BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
República Catalana Independent: Meridiana, Perpinyà, Consells de la república, CDR*s, …, som tots, quants més millor.
Pel bé de la nostra llengua:
Català! parla sempre en català!
“El Mandat del 1r d’octubre: Estat Català independent en forma de República”
Edifiquem la Llengua, valor fonamental de Catalunya.
Conclusió: Parlar sempre en català a banda de la fesomia de l’interlocutor.
https://www.vilaweb.cat/noticies/trajectoria-llengues-opinio-gela/
” …/…
I el català? Sobreviurà? Vés a saber. Ho té més difícil l’aranès, aparentment. I encara més la llengua de catalana. Hi podem fer moltes coses, tant per preservar-les com per fer-les desaparèixer. I alhora sempre hi haurà factors que no controlarem. Les llengües històriques de Catalunya estan sotmeses a una intensitat de contacte molt més gran que l’anglès després de la invasió normanda (i l’anglès en va sortir girat com un mitjó). La gent que va estar a punt d’esborrar l’anglès del mapa, els normands, eren al seu torn parlants romànics recents. ‘Normands’ vol dir ‘gent del nord’: pobladors provinents d’Escandinàvia que es van anar instal·lant cap al segle IX a la costa septentrional del regne franc. Inicialment, doncs, parlants germànics.
La substitució, la hibridació, els manlleus i calcs, en resum, els fenòmens de contacte han existit sempre. Són factors de canvi molt potents, però de resultats difícils de preveure. Sembla clar que el contacte massiu del català o l’aranès amb el castellà pot acabar en substitució o fins i tot en assimilació (un català o un aranès cada cop més calcats), però això no és cap fatalitat inevitable. Avui a Catalunya hi ha parlants de moltes llengües. El resultat dels contactes multilaterals són molt menys previsibles, però és freqüent que acabin reforçant la llengua que sigui capaç de fer el paper de pont, la percebuda per la gent com a llengua franca, com va passar al Brasil o als Estats Units (o com passa a Israel amb l’hebreu). Per això el més important que podem fer per preservar el català o l’aranès (la llengua de signes també, però és un altre cas) és parlar-los sempre i amb tothom. Si continuem com ho hem fet fins ara, la cosa és ben clara: més enllà de lleis i oficialitats, la llengua franca és el castellà.
Pere Comellas Casanova és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)”
https://www.vilaweb.cat/noticies/meridiana-perpinya-editorial-vicent-partal/
República Catalana Independent: Meridiana, Perpinyà, Consells de la república, CDR+s, …, som tots, quants més millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!