La resolució, que no entra a considerar la veracitat o no dels fets, fa seus els arguments ‘molt encertats i fundats’ exposats amb ‘enorme profusió’ en la resolució de la Secció Primera i recorda que la competència legal perquè la Sala Penal de l’Audiència enjudiciï presumptes delictes de rebel·lió.
En relació amb l’aclariment denunciat en el recurs pel suposat canvi de criteri respecte d’altres resolucions dictades en el passat per la Sala Penal de l’Audiència espanyola, el Tribunal exposa que l’acte recorregut funda la competència d’aquest òrgan de manera correcta en les normes esmentades, que ‘són les que expressament se li atribueixen sense caràcter extensiu algun, com una manifestació clara de l’especialització de l’Audiència espanyola en matèria de delinqüència grupal organitzada’.
‘En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d’aquesta Audiència espanyola) és plenament encertada, havent de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d’apel·lació davant aquesta Sala d’apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema’, conclou la sentència.
————————
Només la Independència ens alliberarà d’Espanya i així podrem alliberar segrestats, exiliats i múltiples acusats. (Salvador Molins, Consell Local de la República, del BIC)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!