BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

La “Feria de Barcelona” no és cultura catalana, és cultura andalusa

Tothom pot reviure les tradicions de la seva arrel, com els andalusos que viuen a Catalunya poden intentar reproduir la Fèria de Sevilla aprop d’allà on viuen, com també ho poden fer els Peruans o els Eqüatorians, els xinesos i els rifenys i els marroquins revivint festes tradicionals seves a Catalunya, com és el cas del Ramadà, però això no vol dir que aquestes festes de la terra d’origen o de la religió de moltes persones que viuen o treballen a Catalunya siguin cultura catalana. Tampoc ho és el Halloween.

El primer valor de Catalunya és la seva Llengua: El català

I és obligació moral de tots els catalans, parlar-la i protegir-ne així el seu futur.

És català, no només el qui viu i treballa a Catalunya, sinó el que estima aquesta terra tal com és des dels seus orígens i treballa per defensar-ne la seva llibertat, el seu progrés i la seva història. Però hi ha una altra consideració més gran i ben relacionada amb la idiosincràcia del nostre Poble, és català, sobretot, qui parla o s’esforça de veritat en parlar en català, qui s’integra a aquesta terra i les seves costums. Hi ha una altra cosa molt important a Catalunya, per formar part d’aquest poble mai has de renunciar a les teves arrels, a la teva cultura d’origen, el que si que no has de fer ni aquí ni enlloc, a cap altre país, és intentar culturitzar ni colonitzar des de realitats alienes a Catalunya.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC (Berga)

Naturalment que hem de parlar clar:
Pacte de Claredat, diguem les coses pel seu nom. El català i la “Feria de Barcelona”

Piulada al Twiter:

Pacte de Claredat, diguem les coses pel seu nom.
Tot català té el deure moral de parlar en català tan bé com li sigui possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!