Fotografia: Santiago Espot, molt jove, any 2005, primer acte de Catalunya Acció
Cercant el text del “Manifest d’Intel·ligència Republicana” de Joan Lluhí i Vallescà, que de moment al Google n’he trobat referències però no la redacció, he trobat l’engany del subsegüent Pacte de Sant Sebastià en el que ens vàrem refiar una vegada més dels espanyols que ens van fotre com han fet sempre, tantes i tantes vegades. Tal vegada sense depreciar el valor de la bona fe, el que ens cal de veritat és llegir-nos el manifest d’intel·ligència independentista i si no el trobem ens caldrà escriure’l de nou.
Dir-vos, perquè us feu idea de quan Catalunya Acció va començar a treballar per la Independència de Catalunya, jo tenia 51 anys (2004), en l’escrit que segueix en tenia 54 (2007) i en l’escrit posterior d’aquest mateix post en tenia 52 (2005), ara en tinc 65 cap els 66, la lluita continua, volíem fer la Independència en 10 anys (2004-2014) aquest era el “Projecte”. Sabíem que avançaríem, era fe i determinació, i hem avançat molt, infinitament, però hem de tornar a remuntar l’ascenció a l’Everest de la llibertat, de la dignitat … la Independència del nostre Poble mil·lenari.
Que siguin les paraules de les “Madres de Mayo”: “només es perden les lluites que s’abandonen”. Que siguin les paraules de Santiago Espot, President de Catalunya Acció: “ho tornarem a intentar”.
Que siguin les paraules de Nelson Mandela: “sempre sembla impossible fins que s’esdevé”.
Post NÚM 662. La màxima del maltractador: “o meva o de ningú!
smolins9 | divendres, 9 de març de 2007 | 09:35h (Aleshores jo tenia 54 anys)
En el post anterior (llegiu-lo) amb gran finor i lucidesa de bones intencions, en Burniol -el notari federalista- ens diu … “atès el gran efecte mimètic que, pel seu vell prestigi, desperta Catalunya a tot Espanya, cap de les comunitats més grans ha volgut ni voldrà mai ser menys que Catalunya.”
Jo us dic i repeteixo que el federalisme és bo a Alemanya, estat que a la pràctica real és uninacional i amb un sentit democràtic anys llum de l’español.
Ja he escrit moltes vegades que el Federalisme Español seria per a Catalunya una autèntica presó, seria la institucionalització i el blocatge del “tots contra uns”, 240 diputats españoles contra 70 de catalans, diputat amunt o diputat avall, autèntica garantia del pervers “café para todos”. Cap llei a favor de Catalunya! cap diner a favor de Catalunya! com ara que paguem 6.600 milions de pessetes cada dia i el Sr. Solbes ens diu que no hi han diners per a nosaltres. I per a més INRI no hi ha política que no ens solapin, qüestió que no ens qüestionin, gestió o decisió que no ens fiscalitzin. No podem respondre a les emvestides actuals segons els nostres codis i la nostra manera de ser. Per dir-vos-en un exemple recordar la mundialment exemplar escola de la república catalana. També en política i ensenyament i llengua i immigració “els catalans de les pedres en fem pans” … però Espanya ens té tenallats i tot per un pretès i excel·lent efecte de “prestigi i mimètic”?!
“Que bonita és Catalunya! Quanto la queremos! Nuestra amada región del noroeste!” “Que grande és España!”
Com digué Francesc Macià “Catalunya i España seran més felices separades!” que la vida són quatre dies i amb una mica de sort dos!
Subjugada Catalunya no podrà ser mai ella mateixa, no podrà aportar al món la seva mil·lenària idiosincràsia. Esdevenim així … responsables per omissió dels mals del nostre món, responsables de les guerres! responsables de la fam! responsables del canvi climàtic, responsables de la destrucció del territori! responsables de la infelicitat i les mancances dels nostres! … per omissió, som una pelleringa de poble i d’humans!
Catalunya Acció s’ha determinat a lluitar per la nostra llibertat i els nostres drets de poble i com és ben natural i bo i necessari fer real i efectiva la nostra responsabilitat com a Poble en el món i el temps que ens ha tocat viure.
Qui escolti aquestes paraules i senti la crida de la responsabilitat faria bé de contactar amb www.catalunyaaccio.org.
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
Fotografia: Manifestació de les Infraestructures
Post del 30 abril 2005
Federalisme: suïcidi per a Catalunya !
Per a Catalunya el federalisme és una marrada inútil i innecessària, i a més, molt perillosa per a la nostra llibertat; és tant el risc que correm, cada vegada més, relacionant-nos amb Espanya que serà més prudent començar per la Independència. En Lòpez Bofill ja ens ha fet veure que el mateix esforç requereix el federalisme que l’independentisme, però la diferència en els és abismal. L’independentisme ens porta a la llibertat i el federalisme ens portarà a la subjugació parlamentària. L’independentisme ens certificarà com a poble i el federalisme ens transformarà en una perpètua minoria dins mateix de casa nostra. No us semblen resultats ben diferents?
Les oportunitats de reconciliació històrica entre el projecte català i el projecte espanyol són nul·les, perquè nosaltres direm “A” i ells entendran “B” i voldran fer “C”. És la seva manera de ser i això no ho canvia ni Zapatero ni molt menys ERC. Sr. Carod-Rovira treguis la vena dels ulls i no enredi més la gent del seu partit ni els altres catalans. No ens mereixem aquest tracte. L’Adéu a Espanya de l’avi Maragall és necessari i urgent. Vostè parla de por i aquí els primers porucs són els d’ERC o almenys els que en són més responsables pel coneixement que en tenen i la voluntat que expressen. No es deixin enredar més per en Montilla. No continuïn tancant finestres, no ofeguin els anhels de la seva gent, no canviïn el seu discurs imitant els socialistes com si fossin cotorres!
En Carod diu en veu alta que sense federalisme només ens quedarà una sortida que és la independència, però sembla mentida que no s’adoni que amb el federalisme ja no ens quedarà res! I el que és molt greu és que un dels partits que podia entendre aquest fet, ERC, ha esdevingut en pocs mesos un espléndit partit federalista. El federalisme espanyol no és un projecte vàlid per a Catalunya, i hom quan esdevé un veritable i convençut independentista s’adona que ni el federalisme ni la sobirania compartida amb Espanya són projectes vàlids per al nostre poble mil.lenari, i a més, hom sap ben bé que cap tracte amb Espanya és possible sense que sigui greument perjudicial per Catalunya.
El federalisme no és dolent intrínsecament, però aplicat a Catalunya ens deixa en minoria perenne i absoluta dins el parlament espanyol. Mai podríem posar els nostres interessos al nivell que els correspon! Sempre els interessos de la resta de l’Estat Espanyol estaran per sobre dels nostres. Aquesta és una de les justificacions del per què als catalans ens cal un estat autènticament uninacional!
Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció
Fotografia del Cartell “Trencar amb Espanya”, primer acte-conferència a Berga de la recent fundada Catalunya Acció, any 2005.
