BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

MENTIDES PER ENTRETENIR-NOS I DISTREURE’NS DE L’OBJECTIU URGENT:

Mentides espanyoles, mitges mentides i mitges veritats:

“que el Referèndum escocès no va ser pactat (Carmen Calvo, vice-presidenta del govern espanyol) i que el Brexit és igual que el Procés Català (Borrel, Ministre espanyol “de asuntos exteriores”)”

En certa manera tenen raó, doncs Brexit i Procés, tots dos, són per abandonar, marxar, l’un d’Europa i l’altre d’Espanya, en aixó són iguals, potser només en això. I en el cas del Referèndum escocès també és cert que en un començament Cameron no volia permetre’l, ni pactar-el, però quan Àlex Salmond va dir seriosament, perquè aquestes persones parlen seriosament de les coses sèries, que amb permís o sense Escòcia faria el Referèndum d’Autodeterminació aleshores Cameron va pactar-el, suposo per poder-el guanyar, ben al contrari del que van fer els espanyols.

Però el veritablement important per a nosaltres, els catalans que volem recuperar la nostra secular independència, els nostres drets i constitucions, són les mitges mentides dels nostres, que són les que ens frenen de veritat  i transformen els compulsius mentiders en autèntics retardataris.

Mentides gegants que ens empassem com rodes de molí, o mitges mentides si així ho volem dir, són, ara mateix, dues que no sé si per ruqueria o per no sé què, no crec que per mala fe, les ha dit la mateixa CUP, la primera la va dir Baños, la mateixa nit de les eleccions plebiscitàries del 27S, quan tot just haver guanyat l’independentisme, el que obligava a la classe política a moure’s per la DUI, va i se li acut, se li acut o estava perfectament calculat dir la primera Gran Mentida de les darreres grans mentides, va dir. “NO SOM PROUS”, acabàvem de guanyar i en l’hora en que sempre i tothom publica als quatre vents aquell “hem guanyat” va i diu “NO SOM PROUS”. Apa, ja la tens, com que no som prous ens quedem tan tranquils i retardatàriament qui dia passa any empeny. Aquell dia, Baños parlava en nom de la CUP o feia de portaveu de totes les forces “s o b e r a n i s t e s”? -un altre subterfugi, perquè de sobirania només n’hi ha una i no es comparteix, o s’és independent o no se n’és-. I aquest mot “sobiranisme” que tant es fa servir encara ara i arreu hauria d’estar bandejat del Procés, si és que es vol que aquest procés acabi aportant la llibertat a Catalunya, perquè les paraules són el reflex del pensament i la determinació.

La segona mentida retardatària, per error de càlcul, per causa de la ruqueria, per estratègia partidista, tornava aparèixer en boca de la CUP, fa pocs dies una de les diputades de la CUP deia solemnement “el Referèndum del 1r d’octubre no va tenir prou garanties”. Quan tots sabem que va ser un Referèndum perfecte des de la legitimitat i la legalitat catalana, i amb garanties internacionals contrastades tan pels votants del Sí com pels votants del No. Qui no va anar a votar va ser perquè lliurament no va voler, al contrari, els que havien de tenir por dels atacs tercermundistes de l’estat espanyol encara es van veure més reforçats per donar la cara i el cos i anar a votar. Els escrutinis també va ser correctes i contrastats com es fa en totes les eleccions a la UE, l’estat espanyol amb tota la seva violència no va assolir res més que escamotejar-el, fer-li pessigolles. Dir que el Referèndum no tenia prou garanties és un greu error i una mala mitja mentida, una altra mala eina d’aquelles que els catalans ens entestem en fer servir.

La tercera mentida, més aviat un paquet de mentides envolten el que va passar el 10 d’octubre del 2017, sembla que no hi havia oferta de cap intermediari per dialogar amb l’estat espanyol; una altra mentida fou haver-se compromès en fer la Declaració en 48 hores i haver tardat 27 dies per a final no acabar el que s’havia d’acabar aplicant la DUI i la llei de Transició Nacional; una altra mentida dubtosa o mitja mentida: es va fer la Declaració autèntica o es va fer no sé quina part si declarativa o resolutiva? Diu l’evangeli de Jesucrist de fa més de 2000 anys que “el que és Sí és Sí i el que és No és No, tot el demés prové del dimoni”. En què quedem? Declaració a seques, Declaració resolutiva, Declaració propositiva? que coi volen dir tots aquests subterfugis? Els governants catalans fa tant temps que practiquen els subterfugis que ja han perdut la noció de la veritat i així ens va. El país ens falla per dalt, el país ens falla pels polítics i els partits polítics dels subterfugis, de les mentides i de les mitges mentides.

Ens cal un nou paradigma d’allunyament de tot el que és espanyol que ens ofega, hem d’entendre que tot el que tenim ara ho hem regalat a Espanya, o  ho hem regalat o van fer veure que ens ho permetien i ens ho hem  cregut,  el mateix Tarradellas va regalar així de fet Catalunya a Espanya i hem d’apoderar-nos del que és nostre i alliberar Catalunya. La Generalitat, els mossos, l’autogovern, … ara per ara només són concessions espanyoles que sense trencar amb la sobirania espanyola ens les poden rebatre en un no res, tan sols signant el monarca i el President espanyol, o sigui que només fent el 155 encara ens van fer un favor. Com a botó per mostra, aquests dies, les amenaces de desmuntar l’autonomia catalana són sobre la taula.

Sortim del nostre propi autoengany, ens cal abandonar la mentida del diàleg que no hi serà, i ens cal trencar amb Espanya, tot el que té i tot el que significa. No hem de pidolar la Independència perquè no ens la donaran, l’haurem de prendre.

Hem fet arribar el clam d’Independència fins a nivells que no ens hauríem imaginat mai, ara ha arribat l’hora de fer créixer la corresponsabilitat de prendre-la. Fer-nos convençuts, ferms i solidaris per a prendre-la! Com més aviat ens hi posem millor.

Molts articles i entrevistes excel·lents arreu i al mateix Vilaweb ens ho recorden i ens ho expressen clarament dia rera dia: “Preparem-nos tots, coordinem-nos, que no ens agafin els fets de nou desprevinguts i entretinguts amb subterfugis, mitges mentides i errors d’innocents o principiants.

La primera batalla que haurem de guanyar és vèncer de nou aquell famós “no es pot o no podrem o no ens deixaran” que de forma encoberta branden els que tan parlen de diàleg sense escoltar que cada vegada Espanya els diu no i no i no.

Qui menteix o mig menteix o fa servir de forma compulsiva i extensa en el temps els subterfugis denota que no és capaç d’acomplir amb el que s’ha compromès, o potser la seva aposta no és vàlida, aleshores es fa necessària una vanguàrdia o lideratge alternatiu, amb un nou projecte i unes altres eines que ho facin possible, que es comprometin a complir el mandat del Poble català del 1r d’octubre: L’Estat Català Independent en forma de República.

Salvador Molins  Escudé,  CDR*bic

Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas que és alcalde honorífic de Venècia-

(Mitja rèplica (o mitja mentida) a Vicent Partal. Un nou paradigma, eines i capdavanters regenerats.)

————————————-

ricard juanola  (comentari a l’editorial de Vicent Partal, Vilaweb)
11.10.2018  |  23:19

La pregunta és: com és que després de tantes mentides com aquestes dues, després de tant abús i sobretot, després de tantíssimes proves que demostren que Ñ mai negociarà res, ni mai serà una democràcia, ni mai permetrà que Catalunya marxi…com pot ser, deia, que després de constatar tants cops tot això encara una part tant gran dels catalans unionistes i no unionistes, continuïn confiant que ens en sortirem a base de negociar?

Cal desobediència civil constant, in crescendo, i des de ja mateix.

És clar que quan surtin les sentències anirem al carrer, és clar que quan toqui tornar a anar a eleccions i tornarem, però per tot això falten molts mesos i no hem d’esperar distrets per aquestes dues noves “pastanagues” que ens han posat al davant, sinó que mentre això arriba, hem de tensionar al Govern i al Parlament i als nostres partits autonomistes-independentistes aturant el país:

1.-Si en un mes no son fora (al menys en arrest domiciliari) no deixem de fer talls diaris a la A7, a l’aeroport, a Lledoners, etc.

2.- Si al Desembre els nostre Govern no fa cas del que l’ANC ha dit, es a dir, que es desplegui la República, els deixem de banda i recolzem un nou partit que sigui ple de ciutadans i buit de tots aquests polítics que ens estan defraudant tant, volem un partit transversal que només tingui la República per objectiu immediat… i

3.- …ja posats, si us plau, que facin neteja dins dels Mossos (com pot ser que no expulsin del cos als que van pegar manifestants de forma gratuita? Torra: fulmina als que mès van pegar i demostra que son diferents dels piolins!!).

Si no aturem el país fent tot aixó, aniran passant els anys de pastanaga en pastanaga i no canviarà res. TRIEU

———————-

https://www.vilaweb.cat/noticies/dues-mentides-escoceses-editorial-vicent-partal/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!