BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Reprenguem el pas, completem la DUI del 27 de setembre del 2017.
El 3 d’octubre, el 10 d’octubre i el 27 d’octubre del 2017, tampoc jo, Salvador Molins, estava preparat per a la Independència, ho dic perquè cap d’aquests tres dies vaig ser, plantat com ho feia Xirinacs, davant del Palau de la Generalitat. És cert que molts no hi érem, però també és cert que molts catalans sí que hi eren.
Jo, que tan vaig escriure aquell mes d’octubre com havia d’actuar el President Puigdemont com a nou cap d’estat català, destituint tota la classe jurídica espanyola i les policies de l’ocupació espanyola, i tenint preparats bancs estrangers, policia catalana, protecció civil catalana (CDR*s) … jo també em vaig cagar a les calces, no sé si per mandra o per no capacitació.
Que aquests dies no tinguéssim les coses necessàries apunt, sobretot el nostre total convenciment i coratge, no és excusa per a no preparar-nos ara si volem ser independents i recuperar i restituir la Nació Catalana.
Poques coses falten fer, però cal molt coratge per fer-ho. Cerquem Bancs i companyies d’assegurances per fer front al primers passos durant els primers mesos. cerquem aliances i protecció policíaca i militar. I sobretot mentalitzem-nos i disposem-nos a completar el Punt i Final d’aquest procés que s’allarga massa.
Reprenguem el pas, completem la DUI del 27 de setembre del 2017.
Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.
“Caldrà reprendre el pas tan de pressa com es puga cap a la independència
…
“El Poble mana, el govern obeeix”. I això que diu aquest vers és un canvi de paradigma. Aquesta és la veritable revolució”
…
I, segurament, el veritable poder està espantat per això. Per si no poden imposar un govern al Poble”
https://blocs.mesvilaweb.cat/Josep_Uso/?p=271637
“Els presos polítics són ostatges d’un poder que els utilitza per atemorir a l’altre bàndol. Sempre és així. I el que s’hauria <d’exigir> de demanar, pense jo, és el seu alliberament immediat. No cap mena d’acostament, ni de millora de les condicions penitenciàries.”
Josep Usó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!