BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Els espanyols segueixen veient molt més clara la nostra força i el nostre poder que no pas nosaltres. Només desitjo que estiguem vivint un procés col.lectiu de superació del xoc dels fets d´octubre del 2017 quan vam descobrir que no ens enfrontàvem a una democràcia consolidada, perquè si no, els que vénen ens jutjaran durament. I per més que els tertulians de pa sucat amb oli que surten dia si dia també a TV3 ens repeteixin que “qualsevol estat s´hagués defensat davant d´un atac a la seva constitució com aquell…”, nosaltres no hem de perdre l´oremus com ho fan ells. No senyors tertulians de pa sucat amb oli, no. Qualsevol estat democràtic, no ha de “defensar-se ” de la seva pròpia població, ni l´ha d´atacar, ni pegar, ni empresonar. Qualsevol estat democràtic que li aparegui un repte pacífic, l´entoma pacíficament, a través del diàleg polític. I una polícia democràtica, actúa exactament com ho van fer els Mossos davant masses disidents pacífiques. Els que esteu com un llum i que viviu al planeta franquista de principis del XX amb mentalitat del XIX sóu vosaltres. I nosaltres fariem bé de no oblidar-ho, de recuperar-nos aviat, perquè només les sentències ens van treure del nostre profund xoc, i entendre que hem de marxar d´aquí com més aviat millor. Ells saben que tenim la capacitat, d´aquí el seu terror, i nosaltres sabem que les raons ens sobren. Els pressupostos un cop més deixaran la cultura, l´educació, l´esport, per sóta dels nivells europeus. La sanitat acumula retrassos, així com les polítiques socials i d´igualtat. No podem interfererir a l´habitatge fins que no tinguem diners per invertir en parquet públic, d´ infrastructures més val no parlar-ne, la llengüa molt tocada, i hi encara hi ha que vol anar poc a poc i amb bona lletra tot i fent amics pel camí. O fan broma, o s´han trastocat, o no s´estimen el país ni els importa el devenir. Necessitem un nou despertar dels que encara estem sencers.

És un editorial ben clar, una anàlisi precisa que retrata Espanya com el que és: un niu d’envejosos acomplexats mentiders i rabiosos que només aspiren a ser toreros i, si cal, morir matant. Ells més xulos que un quatre, sempre contra la lògica del futur i l’aprenentage de la història, renunciant al sentit comú i sempre disposats a estampar-se contra totes les parets per semblar valents.

És una bona reflexió que, juntament amb la del professor Resina, que ens recorda que ja fa dos anys que ens som molts els que ens hem separat del concepte Espanya, encara que ells -elementals i obsessionats- no s’hagin adonat que ja no som espanyols diguin el que diguin els seus papers i les seves lleis.

Tots dos articles són sàviament clarificadors i ajuden a situar-se. (Mentre els partits van jugant a la petanca enmig d’un bassal, absents a tot…)

Durant uns mesos del 2017 penso que gran part d’estats tenien clar que Catalunya era independent del regne d’Espanya. Els únics que no ho vam tindre tan clar vam ser nosaltres mateixos. Per això no vam fer el pas definitiu l’octubre del 2017.

Però després d’aquelles setmanes, encara hem desconnectat més d’Espanya. Falta el clic últim. Esperem que arribe aviat.

El sistema colonial amb una autoritat importada i imposada sobre un territori aliè és un gran negoci, com ho demostra la seva resistència a desaparèixer al llarg de la història dels pobles.

La península d’Espanya està organitzada per una metròpoli endogàmica extensíssima i unes perifèries acostumades al nepotisme d’alguns que, a canvi de permetre un espoli fiscal monstruós, sobreviuen millor.

Quan alguna part del vedat es revolta, com està succeint al nord-est, cal escarmentar-los seguint el ritual secular de traslladar-los a l’altiplà per ofrenar, seguint rituals medievals, sacrificis humans al Minotaure.

Possiblement per això, el Bestiari és un dels gèneres més conreats pels perifèrics per tal d’explicar a grans i petits com es resolen assumptes que a la pràctica creuen que encara no ho poden fer com a persones.

Crec que després de conèixer, entendre i aprendre a fer un altre Primer d’Octubre segur, com diu el professor Resina, que estem comprenent de manera col•lectiva que el conte fa temps que s’ha acabat!

…/… per què no diem prou d’una puta vegada?

Salvador Molins, CLR*bic

o de mica en mica. inscriu-te al Consell per la República.
Contra els Judicis i per Catalunya … fes-te de la República: Ja som 85.094 inscrits.