BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Edificant la República i protegint un dels primers valors de la Nació Catalana, el primer que li dóna nom i sentit: La Llengua.

El primer que fa un Poble lliure és ensenyar la seva llengua i la seva història als seus infants i als forans.

Sense un respecte absolut a la llengua de Catalunya i una gran estimació als demés valors de la nació catalana no es pot ser ciutadà de ple dret del nou estat català. Si no entenem això tenim un greu problema que justificaria plenament aquell “de fora vingueren i de casa ens tragueren”, tothom té dret a una casa, nosaltres els catalans també.

No estic gens d’acord amb la deriva esclavista dels dirigents catalans respecte a la llengua catalana, començant per Junqueras i acabant per Torra, que pel que sembla també s’afegeix a defensar la llengua de l’amo de la Colònia. Aquest deriva és una ombra persistent que ens ha acompanyat durant tots els anys del pervers procés processista.

Potser tenen raó els zeladors de Torra, que trist seria que no els hagués triat ell mateix, potser tenen raó de dir que, ara d’això no se’n parla, perquè jo sé i tots en podem ser conscients, ho hem vist amb els nostres ulls i ho hem sentit amb les nostres orelles, que quan se’n parla sempre és per posar el català entre les cordes tot i que hom ho fa amb la bona voluntat del bon esclau.

Els qui som conscients del català com el primer valor de la nostra Nació, i el volem defensar com a tal, som mil vegades més mesurats en usar-el com arma política, mai ho fem! com allò de Salomó i aquell infant que algú volia partir en dos. Ben al contrari del que fa i diu una gran part de la classe política del procés processista.

Una de les tasques més importants que han de desenvolupar els Consells Locals de la República Lliure i independent és posar-se mans a l’obra en la defensa activa del català com a un dels valors més importants de la naixent República que ens comprometem a edificar, valor sense el qual no tindria sentit tot el Procés de Recuperació de la nostra nació i de la nostra independència.

Si ara mateix la República Catalana ja fós efectiva, si haguéssim fet tots els deures que des del 27 d’octubre de 2017 encara han quedat per fer i haguéssim esdevingut independents de fet, encara ens quedaria molta feina per fer i sobretot amb el català, vencent múltiples resistències i múltiples divisions entre les mateixes files dels catalans nadius.

Ara és l’hora de fer aquests feines i és la voluntat explícita dels Consells Locals de la República, edificar-la des d’ara mateix i sense límits que ens imposem nosaltres mateixos. Si la idea dels Consells pilot que s’estant desenvolupant no va per ací voldrà dir que l’errem de nou, voldrà dir que aleshores necessitarem altres eines per a fer aquesta tasca necessària i imprescindible, altres eines per a ser fidels al nostre propi mandat i el propi mandat del nostre Poble: Fer l’estat català independent en forma de República. Aquella feina que l’actual classe política sembla no estar preparada o no tenir prou coratge per a fer-la.

La tasca que ens espera, per ja ara mateix, als defensors i als constructors de la República Catalana Independent, no serà fàcil, però l’hem de fer sense caure en els tics autonomistes, processistes o del greu síndrome d’esclavitud que en diferents nivells patim i pateixen una gran majoria de catalans.

Finalment em faig meves les paraules darreres de l’escrit que adjunto de Josep Blesa del País Valencià:

“L’idioma i la llibertat corren de manera paral·lela com hem vist en els darrers anys. Com sembla que els càrrecs electes faran el que podran, la gent cal que espitgem l’accelerador que mai ens decebem a nosaltres mateixos. Si els gaèlics estan recuperant idiomes quasi extingits o els israelians varen ressuscitar un que ja era mort, què no farem nosaltres”  Josep Blesa, València

—————————–

SOBRE LA LLENGUA DELS PAÏSOS CATALANS

JOSEP BLESA