció entre els punts de la part espanyola i els de la part catalana, tot i els esforços que feien a última hora el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, i l’ex-cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Rius, per pactar alguna cosa que s’assemblés a un ordre del dia. La principal virtut de la taula és que, si acaba fracassant, els qui sincerament encara creuen que és possible una altra Espanya comprovaran definitivament que no i potser passaran a engruixir les files de l’independentisme.

 

2 – La impossible taula de diàleg i el tren que va fer ric Rockefeller  (Vicent Partal)
«Desenganyem-nos: en aquestes condicions el pretès diàleg sobre Catalunya, entès com una discussió política i a fons per a resoldre el conflicte, no hi serà»

https://www.vilaweb.cat/noticies/taula-dialeg-tren-rockefeller-editorial-vicent-partal/

“tothom qui sàpiga mínimament com es fan unes negociacions polítiques ha de convenir amb mi que en aquesta convocatòria no hi ha cap element dels que en qualsevol altre país i circumstància han permès de bastir un diàleg. Les famoses ‘clàusules bàsiques’, acreditades aquestes darreres dècades en tota classe de negociacions i entre tota mena d’actors, en aquest cas simplement no existeixen. I açò és una realitat que no es pot amagar.”

“Acudir a una taula pensant que menystenir l’altre no tindrà conseqüències és una garantia d’acord impossible.”

“La renúncia a exigir un mediador és suïcida, especialment tenint en compte l’absència de relats
comprensibles entre tots dos actors.”

3 – Respostes a Partal:

…/…

JOAN RAMON GOMÀ

25.02.2020  |  22:50

El problema no és que els nostres polítics perdin el temps aquesta xarrameca anomenada dialeg. El problema és que agafin el diàleg com a excusa per no posar fil a l’agulla de la via unilateral.

Ricard Pintado

25.02.2020  |  23:13

Music pagat no sona bé. Quantes vegades haurem sentit la dita? Algú creu que a ERC no la coneixen ni la tenen apresa? S’han abaixat els pantalons per salvar la poltrona i prou. Tots sabem que passarà lo de la dita, més encara quan es tracta del Gobierno de España, més si cap si el president és el príncep de la inconsistència, en Pedro Sánchez. Bé que ho saben a ERC, que no acompliran cap expectativa mínima, tan sols la d’un autonomisme ja caduc que intentarà vendre’ns el peix al cove en versió segle XXI. Però els “herois” d’ERC han salvat les poltrones. Bravo nois!!
Si algú em busca dissabte digueu-li que em trobarà a Perpinyà.

J. Miquel Garrido

25.02.2020  |  23:14

La independència la farem malgrat els nostres propis polítics. Seguim!

ASERET ALMAR

25.02.2020  |  23:49

La taula de diàleg no fructificarà. I si arriben a algun pacte, Espanya no compleix mai.

 

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *