El menistre marlaska podria aplicar la llei antiterrorista al ministeri d’agricultura, per com aquest pou de ninots atempta cada dia des de fa anys contra el camp valencià, el regadiu, el secà, l’horta vella o la jove, tan se val, apliquen el terror contra el camp, és ací on tindria futur aquell homenic, si és que en té cap, perquè a més que va ser denunciat per diversos Tribunals internacionals, marlaska és un incapaç de les lleis, si només interpreta la conveniència de la política espanyola i de la política d’extrema dreta.

De justícia no en sap, de menistre menys, però de polític és un sac de segó.

Fa uns anys que els governs espanyols ja apliquen el terrorisme des del govern: terrorisme econòmic, d’infrastructures, judicial, polític, cultural, policial i brutíssim… Anys i panys que espanya i els seus governs han legalitzat la corrupció per endegar un dels governs i un dels pitjors estats d’Europa. És per això que s’han de gastar tants milions en publicitat per tapar la mediocritat, els robatoris, les trampes, i la vida de clavegueram ordida des de Madrid. Però ni així no podem amagar el fracàs, la ruïna, el pitjor que és pugueu imaginar des de qualsevol dels àmbits que ho mireu.

No tenen remei, si a més han de dir-nos que som espanyols i per això ens hem de fotre! 

Ves la campanya que no faríem aquest 10N: ser espanyol és fotre’ns un dia i un altre i un minut i un altre, sense descans.

Per agafar aire, respirar i airejar el lleu i l’esperit, ahir vam ser a Barcelona. Un altre colp vam viure un jorn únic, esplèndid, entre amics i grans mestres. Un dinar a cal Vicent i Assumpció va aplegar vint-dues persones entaulades a conversar d’això i d’allò abans d’aplegar-nos, tots els convidats, embotits en un metro (com que tots no vam poder accedir-hi), en dos metros, que anaven fins al sostre, l’un i l’altre i els que vindrien darrere, ves si portaven gent cap al carrer Marina. Al carrer Marina ens havia convocat l’Assemblea i Òmnium per reclamar llibertat, dret de decidir, justícia…

Pel menistre marlaska, o pel jutge marchena, o per l’inútil de Pedro i el llop, potser que el dinar d’amics indepes, o la manifestació i d’un milió de persones (els policies locals no saben comptar una merda), o tanta festa i treball, per un país que ja se sent República, malgrat que segrestada per un estat policial… Doncs tot plegat, els calaveres pensen que és motiu de terrorisme, si terrorisme és festejar la llibertat i la democràcia d’un país que se sent lliure i democràtic per damunt de tot, i que per damunt de tot no farà cap pas enrere, mai més, fins que no aconseguirà l’objectiu i el repte de la independència. Els joves, si més no.

Què ho impedeix, o què impedeix tanta llibertat com clama el poble, si no és un estat policial, judicial i del segle XIX?

Justament el terror que el mateix estat d’espanya provoca. Perquè és espanya qui practica el terrorisme, la violència, l’agressió contra gent pacífica i democràtica: fins i tot arribà a empresonar líders polítics per les seues idees en el segle XXI: presidentes d’un parlament i presidents d’una generalitat. Això homes incapaços com marchena, marlaska o pedro… d’un coeficient limitat, són protagonistes d’empresonar una de les lleves polítiques més preparades d’Europa. Si això no és terrorisme…

El terrorisme ara mateix només arriba des d’espanya, perquè justament aquell estat no en sap cap altra, de cançó o via per avançar políticament. Els modos espanyols són foscos, arbitraris, desajustats, injustos, fraudulents, agressius, i justament per això són espanyols, perquè durant dos segles espanya no ha aprés una altra cosa, no ha sabut fer una altra cosa, no ha volgut canviar de mètode o de pràctica. Dictadures.sí. I si n’hi ha cap canvi, repressió: democràcia?, prou, prou, apliquem-li repressió!

El terror, la presó, la por, la parcialitat, la injustícia repetida cada dia, i una incapacitat gegantina per atendre res professionalment. Res en absolut. Aqueixa definició d’espanya que la tenalla, que la perd, que impedeix el canvi.

Però Catalunya fa via…

Nosaltres dinem, amb menges i vins d’exquisitesa, agafem el metro a la parada d’Urgell, baixem a Arc de Triomf una gernació de colors, edats, banderes, condicions diverses i altruïstes. Pares, xiquets, joves, gent gran, gent molt gran,… Ells no ho poden entendre, de cap manera. Aquella festassa per la llibertat no tindrà res a veure amb enemistats, ni violències, ni agressions, ni insults ni res de paregut, a això que s’haurà viscut diumenge entre els espanyolistes, que només són extrema dreta de VOx a PSOE, que juguen amb la mateixa violència i terror tots plegats, però amb collars de matisos diversos.

Després dels discursos a Marina, una part de la gernació, torna a casa, als pobles, a la feina, lentament, passa carrers, avingudes, pugen als bussos, per tornar a comentar la jugada, el disgust de saber-nos amenaçats i agredits cada dia per un estat poc democràtic i molt repressor. Una altra part de la gernació passem per Laietana, a concentrar-nos amb els joves, a fer-los suport. Encara no haurà pres la força la policia, ala repressió de nou, nosaltres ja hi serem de tornada cap a València. Abans d’arribar a Benicàssim perdrem el senyal de la ràdio amb catalunya i tornarem a la realitat del terrorisme mediàtic de marlaska, machena, pedro i el llop del psoe, perquè els valencians tenim prohibit que ens arribe el senyal de ràdios o televisions de catalunya: una altra penyora del terrorisme espanyol contra la democràcia, i ves si fa anys que dura.

Ells que es creuen un model, una lliçó en lo universal, un destí bíblic, encara mantenen prohibides les senyals mediàtiques a València, mentre València es fa la muda, la sorda, pobra, a mans de polítics que no sembla que els convinga sinó el servilisme, fer de criada pobra, d’aquell esguerro d’estat repressor i corrupte.

Arribarem a València a tres quarts de dues de la matinada, en pagar l’AP7 doblement, en favor d’espanya que ens continuarà robant i robant i robant si valència continua muda, i sorda. Tornarem amb el goig d’un jorn inoblidable, viscut allà on ara mateix, com diu Otegui, es fa la revolució a Europa, malgrat que europa (la dels estats contra els pobles, contra la gent), com valència, fa la muda i la sorda.

Sí, persistirem, valencians, perquè el nostre deure és explicar que n’hi ha que són a tocar de la llibertat, que només la repressió els la frena. La violència, el terrorisme d’aquell estat.

Persistirem!

Albert Dasí “ULISSES20” #RepúblicaValenciana

—————–

CATALUNYA FA VIA … EDIFIQUEM LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT
Sí
Salvador Molins, CLR*Bic. Berguedans per a la Independència de Catalunya.