Respecte al 21D:  Només República Catalana Independent!

 

OBJECTIU DEL BIC PEL 21-D-2018
(El millor compromís en defensa dels Presos en Vaga de Fam.):

República Catalana Independent i alliberament dels Presos i Exiliats.

El 21D 2018 davant de tots els nostres polítics i representants, i junt amb ells si pot ser:
Reafirmem el 1r  oct i comprometem-nos en completar la DUI catalana del 27 oct 2017.

Salvador Molins (CLR*bic  i  CDR*bic)


Eslovènia ens marca el camí:
dirigents prou perspicaços i agosarats, ferms i lúcids.

Amb motiu del vintè aniversari de la independència d’Eslovènia, forçada pel trencament per part dels serbis de les regles de joc, és del tot oportú recordar com els països petits -tal com han demostrat els professors Alesina i Spolaore- poden ser molt més viables econòmicament que no pas els grans estats tradicionals, que cada cop són més ineficaços i costen més de mantenir. Fins i tot hi ha una correlació inversa; és a dir, a més petitesa més eficàcia en un món globalitzat i sense barreres, marcat per la revolucio digital i de les telecomunicacions. De fet, el tamany dels estats importaria si visquéssim en un món on primés el proteccionisme, cosa que no és el cas.

En acabar la Segona Guerra Mundial hi havia prop de vuitanta països independents, mentre que avui dia n’hi ha quasi dos-cents. Un increment que és indissociable de l’extensió de la democràcia i del creixement de les relacions internacionals, i que mostra la viabilitat dels petits estats; aquests se’n poden sortir molt bé i les secessions poden ser menys costoses que mai.

Actualment veiem com triomfen econòmicament els petits estats nacionals democràtics i oberts, com per exemple Eslovènia, davant l’estupor dels grans estats. I això podria ser igualment possible per a les actuals nacions sense estat de la Unió Europea, que si aconseguissin un marc estatal propi -i per a això és condició “sine qua non” comptar amb uns dirigents prou perspicaços i agosarats- podrien fruir d’una nova energia i accedir a mercats més amplis, sense passar per sedassos aliens i sovint hostils.. Exactament com van saber fer els eslovens ara fa justament vint anys, quan es van deslliurar del jou serbi, cosa que a la llarga els ha resultat extraodinàriament beneficiosa. Afortunadament per als eslovens van tenir uns dirigenst prou ferms i lúcids, que ja els havien pres les mides als seus veins serbis i sabien el que en podien esperar.

A casa nostra n’hauríem de prendre bona nota i començar a treballar per un relleu generacional a la cúpula dels partits que refaci l’actual discurs i establieixi un acord transversal en els temes més trascendentals. Potser és l´única forma d‘encarar els grans canvis històrics a què ens enfrontem, els quals, en el transcurs d’una generació, ens poden dur a hipotecar el futur del país si no som capaços de posar-nos d’acord per a aturar l’expoli econòmic que patim i per a caminar cap a la plena sobirania. No pot ser que la nostra classe politica sigui tan poruga i tan poc agosarada, i més quan es una evidència que la independència de la nostra nació és plenament viable econòmicament, per molt que des de determinats cercles espanyols s’afirmi interessadament tot el contrari. Països molt més petits són perfectament viables. Per què no ho hem de ser nosaltres? El problema no és econòmic, en absolut, és purament polític.

Sincerament, no es pot mantenir per més temps la submissió a un poder central que, de la mateixa manera que feia Belgrad amb els eslovens, s’emporta els nostres recursos via impostos i no inverteix el que caldria en el nostre territori, mentre que el que recapta al nostre pais serveix per mantenir ens i serveis al servei exclusiu de l’Estat i tot el que representa i un nombre ingent d’ineficaços i sobrers funcionaris estatals i d‘altres autonomies. Precisament, Coincidint amb l’aniversari de la independència eslovena, hem pogut assabentar-nos, per a més inri, que l’AVE Toledo Albacete tan sols duia nou passatgers de mitjana, nou! Per a això serveixen els nostres diners? Curiosament ,el tren d’alta velocitat Liubljana Venecia que es va construir un cop l’oposició sèrbia ja no es podia exercir, ja que la voluntat sèrbia hagués estat fer una xarxa supeditada a Belgrad, és una obra plenament rentable i eficaç, al servei d’Europa i no de cap imperiet parroquial…. No cal ser gaire perspicac per establir les pertinents comparacions, oi?….Unes comparacions extensibles a motíssims altres camps.

Quina sana enveja ens produeixen els amics eslovens!… Tant de bo algun dia ens poguem tractar de tu a tu, però perquè aquest desig es faci realitat caldrà treballar decididament en aquesta direcció, res no ve donat. No ho oblidem.

Joaquim  Torrent

Nota: aquest article fou escrit el juliol del  2011, però m’ha semblat escaient tornar-lo a publicar…

   

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *