Procés Constituent (3) “RELACIONS INTERNACIONALS” (Catalunya Acció)

Política de relacions internacionals
“UN MÓN PER A CATALUNYA”
(Catalunya Acció)

IDEES FONAMENTALS

Tota nació necessita auto-reconèixer-se com una entitat diferenciada; això és el que la fa expressió d’un poble amb idiosincràcia i personalitat pròpia. Però, alhora, necessita ser“reconeguda per la resta de nacions del món: no hi ha identitat sense entitat. La lògica que deriva“d’una nació afaiçonada és convertir-se en Estat. L’Estat és l’única argamassa que garanteix“visibilitat, presència, respecte i consideració a una nació. Sense el vestit estatal, una nació es“desdibuixa fins a desaparèixer entre l’anècdota folklòrica o l’eco remot de quelcom que va ser.“Una nació amb tot el bagatge que la caracteritza (història, llengua i cultura pròpies, territorialitat“clara…) i sobretot, la seva voluntat de projectar-se al món sense intermediacions és l’aval més clar“per a presentar una candidatura per a l’accés a la condició d’Estat. Ser i voluntat de seguir sent“són la clau de volta de la identitat i, per tant, de l’existència de la nació.

Si bé sentir-se nació i que et percebin com aital és condició sine-quanon per assolir la condició“d’Estat, no ho és menys que la comunitat internacional posa les seves condicions d’accés i“acceptació. És per això que tota nació que es vol convertir en Estat necessita desplegar unes“relacions internacionals pròpies caracteritzades per una potent diplomàcia pública i d’una paradiplomàcia que funcioni com una Cancelleria a l’ombra en representació del futur Estat. La nostra diplomàcia pública i la nostra para-diplomàcia es basarien en posar en evidència el “colonialisme intern” (polític i econòmic) del que és víctima la nació catalana, potenciar el caràcter democràtic del plet nacional català, assegurar l’ordre intern, el lliure mercat i l’estabilitat del nou Estat i a establir aliances i simpaties amb altres Estats reconeguts.

L’independentisme català requereix d’afaiçonar aquesta relació internacional si vol tenir opcions“de reconeixement. La nostra missió és assegurar un suport internacional, un pla de govern i una“calendarització per accedir a l’estatalitat. L’accés a la condició d’Estat de Catalunya radica essencialment en paràmetres geopolítics, més que no pas morals o de dret. Cal desplegar una acció internacional en la que “el valor geopolític i geoeconòmic” de Catalunya quedi patent en el sí d’Europa i en tota la política de seguretat de la Mediterrània. Cal projectar Catalunya com a valedora d’una reordenació de l’Europa Occidental, que doni saba nova a la revitalització de l’eix transatlàntic amb els EUA i, a la seva torna, a la projecció d’Occident i els seus valors. Un Estat català ha de ser valedor d’una Europa forta i d’un Occident respectat. Aquest plantejament és el que donarà credibilitat a Catalunya com a nou subjecte de l’escena internacional.

Des del 1714 fins ara, l’Estat-nació i l’absolutisme han estat el llast opressor de Catalunya. No hi“havia món per als catalans. Era un escenari d’anul·lació i marginació. El 1989 amb la caiguda del“Mur de Berlín, un nou món va néixer. El procés de globalització (lliure-mercat mundial i projecció“de les societats democràtiques) i el seu conseqüent canvi de paràmetres geopolítics,“geoestratègics i geoeconòmics ofereixen un horitzó adequat i adaptable al patró català. La contextualització de Catalunya en el redós de la Unió Europea i les seves ramificacions transnacionals dins el marc occidental, formulen un escenari on la diferència i el respecte democràtic poden esdevenir armes polítiques de primer ordre. Catalunya té al devant un món on pot encaixar i eines per fer-se encaixar al marge de les actuals estructures estatals que la limiten i incapaciten política i econòmicament. És sobre aquest nou escenari i amb el bagatge històric de l’anterior, que s’ha de concebre qualsevol acció de relacions internacionals de caire independentista.

Així, doncs, advoquem una acció que tingui com a fil conductor la restitució d’una diplomàcia basada en la representativitat, la bilateralitat (drets i obligacions), el pactisme i el liberalisme humanista. Trets inconfusibles de la projecció internacionals que sempre ha desplegat Catalunya en la seva història. I que els elements que la confegeixin i la representin tinguin una acreditació de“coneixement de causa i el suficient vigor psíquic per desplegar aquesta tasca en els fronts i“destins que l’estratègia diplomàtica independentista cregui meritoris d’actuació.

 

      Organització Política per a la Independència

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*