PROCÉS CONSTITUENT: Política de regeneració històrica “CARÀCTER I CONSCIÈNCIA DE LA NACIÓ” (Catalunya Acció)

Política de regeneració històrica
“CARÀCTER I CONSCIÈNCIA DE LA NACIÓ”
Catalunya Acció, 2010

CONTEXTUALITZACIÓ

Tal com afirma el professor Daniele Conversi al seu llibre La desintegració de Iugoslàvia: “El factor més potent de construcció de consciència nacional és el coneixement de la pròpia història”.

La història és una ciència social que fomenta el coneixement i la difusió del passat, del qual les
generacions actuals en som hereves. Per això, esdevé una eina imprescindible al servei dels
ciutadans, a nivell individual i col·lectiu, els quals tenen el dret i l’obligació de reunir coneixements històrics d’àmbit general, però sobretot nacional.

La història crea un lligam estret entre els territoris i llurs ciutadans respectius, en tant que els primers, donen identitat a sengles habitants i aquests, alhora, donen entitat nacional al territori que els identifica, tant si hi han nascut com si no.

La memòria històrica no ha de tenir altra finalitat que donar a conèixer el nostre passat als
ciutadans de tot el territori de parla catalana i al món en general. Aquesta història nacional que pel fet de no posseir un estat propi ha restat amagada, segrestada i adulterada durant els últims cinc segles, emmarcada dintre de la història nacional espanyola i francesa.

La política de memòria històrica del nostre país, doncs, ha d’assumir aquesta tasca, desenvolupar-la, defensar-la i difondre-la, tot seguint una pauta de rigor i de veracitat per tal de satisfer les ànsies de coneixement del poble català. D’aquesta manera, la nostra societat se sentirà orgullosa de la seva història mil·lenària, i serà conscient d’allò que la nació catalana ha aportat al món i també acomplirà el deure d’assumir amb plena consciència aquells aspectes i moments en què s’han comès errors o no s’ha estat a l’alçada de les circumstàncies. En definitiva, Catalunya aspira legítimament i deliberada, en l’aspecte de la seva coneixença històrica, com en tots els altres, a assolir el mateix estatus que qualsevol altra nació amb autoestima, orgull i voluntat de continuar existint amb plena llibertat i amb tota la seva vitalitat i caràcter.

Catalunya és una nació amb un bagatge històric eminentment europeu, de molt llarg recorregut i summament ric; seu i centre político-militar d’una potència medieval i renaixentista com ho va ser la Corona catalano-aragonesa, centre comercial i pol dinamitzador d’una economia de primer ordre europeu, mediterrani i d’abast mundial durant llarg temps, i capaç al segle XIX d’engegar una revolució industrial sense tenir recursos naturals propis ni el suport i l’interès d’estat al darrere, bressol cultural europeu i centre de pensament filosòfic i científic d’interès internacional, referent i model jurídico-administratiu de les futures democràcies occidentals, etc., patrimoni que malauradament i intencionadament, la majoria de catalans ignoren. Aquesta ignorància històrica que patim els catalans es deu a diferents factors emmarcats en el procés global de colonització i d’assimilació cultural per part dels estats espanyol i francès, on la nació catalana malviu, pateix i suporta d’ençà dels segles XV/XVI i sobretot des de la pèrdua de l’estat català l’any 1714.

Els catalans hem sofert durant segles un genocidi cultural en tots els àmbits, del qual la
història no se’n ha escapat. La importància de la història en la formació dels estats-nació moderns, pren molta dimensió en el cas català, quan la construcció de l’estat espanyol afirma, justifica i legitima l’hegemonia política de Castella, i per tant, i en contraposició, obvia, menysprea i nega l’existència de la realitat nacional catalana. Aquí, ens trobem en el punt de partida del procés sistemàtic d’adulteració de la nostra història, que podríem encabir des de l’edat mitjana tardana – alta edat moderna, fins als nostres dies.

Premeditadament, doncs, i mitjançant la història “oficial” se’ns imposa una memòria històrica falsa,  reduccionista i manipulada amb la finalitat d’amagar-nos i segrestar-nos tots els referents i exemples de valentia, heroïcitat i patriotisme del nostre imaginari col·lectiu. En canvi, a les escoles, universitats i mitjans de comunicació, ens inculquen una història acomplexada i de perdedors amb l’objectiu de domesticar el nostre caràcter nacional, històricament gelós a ultrança de la seva llibertat, possibilitant així una consolidació del seu règim de dominant i de subordinat, d’amo i d’esclau, de metròpoli i de colònia, d’Estat i de província. D’aquesta manera i durant cinc segles, podem afirmar contundentment que el nostre passat és barroerament esborrat, manipulat i substituït per tal de legitimar i consolidar el domini colonial espanyol i francès sobre la nació catalana. Es produeix, d’aquesta manera, un historicidi de gran magnitud.

Qualsevol realitat nacional que vol aspirar a ser no pot sobreviure sense saber precisament què va ser en el passat, òbviament lliure de falsedats i manipulacions. Per tant, per a reforçar la nostra consciència nacional i identitària i aprofundir en el nostre procés de descolonització i
d’alliberament nacional, cal abans identificar i analitzar aquests factors que ens imposen un
imaginari col·lectiu aliè i que adulteren la nostra memòria col·lectiva.

Aquests factors, doncs, són:

· L’apropiació i segrest de la nostra història. Per exemple la descoberta d’Amèrica, el segle
d’or de la nostra literatura o la bandera de la marina catalana, actual bandera espanyola.

· La falsificació i manipulació de la nostra memòria col·lectiva. Com la substitució de la
identitat de catalans il·lustres com Joan Cristòfor Colom o Miquel de Sirvent (segons
recents estudis en vies de ser acceptats per la comunitat científica mundial), i l’adulteració
sistemàtica duta a terme per la censura de documents jurídics, cartogràfics i literaris
originals per tal d’afavorir els interessos de Castella.

· La interpretació i el complex imposat per l’ status colonial -colonitzadors i
col·laboracionistes-, transmet per exemple, i mitjançant les estructures educatives,
acadèmiques i mediàtiques establertes, l’oblit i la pèrdua de referents patriòtics de la nostra
història, la interpretació del pactisme com a justificació de les renúncies polítiques actuals o
la separació premeditada de la història del conjunt d’estats de la nació catalana.

A partir d’aquí, i un cop detectada l’anomalia històrica que pateix el país, cal posar-hi remei partint de la base dels estudis i recerques de la nova historiografia catalana no sotmesa ni controlada pels poders acadèmics i polítics colonials i col·laboracionistes.

Amb l’assoliment de l’estat català, proposem unes mesures i objectius que hauran d’aplicar-se a futures polítiques de memòria històrica. Amb això voldríem redescobrir el nostre passat, com a única via possible i eficaç que garanteixi la transmissió i l’ensenyament de la nostra història
nacional tal com va succeir. Es prescindirà, òbviament, de les visions històriques
regionalistes/autonomistes imposades per França i Espanya, difonent amb rigorositat la nostra
història a partir d’una base d’identitat col·lectiva d’acord amb la nostra integritat territorial.
Ens proposem, per tant, i amb tot el dret i el deure, elaborar, desenvolupar i promoure la difusió d’un programa de mesures d’acció immediata en l’àmbit de la memòria històrica, amb l’objectiu d’obrir el camí a la reflexió i el consens d’una futura llei de memòria històrica que contempli un Pla Estratègic de Regeneració Històrica, que haurà de garantir la consolidació de les estructures identitàries i culturals de l’estat català, per tal de soldar la seva independència i enfortir la seva cohesió social.

1. ACCIÓ I ACTIVITAT INSTITUCIONAL

1.1. Es realitzarà un pla de commemoracions de personatges il·lustres i de dates cabdals de la
nostra història com a instrument de formació, afirmació i de cultura.

1.2. S’organitzarà una guàrdia d’honor en indrets emblemàtics de la nostra història amb
l’objectiu de mantenir un record i homenatge etern al monument o espai que ocupi.

1.3. Es subvencionarà totes aquelles entitats i organitzacions que fomentin la
investigació, així com la difusió dels resultats obtinguts, d’acord am la nova política
de memòria històrica, de qualsevol dels territoris dels Països Catalans encara que
no estiguin sota la sobirania de l’estat català.

2. RECERCA I INVESTIGACIÓ HISTÒRICA

2.1. Es promourà mitjançant ajuts i beques, que en la recerca històrica catalana participin, en
la mesura del possible, investigadors, entitats i universitats reconegudes mundialment i de
gran prestigi. Aquesta mesura busca maximitzar l’autoritat i l’objectivitat dels resultats
obtinguts, amb la finalitat de desemmascarar d’una manera científica i irrefutable el
genocidi històric que ha patit la nació catalana durant tants segles.

2.2. Es fundarà un premi de prestigi a la recerca històrica. Per tal que el premi aconsegueixi el
màxim reconeixement internacional se’l dotarà generosament i s’atorgarà cada any als
investigadors que hagin dut a terme els millors treballs en diferents branques de la recerca
històrica d’arreu del mon. Aquestes branques estan per definir, però com a atorgadors del
premi ens reservarem cada any atorgar-ne un a la recerca històrica catalana. Aquesta
mesura busca impulsar i prestigiar la recerca històrica al nostre país, mostrant-la com
avançada, oberta, generadora de resultats fàcilment objectivables i allunyada del curt
circuït d’aquells estats que tenen la gosadia de manipular o robar la història aliena amb
interessos de nacionalisme expansionista.

2.3. S’estudiarà si ve al cas fer de la recerca per al desemmascarament de la falsedat històrica
i dels seus mals usos una disciplina en sí mateixa. Amb tota certesa, Catalunya no és
l’única nació la història de la qual ha estat falsejada, malversada i aprofitada amb
mentides i trampes per altres nacions que volien bastir-se un passat. Elevar l’estudi del
frau històric a disciplina implicarà definir els seus propis mètodes de recerca, resultats i
càtedres.

3. APLICACIÓ I DIVULGACIÓ ACADÈMICA EN L’ENSENYAMENT

3.1. D’acord amb les reformes legislatives en l’àmbit de l’ensenyament del Govern de
Catalunya, s’aplicarà, amb un consens previ amb els diferents actors implicats, en el
currículum acadèmic referent a les assignatures de Ciències Socials i d’Història de
l’ensenyament primari i secundari, el temari i els continguts que un consell d’experts en la
matèria consideri oportú, seguint i tenint en compte els nous criteris d’investigació, difusió i
d’interpretació que el Govern de Catalunya consideri prioritaris.

3.2. Es finançarà en la seva totalitat, les modificacions o noves propostes curriculars de les
diverses publicacions de les editorials destinades a l’ensenyament públic i concertat.

3.3. Es finançarà l’elaboració i publicació d’una Nova Enciclopèdia d’Història de Catalunya, on
es posaran al dia tots els elements i continguts assumits i acceptats pels nous criteris
d’interpretació i divulgació de la futura llei de memòria històrica d’acord amb la comunitat
acadèmica i professional.

4. DIFUSIÓ DE LA NOSTRA HISTÒRIA

4.1. Museus i altres institucions competents

· Elaboració d’un informe sobre l’estat del paisatge museístic de competència estatal,
per tal d’unificar criteris, connectar-los en xarxa i establir ponts de comunicació que
permetin l’adaptació i la posada al dia d’acord amb els criteris i objectius de la futura
llei de memòria històrica.

· Es finançaran entitats i institucions museístiques que projectin de manera original
llurs projectes de recerca i difusió per tal de motivar la seva activitat pedagògica i
d’investigació d’acord amb els nous criteris de memòria històrica que consideri
prioritari el Govern de Catalunya.

4.2. Mitjans de comunicació

4.2.1. Cinema i televisió

· Es promourà la producció de cinema de qualitat que porti a la pantalla la nostra
història, centrada en els diversos passatges i personatges del nostre passat. Cal
ser intel·ligents en la dosificació de les obres per tal d’aconseguir fer-ne un gènere.
La situació ideal seria que dècades després, aquesta col·lecció de pel·lícules fos
considerada un referent per aquells que volguessin adquirir una visió global de la
història de Catalunya.

· Es promourà la producció de documentals de temàtica històrica catalana, així com
la producció de dibuixos animats per als més menuts.

4.2.2. Sector editorial en paper, digital i internet o 2.0

· Es promourà la publicació d’obres de divulgació que difonguin la nostra història i
que incorporin les troballes de les darreres recerques. Abasta des de llibres i
revistes de temàtica històrica adaptats per al gran públic, fins a còmics per als
infants passant per novel·les històriques que es considerin acurades.

· Es promourà la publicació d’iniciatives 2.0 adaptades a les noves realitats virtuals
i/o xarxes socials com a eina de difusió i debat sobre temàtica històrica.

· Es promourà la creació de videojocs de temàtica històrica, acurats i pensats per a
que el jovent es familiaritzi amb els fets principals del nostre passat, amb els seus
protagonistes, amb els indrets que han estat escenaris històrics importants, amb les
dates més rellevants. Han de servir almenys per a què entenguin qui ha estat qui, al
marge que després el joc permeti derivar els fets cap a diferents escenaris
possibles.

4.3. Turisme

· S’assenyalaran amb rètols o fites informatives oficials i estandarditzades els indrets
rellevants de la nostra història i amb el nostre art: la casa on ha nascut tal
personatge, l’indret on es va signar tal document, el camp on va tenir lloc
determinada batalla, determinat monument, etc., de manera que la gent curiosa rebi
píndoles d’informació sobre la nostra història quan passa pels indrets on s’ha
desenvolupat.

· Donar sentit territorial i temporal a les senyals i fites informatives del punt anterior,
tot presentant-les en webs amb diferents capes temporals, connectant fets amb
llocs, tant per a visites virtuals -2D i 3D tipus Google Earth-, com per a la selecció
de rutes temàtiques d’interès turístic, ja siguin predefinides o confegides per
l’usuari. Amb aquesta mesura i d’altres semblants podem aconseguir donar a
conèixer el nostre patrimoni cultural, artístic i paisatgístic en clau estrictament
catalana, mostrant Catalunya com un país orgullós del seu patrimoni a la vegada
que dona imatge de modernitat i contribueix a crear la marca “Catalunya”.

5. PROJECCIÓ I IMATGE DE CATALUNYA A L’EXTERIOR

5.1. Es crearà un col·lectiu de ràpida reacció a la difusió de la mentida històrica, ja sigui
malintencionada o per ignorància. El col·lectiu de defensa de la nostra memòria combatrà
la falsedat contraposant els arguments objectius i científics que representin l’estat del
saber sobre cada tema en cada moment. Amb aquesta mesura volem neutralitzar
l’agressió al nostre passat mentre aquesta es produeixi des de l’àmbit d’aquells que se’l
volen apropiar o malmetre. (NOTA: estudiar mesures defensives contra el frau,
propaganda i de contrapropaganda…).

5.2. Promoure i finançar projectes de grans produccions cinematogràfiques implicant la
indústria americana i europea, així com de sèries d’abast mundial, basades en passatges i
personatges de la nostra història. L’enigma i la conspiració al voltant de la figura d’en
Colom i el seu temps, relacionat amb la descoberta del continent americà tindria, sens
dubte, un interès mundial.

5.3. Promoure la participació amb empreses internacionals que es dediquin al sector dels
videojocs, influint en els continguts d’aquests per tal de fer aparèixer la nova realitat
catalana i aprofitar a més, el potencial econòmic que ofereix aquesta indústria emergent
per estudiar un futur projecte d’innovació públic basat en els videojocs per tal de difondre
la nostra història.

  Organització Política per a la Independència

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *