No als pressupostos ! Serà bo que 40 milions d’espanyols notin el dolor econòmic dels presos catalans.

 

La Marxa Solidària per la independència, pels drets i les llibertats, 
basada en fer efectius els Ponts econòmics per la República.

En aquesta frase, en la que són imprescindibles el mots “independència i República, es dóna una proposta de nom a la Marxa exposada per Quim Torra, MH President de la Generalitat, el terme “Ponts” es refereix a ponts laborals, o sigui unes aturades en l’activitat de Catalunya, que pot ser més o menys llargues, indefinides, intermitents i per sorpresa, com les darreres Vagues de Transport Franceses.

Per assolir poder fer això cal preparar-nos mentalment i solidària, no s’improvisa, és possible, cal començar. És un dels passos que hem de donar en la fase actual del “Procés” per passar del “volem” al “fem” l’Estat Català Independent en forma de República.

Afegeixo sota de les imatges uns paràgrafs que expressen la necessitat urgent de fer servir l’eina econòmica, extrets d’una entrevista de Vilaweb a Carod Rovira.

Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC.

   

“Extret de l’entrevista de VilaWeb a Carod Rovira”:

—El referèndum pactat. No sóc tan ingenu per a pensar que un dia, ni tan sols d’aquí segles, algú a Espanya s’asseurà a les bones a pactar un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. No. Això Espanya només ho farà si és pressionada internacionalment. I això vol dir, sobretot, per Alemanya. Per tant, jo prefereixo parlar més d’un referèndum forçat que no pas pactat. El referèndum que Espanya farà, serà forçat per la pressió internacional. Ara, no hi haurà pressió internacional si abans no hi ha hagut pressió interior. I, aquí, hi vull anar a parar.

On?
—Crec que encara ens hem fonamentat exclusivament en la nostra condició de ciutadans i la nostra consciència democràtica. Pacífics. Fantàstics. Però encara no s’ha dissenyat un pla seriós vinculat a l’emancipació nacional que contempli la condició de clients i consumidors. Per mi és fonamental. Som dos milions de votants i poc més que volen la independència. Tenim la capacitat de mobilitzar-ne un milió. En podem mobilitzar desenes de milers per a coses concretes? Si no els toques el voraviu econòmic tant a les empreses estatals, catalanes, o europees, aquí no es bellugarà res. Potser es poden retirar fons. I si un matí 30.000 persones en retiren, aquest sotrac, l’aguanten pocs. El 20-S davant Economia van començar a arribar ampolles d’aigua mineral. No venien ni d’El Corte Inglés ni del Mercadona. Venien d’Esclat Bon Preu. Un milió de persones que deixen de comprar a un lloc i es passen a un altre es nota. I, tot això, no són en cap cas gests de violència. No vol dir que no calgui acompanyar aquests gests cívics, pacífics amb algun de més contundent, sempre de caràcter no violent. Gests de desobediència pacífica.

Per exemple?
—La gent ja pot pensar quins són. Hi ha vies de circulació per on passen mercaderies que van i vénen d’Europa. I potser un dia 50.000 persones se’n van a fer un pícnic a la Jonquera. Això seria la fase final si abans no s’ha fet prou perquè Europa i Espanya hi reaccionin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *