ENS URGEIX TRENCAR AMB ESPANYA DE TOTES TOTES. 40 anys més, No!

 

PENDENTS DE LES CONCESSIONS ESPANYOLES NO ESTAREM MAI PREPARATS PER A DIVORCIAR-NOS-EN. HEM DE TRENCAR AQUESTES FALSES I INCONVENIENTS EXPECTATIVES I TRENCAR, UNILATERAL NATURALMENT, AMB ESPANYA DE TOTES TOTES.

Per què coi, Mitjans, ANC, ÒMNIUM, Comunicats, Marxes, … sempre diuen sobiranistes i no pas independentistes?  És que és una moda?

-No! això ens delata com a incapaços de saber on anem ni com s’hi ha d’anar. Ens passem el dia pidolant misericòrdia i un Referèndum que ja l’hem fet, fins i tot, ara mateix, per parlar de les Marxes i Vaga General que s’han preparat per protestar -protestar, res més inútil- d’una sentència que ens faran menjar, per rucs, en castellà i amb pa amb oli.

Ara, l’única idea que se’ls ocorre, a partits i entitats, els que es posen sovint el mot “sobiranistes” a la boca, es viatjar quaranta anys enrere i tornar entomar la cantarella del “Llibertat, Amnistia i (ara) Referèndum” que ni tan sols rima, i per acabar d’espatllar-ho ens engalten, com sempre, que serà per molts anys.

Quan es va inventar la primera cantarella “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” ja es va sacrificar aleshores l’Autodeterminació i així, els catalans, ens vàrem haver d’empassar quaranta anys més de desert. Ara ens volen fer sacrificar la Independència durant quaranta anys més i no hi estem disposats de cap manera.

Està clar que de la nostra partitocràcia no ens en podem fiar. A part de cobrar uns bons pastons per a la feina aleshores ells també són gent senzilla del Poble. Pobre Poble! ens caldrà pagar-los i a més fer la feina que no saben fer o que han renunciat a fer.

Avui ho veia de nou al FAQS quan molt finament, Torrent, tornava la pilota al Poble i sempre parlava en condicional, “hauríem de ser valents”, pensava en veu alta ja fa dos anys pocs dies després d’entomar el càrrec, però la valentia no se li ha vist per enlloc, sols condicional, sols “faria” però no fa. Segueix sent l’estil dels polítics que hem tingut de sempre fins ara, tirant pilotes fora, inútils per a la Independència. Crec que era Julià de Jòdar que en el darrer article publicat a Vilaweb li reclamava que entomés la responsabilitat de la institució que presideix, o sigui el Parlament de Catalunya, i que aquest liderés les protestes amb força i no pas tirant pilotes a la teulada dels catalans del carrer. Com que finament se’n rentava les mans, en cas de que les mogudes de la propera setmana no siguin prou atrevides tot quedarà en res i de carambola assegurarem bones temprades de pastanaga aigualida, arrugada i envellida.

El problema és que massa catalans restem entestats o embolicats mentalment per la inèrcia dels altres en que hem d’esperar quelcom d’Espanya!  Tal vegada el permís o la concessió.  I, apart que no es tracta d’això, tots a hores d’ara ja hauríem de saber que Espanya no farà cap concessió. La Independència i la sobirania que ens pertoca i que ella ens segresta la hi haurem de prendre.

Per això aquesta mania de dir-se “sobiranistes”. Què pesats!  La sobirania no es comparteix, es té o no es té!  Cal un Projecte polític i nacional fort en aquest sentit. Quasi res per no dir res del que hi ha políticament parlant serveix per a la Independència.

El control del territori o l’empoderament de la gent estructurada en els bocins del territori ha de ser en aquest sentit per tal d’assolir moure’s a l’uníson.

Si els Consells Locals no van per ací caldrà inventar una altra cosa.

Salvador Molins,
Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC

https://www.vilaweb.cat/noticies/exemple-comencar-per-dalt-opinio-julia-de-jodar/

—————–

El conflicte entre Catalunya i Espanya només té una solució:
DIVORCI   o   RUPTURA UNILATERAL.  (Salvador Molins, CLR*Bic)

Joe Brew  ho analitza, però ell treu unes altres conclusions, les seves conclusions molt ben fonamentades:
https://www.vilaweb.cat/noticies/crisi-legitimitat-catalunya-espanya-joe-brew/?f=rel

” … /…   Si catalans i espanyols discrepen sobre l’organització territorial, la legitimitat de la constitució i la legitimitat de la monarquia, com es pot resoldre el conflicte? La solució actual de l’estat espanyol, que insisteix que els polítics catalans desobeeixin els votants i obeeixin les lleis espanyoles, és clarament insostenible i genera una inestabilitat política manifesta a Espanya. Pel bé tant de Catalunya com de l’estat espanyol s’haurien d’explorar altres solucions.

Per acabar, la crisi Catalunya-Espanya necessita una injecció de legitimitat, un procés que es percebi com a just i satisfactori pels dos costats. Aquesta injecció de legitimitat hauria de venir d’un procés extern, transparent i vinculant amb un àrbitre mútuament acceptat i que tingui legitimitat acceptada per totes dues parts. La Unió Europea encaixa en aquesta definició i hauria d’intentar activament de fer de mediador. Si la Unió Europea continua menystenint el conflicte, o rebaixant-lo a ‘afer intern’, la probabilitat d’un altre acte d’unilateralitat, tant si és l’estat espanyol apropiant-se del govern de Catalunya com si són els catalans votant novament sense el permís de l’estat espanyol, s’incrementa molt.”  (Joe Brew)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *