“Recomanar a l’independentisme que capituli i torni a la normalitat és ofuscar el sentit d’aquesta paraula. Quina normalitat és aquesta dels enyoradissos? Quantes coses no caldria dissimular i qui podria avui suprimir-les de la memòria? L’autonomia és a hores d’ara la pellofa d’una fruita que mai no caigué de l’arbre postfranquista i que, mentre entretenia amb la perspectiva de la maduració, anava assecant-se i arronsant-se fins a arribar al nominalisme actual. L’autogovern és un flatus vocis i les olles d’Egipte són buides.
“Els qui ens comminen a fondre la riquesa moral del Primer d’Octubre en el vedell d’or autonòmic són idòlatres de la cosa morta. Incapaços de forjar una llei nova per a un nou poble, s’arrapen a la closca d’institucions que no tindran mai eficàcia d’autogovern. Aquests profetes l’abandó adoren mots que no engreixen l’ànima, lacais com són d’un estat que ja té escrita la sentència, però encara no s’ha adonat de la llegenda al mur.” Joan Ramon Resina
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!