Davant del maltractament continuat … DIVORCI

Sánchez no frena la judicialització de la política

“L’intent d’inhabilitació de Torra demostra que el nou govern del PSOE no aconsegueix que la justícia deixi d’interferir la política catalana”

La Junta Electoral espanyola ha acordat aquesta setmana de sancionar amb cinc-cents euros Pedro Sánchez per haver vulnerat la llei electoral. La decisió ha dividit fins i tot l’organisme, que ho ha decidit per set vots contra sis, després d’una intensa discussió, perquè l’instructor va proposar que la sanció fos de 2.800 euros. Alguns membres d’aquest organisme, majoritàriament compost per jutges del Tribunal Suprem espanyol, van considerar excessiva la quantitat per la falta que havia comès Sánchez. Només havia concedit una entrevista a la Sexta des de la Moncloa després d’haver convocat les eleccions. La mateixa junta ha acordat de sancionar Isabel Celáa, aleshores ministra portaveu del govern espanyol, per haver aprofitat les conferències de premsa que es fan després de les reunions dels consells de ministres per fer campanya electoral, quan les eleccions ja havien estat convocades. En aquest cas, haurà de pagar més que el president, 2.200 euros, per haver ajudat a guanyar les eleccions.

No consta que cap dels vuit membres del Suprem escollits per sorteig ni els cinc catedràtics proposats pel PSOE i el PP sospesés la possibilitat d’inhabilitar Sánchez. Per tant, hem de concloure que per la JEC és molt més greu penjar una pancarta al Palau de la Generalitat a favor dels presos polítics o la llibertat d’expressió que no pas utilitzar la Moncloa per fer campanya electoral. A ningú no li passa pel cap que la JEC pugui inhabilitar Pedro Sánchez per haver vulnerat la legislació electoral. Seria una aberració democràtica i un ús desproporcionat de la capacitat sancionadora d’un organisme administratiu com la JEC. En canvi, troben molt normal d’intentar d’inhabilitar un president de la Generalitat, retirar-li la condició de diputat, vulnerant la sobirania del parlament.

El tracte de la justícia espanyola quan es tracta de qüestions relacionades amb Catalunya no és tan sols polític, sinó que té una clara voluntat d’escarment i un punt de venjança. Aquest maltractament és constant d’ençà que va començar el procés i es va disparar després de l’1-O. En cap dels casos relacionats amb l’independentisme no hi ha justícia, hi ha venjança. De la detenció de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart el 20 de setembre de 2017 fins a l’empresonament de tot el govern per un delicte que no van cometre, el de sedició, passant per l’esperpèntic judici contra la cúpula dels Mossos d’aquesta setmana, en què s’ha demostrat que la fiscalia té més interès a saber la ideologia dels qui són jutjats que no pas a aclarir els fets. Perquè els fets no són delicte, però la ideologia, per a la fiscalia, sí. Tothom sap que els Mossos van actuar correctament l’1-O i qui hauria de ser jutjat són els comandaments de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles, que van emprar la violència contra els votants. Però això no passarà. Al contrari.

El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que ja va premiar els policies del Primer d’Octubre, ara premiarà els desplaçats a Barcelona durant el mes d’octubre de l’any passat per haver reprimit les manifestacions contra la sentència. Tots rebran la medalla al mèrit policíac en els actes commemoratius del 196è aniversari de la policia espanyola, que es faran el 29 de gener. Entre els guardonats hi ha Iván A. F., el policia antiavalots que va estar ingressat a l’UCI d’un hospital de Barcelona, per un traumatisme cranioencefàlic causat suposadament per l’impacte d’un objecte pesant al cap, una ferida que no es va aclarir mai oficialment què l’havia causada. El policia ferit rebrà la creu d’argent, que va acompanyada d’un augment vitalici de la pensió equivalent al 15% del sou.

La tornada del PSOE al govern havia de significar un canvi en l’ofensiva judicial contra l’independentisme, però la realitat demostra que, mentre predica un diàleg que no arrenca, continua la repressió judicial i policíaca contra l’independentisme. El silenci contra l’ofensiva per a provar d’inhabilitar Torra, l’indecent judici contra la cúpula dels Mossos o continuar premiant la policia espanyola que va reprimir manifestants el mes d’octubre passat demostren que la repressió no ha desaparegut. Avui mateix la fiscalia, que ara depèn de l’exministra Dolores Delgado, ha demanat set mesos de presó a Tamara Carrasco per un missatge gravat de Watsapp, després d’haver-la acusat de terrorisme i haver-la confinat un any al seu poble. En vista d’aquesta situació, la decisió del president Torra de desobeir la decisió d’inhabilitar-lo és l’única possible per a mantenir la dignitat institucional. Acatar, aquesta vegada, seria liquidar definitivament la poca sobirania que manté el parlament.

L’Última de Pere Martí, Vilaweb

——————

S’imposa el Divorci. Si no en som capaços el maltractador ens destruirà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *