Resposta positiva primera:
Reafirmem el 1r d’octubre. Complim-ne el mandat edificant la incipient república i preparant-nos seriosament per completar la DUI del 27 d’octubre del 2017.
——————
18 punts d’un escrit molt punyent i clarificador:
0 – “independents de facto, no de iure, de seguida podrà transformar lliurement les seves estructures econòmiques’ (al País Basc)
1 – “van eliminar la definició de genocidi cultural del primer esbós de la Carta de Drets Humans per evitar d’ésser condemnats per la seva política colonial. … crims contra la identitat i cultura dels pobles subjugats” (Declaració dels Drets Humans)
2 – “Espanya rebutja profundament el ‘separatisme’ català i està preparada per a ofegar tota revolta catalana en sang.” “els espanyols productes de l’idealisme centralitzador…”
3 – “saben que Catalunya existeix, però volen amagar-ho.”
4 – “tota autoafirmació dels catalans els fa enrabiar i els porta a odiar-nos en tant que catalans“
5 – “Si allò que més sulfura els espanyols és la concreció de la catalanitat, de la Catalunya real, negar aquesta veritat és la millor manera d’aplacar la fúria hispana” (El que han fet molts catalans, negar aquesta veritat)
6 – “La República del Silenci: Una república que, privada d’institucions, d’exèrcit, de policia, com la catalana després del 27 d’octubre de 2017, obligava cada ciutadà a afirmar-la en tot moment contra el nazisme.” (Com la França de Vichy)
7 – “canvieu … el silenci forçat dels francesos -de la França de Vichy- per la censura i la intimidació amb què s’intenta tapar la boca d’un poble -el català- que ha gosat aixecar la veu.
Si el silenci pot ser un recurs inapel·lable, (Refús invencible mentre no intervingui l’extrem de la tortura) també és cert que, davant la censura i la por, cada paraula i cada expressió, cada llaç groc i cada samarreta requisada poden valer per una declaració de principis.”
8 – “Però el gest més expressiu i alhora més eficaç, el que més fereix els espanyols en la seva voluntat d’anorreament de les realitats vives, és senzillament parlar en català tothora i en cada circumstància.”
9 – “perquè el lector s’adoni fins quin punt la transició ha estat, per als catalans, un viatge cap enlloc”
10 – “dir prou i fer prou” (el que ens cal, l’ànima de tot) (Salvador Molins, CLR*BIC
11 – arribaria en darrer recurs al mateix punt on havia començat el franquisme. És a dir, a la violència. I aquí és on som d’ençà de l’octubre del 2017. Amb violència beneïda i gairebé dirigida pel cap de l’estat.
12 – En la dinàmica real del poder, res no ha canviat entre el Procés de Burgos i el dels líders catalans (Sort en tenim que avui, de moment, no hi ha la pena de mort)
13 – Avui, però, la supressió de la catalanitat per a assolir una abstracció superior no ja en l’espanyolitat sinó en el cosmopolitisme passa per ser una eina de construcció de la república. Una eina més aviat esmussada, car no implica desafiar l’estat, ans al contrari. (temptació o estratègia d’alguns partits)
14 – Durant l’aplicació del 155, Axel Schönberger ja va insinuar la possibilitat d’una revolta legalment inimpugnable i tremendament eficaç, que consistiria a parlar exclusivament en català, no sols com a denúncia de la praxi continuada del genocidi cultural, sinó com a fórmula efectiva de resistència. (fins ací també hi pot arribar la repressió i/o la tortura)
15 – Schönberger potser no tenia prou en compte la realitat lingüística del país, amb la llengua més arraconada en l’ús quotidià que en cap altra època o règim, ni la submissió de la majoria de catalans a la llengua dels ocupants.
16 – Sartre deia que, per a un colonitzat, parlar la seva llengua ja és un acte revolucionari. I jo afegiria que és el primer dels actes revolucionaris.
17 – Malauradament, la majoria de catalans, la famosa meitat independentista, considera més penós i arriscat parlar la llengua colonitzada -el català- que no pas organitzar esplèndides manifestacions, portar llaços grocs a la solapa o fins i tot enfrontar-se a les porres de l’estat.
18 – Potser és pel fet de no tenir l’alè prou llarg, o de pretendre començar la república per la teulada.
Mena de dissecció feta per Salvador Molins, Consell Local de la República, del BIC, Berga, Catalunya.
Vull fer constar també: el genocidi perpetrat per Castella a les illes Canàries, he estat una setmana a Lanzarote i tornant a l’avió vaig llegir “Los Guanches”, pàgines 27 a 53 …
——————–
La República del silenci Joan Ramon Resina
«La famosa meitat independentista considera més penós i arriscat parlar la llengua colonitzada que no pas organitzar esplèndides manifestacions, portar llaços grocs a la solapa o fins i tot enfrontar-se a les porres de l’estat»”“Negar per negar, Espanya encara nega el genocidi americà”
i també el genocidi perpetrat a les illes Canàries, he estat una setmana a Lanzarote i tornant a l’avió vaig llegir “Los Guanches”, pàgines 27 a 53 …
