Cal que ens repassem i memoritzem de nou els protocols de “En peu de Pau” o sigui de la lluita no violenta per encarar la batalla que comença el 21D

Crida a tots els catalans per abans del 21D.

Cal que ens repassem i memoritzem de nou els protocols de “En peu de Pau” o sigui de la lluita no violenta per encarar la batalla que comença el 21D.

Davant la Jornada del 21D del 2018, en la que s’aixeca un clam del Poble Independentista català en diversos fronts per tal de defensar una vegada més el respecte al Dret a l’Autodeterminació de Catalunya i l’alliberament sense càrrecs de tots els encausats per causa del Procés de Recuperació de la secular independència del Catalunya, hem de preparar-nos per encarar la batalla i assolir que sigui un esglaó més superat a favor nostre en el camí inestroncable de l’ascens vers la proclamació definitiva i efectiva de la nova República que ja estem construint.

S’acosta una Jornada de reafirmació i defensa catalana , es tracta del 21D del 2018, moltes veus des de diferents fronts se sumen, se senten i s’aixequen cada vegada més fort i ens criden a una mobilització de caràcter ampli.

L’objectiu principal és exigir als polítics i als partits polítics catalans defensar l’aplicació dels compromisos del 1r d’octubre i fins i tot del 20 de desembre de l’any passat. L’implementació de la República, la necessària unitat estratègica per a fer-ho, no pas `per a sortir per la tangent. Només sobre això tenim un mínim de poder els catalans i en això la nostra moguda pot ser positiva i efectiva.

Escoltaran de manera visible i satisfactòria PDCAT, ERC, CUP i les seves aliances aquest clam del Poble Català Independentista i votant del Referèndum del 1r d’octubre del 2017?  o continuaran fent l’orni sense donar respostes clares i efectives que alleugereixin la sensació de frustació que tants mesos ens ha acompanyat?

Al cap i la fi, i en tots sentits, és una qüestió de responsabilitat, de compromís i de força, el que el poble català en defensa de la República vol fer aquest 21D. En serem capaços? Serem capaços de portar al carrer i fer més visible i efectiva la lluita, sempre pacífica, que ensumorta no s’ha aturat ni un moment des de la DUI del 27 d’octubre que ens manca completar. Hi ha en el nostre subconscient col·lectiu un sentit de culpabilitat de no fer el que ens pot semblar que cal fer per alliberar els nostres capdavanters de la ignomínia a que els sotmet l’estat espanyol.

Són suficients les 48 hores de dejuni que s’ha autoimposat l’actual MH President de la Generalitat de Catalunya per fer costat als vaguistes de fam segrestats en aquest moment a les presons que administra la Generalitat autonòmica en nom de l’estat espanyol que és qui veritablement els té segrestats per intentar castigar i doblegar la voluntat dels defensors de la República Catalana Independent? Per fer costat sí, costat simbòlici espiritual, però no pas per alliberar-los.

El que estem fent i el que estem preparant, serà equivalent o sumarà en el sentit del que ens deia, als catalans, l’advocat defensor de la Consellera Ponsatí, el Sr. Anwar “defenseu els vostres drets ara! abans dels judicis, sinó serà massa tard” el Drets Humans, el d’Autodeterminació del vostre Poble i el de llibertat dels vostres polítics presos, exiliats o encausats per l’enemic espanyol, que no és cap secret que Espanya va contra Catalunya i això ja és un mal endèmic que hem de curar i que volem solucionar d’una vegada per sempre. Per això existeix el divorci, per allunyar entre sí situacions irreconciliables.

Anem a la tasca, la lluita o la batalla d’aquesta jornada del 21 de desembre d’enguany, en termes simbòlics i metafòrics però reals. “Cal que estiguem apunt i també tinguem apunt les eines per quan vingui un altre juny” ho cantem així qua entonem l’Himne de Catalunya.

Seria de necis o més necis encara d’anar a la batalla sense les eines de que disposem, o sense tenir-les preparades, seríem necis o serem necis si no les preparem, perquè tots ho sabem prou bé, Espanya, les seves eines les té ben afilades: Vox, Ciutadans, PP, PSOE … Fiscals, Jutges, policies i Guàrdia Civil, lleis abusives, interpretacions esbiaixades, interpretació restrictiva de la seva Constitució, exèrcit, fins i tot aliats com Palestina i el govern d’Andorra.

Espanya, un veritable i gegant Goliat davant del David Català que a més de petit no sabem ben bé si té la protecció divina. Ara que potser sí que tenim aquesta protecció i potser no som tan petits com jo ara argumentava, perquè si fóssim tan petits ja hauríem desaparegut, ja ens haurien aixafat i amb més de 300 anys encara no han pogut, més encara, sense ajuda estrangera Espanya no ha vençut mai Catalunya.

Quantes eines tenim? Quines eines tenim? Tal vegada, com David només en tením una, com pedra llancívola, que polida la fona i ben entrenats la podem enquestar al front d’aquest Goliat amb peus de fang que es diu Espanya.

Tenim la determinació, tenim la legitimitat de ser Poble mil·lenari, molt abans de que els espanyols i la mateixa Espanya encara es posessin a fer barretines, tenim la dignitat i la veritat de ser bons homes -no perfectes homes, de perfectes no ho som pas i bé farem de no creure-ho-, tenim la sort i la lucidesa de no estar embrutits per l’odi, nosaltres només volem ser lliures, el primer anhel de tota la humanitat, de tots els homes, de tots els temps.

Són eines espirituals que et fan fort, en podria enumerar moltes més però no són suficients, estan amagades dins la pedra llancívola contra el gegant.

Però quins components conformen de manera més significativa aquesta pedra?

Aquest 21 de desembre hem de procurar tenir apunt vàries coses:

1 – El convenciment, la determinació, el reafirmament dels nostres principals objectius, a saber, la validesa i la legitimitat del 1r d’octubre, l’absoluta necessitat de completar la Unilateralitat que vàrem començar amb la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.

2 – La unitat dins la diversitat, són moltes les iniciatives i discursos que ens criden aquest 21 de desembre, diferents col·lectius i sensibilitats, però hem de saber convertir-ho de fet en una acció unitària de tot els defensor de la república es diguin Comités de Defensa de la República o tinguin qualque altre nom.

3 – El pacifisme, l’ordre, el ni un paper a terra, … no ens deixem autoenganyar pel nostre subconscient rebel, el més rebel a vegades és el que més calla i aguanta, el que cau en la depressió, el que se sent culpable i mandrós de no defensar amb la força convenient les seves causes.

No ens deixem enganyar, el pacifisme actiu, la no violència, no ens debilita sinó que ens fa forts davant el totpoderós. La no violència no vol pas dir fer la nyeu nyeu sinó que suposa la fermesa del “En peus de Pau”.

I, tinguem-ho present, la no violència també implica una carga de violentament contra l’enemic, contra l’indiferent davant la política i davant de la nació i contra l’instal·lat en el còmode statu quo que sempre està conxorxat amb el més fort. Per això Xirinacs deia que cal lluitar contra el més fort i quan nosaltres siguem els forts, aleshores hem de lluitar contra nosaltres mateixos, per a ser justs i no reproduir sobre els dèbils allò que no està bé de fer.

O sigui i per concretar, cal que ens repassem i memoritzem de nou els protocols de “En peu de Pau” o sigui de la lluita no violenta per encarar la batalla que comença el 21D i no sabem quan acabarà, ni quina intensitat i dedicació tindrà, si serà indefinida o intermitent … però si sabem que la volem guanyar, perquè com deien i diuen “las Madres de Mayo” de l’Argentina només es perden les lluites que s’abandonen.

Per tant i per ja acabar aquest escrit, hem de saber dotar-nos d’una altra eina de la nostra lluita legítima, la de “las Madres de Mayo” la continuïtat de la nostra tasca, de la nostra lluita, fins a l’assoliment de l’única Victòria que anhelem els catalans: La nostra plena Independència, que és el Dret de tota Nació que es preuï de ser-ho.

Salvador Molins, Joan Sabata, Josep Vilalta.
Petit Consell de la República Catalana Independent, del BIC.

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *