BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Parcial. La Junta Electoral espanyola ha aconseguit de convertir-se en la protagonista de la precampanya de les eleccions del 28 d’abril amb la seva actuació parcial, obsessiva i, fins i tot, un punt ridícula si no fos que parlem de llibertats públiques i drets civils. La prohibició de parlar d’exiliats i presos polítics als mitjans públics catalans és un acte de censura sense escrúpols que atempta directament contra la llibertat d’expressió i de premsa. I la decisió d’obligar TV3 a ‘compensar’ la manifestació de Madrid amb missatges dels partits que no hi van donar suport implicar lliurar la graella de la televisió pública catalana a persones alienes a l’empresa pública i és un insult als professionals que hi treballen.

Quan la Junta Electoral va prohibir els llaços grocs, hi va haver gent que va dir que era només una batalla simbòlica i arrufava el nas davant la coherència del president Quim Torra de defensar-los. Una coherència que li ha costat una querella que pot acabar inhabilitant-lo. Però un cop la Junta Electoral va conquerir el balcó del Palau de la Generalitat, ara es veu amb cor de dir quins programes s’han de fer a TV3 i quines paraules poden fer servir els seus professionals per a informar. No som davant una guerra de símbols, ni una persecució de l’independentisme, sinó davant un problema de llibertats. Si els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, o els seus treballadors, a banda de protestar per la decisió de la Junta, no l’acatessin, tancarien la televisió i la ràdio. Fa molt de temps que els van al darrere.

La reacció dels periodistes de TV3 ha estat intel·ligent. Llegiran un missatge recordant la censura de la Junta Electoral quan es vegin obligats a modificar una informació: ‘En aquest informatiu no s’han pogut fer servir expressions utilitzades anteriorment amb criteris periodístics, com “exili” o “presos polítics”, en compliment de la resolució de la Junta Electoral, que les considera contràries al principi de “neutralitat informativa”.’ Els criteris de la Junta Electoral no tenen res a veure amb la neutralitat informativa, sinó que són clarament polítics. L’objectiu és el mateix que amb els llaços grocs: negar el conflicte, invisibilitzar-lo. Definir una persona com a pres polític o com a exiliat no és una opinió partidista, és un fet. En periodisme, els fets són sagrats. I les opinions, lliures.

La decisió també aprofita un clima de fons que fa temps que es va alimentant des de determinats sectors sobre la presumpta manca de neutralitat de TV3 pel que fa al procés d’independència. És igual que els informatius hagin estat reconeguts internacionalment per la seva professionalitat. Els partits unionistes fixen el relat que no és una televisió plural, tot i que després farceixen les seves llistes d’ex-tertulians de TV3 i Catalunya Ràdio. I també hi ha qui, des d’una falsa equidistància, organitza debats per a parlar-ne des d’una televisió privada presumptament progressista. Sempre és bo debatre, però també se’n podria fer un altre sobre el pluralisme a TVE, que paguem entre tots, o sobre el pluralisme de les televisions privades, perquè encara que siguin privades, haurien d’estar subjectes a la deontologia professional.

Aquest clima facilita la ingerència de la Junta Electoral en la campanya, posant les seves decisions al servei de l’unionisme. Unes decisions que ja han entrat en la fase del ridícul quan, avui, ha arribat a prohibir la pancarta ‘Llibertat peixos polítics’ que l’Ajuntament de Port de la Selva va penjar al balcó. També ha prohibit els llaços que porten els funcionaris de l’Ajuntament de Reus i els que hi ha en un parell de facultats de la Universitat de Barcelona. Encara falta un mes per a les eleccions, però s’ha obert la veda a la censura, que no té límits. La Junta Electoral encara no ha descobert que el millor espot electoral per a l’independentisme és la transmissió del judici al Tribunal Suprem espanyol o la mala educació de Josep Borrell davant la premsa internacional. Si de cas, hauria de suspendre el judici o prohibir les entrevistes a Borrell.