BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Estiguem alerta. Comencem la República immediatament. Sense Independència no hi haurà llibertat, ni pels presos, ni pels exiliats, ni per a tots el catalans.

No ens podem distreure (només) parlant de Diàleg amb qui t’està dient que no i no, mentre ja comencen a picar la teva gent. No sols es tracta de ser bona gent i ser pacífics, es tracta de dignitat, coratge i lucidesa, en defensa dels teus, que no ens passi com als Jueus a Polónia quan els marcaven amb l’estrella de David, quan els hi trencaven els aparadors dels seus establiments i ells encara callaven i es pensaven que allò no seria res.

Els enemics de la nostra independència busquen engegar un espiral de violència, el risc és molt alt i va in crescendo, ho fan promovent l’odi, ho fan amb impunitat total, amb repressió absoluta i descarada, organitzada, ben vista, esperonada i planificada des de dalt, el poder espanyol, i des de baix, des de les parts més fosques de les cloaques de l’estat espanyol, ho fan amb la llei de l’embut ben activa, amb parcialitat absoluta.

El que ha passat a Mataró, Barcelona i Canet entre altres llocs, aquest darrer cap de setmana, n’és un clar exemple: els violents impunes, els independentistes escorcollats, violentats, acusats, detinguts. I això es va allargant, enquistant i podrint, fins que algú se li en vagi la mà o l’olla. Ningú volia la Guerra del 1936 però va esclatar i molts a Catalunya s’hi van veure emmerdats. El mateix va passar als Balcans. No passa fins que passa.

És molt urgent que el President de la Generalitat a Catalunya i el President de la República Catalana des d’Alemanya encarin aquesta situació de risc i donin suport a tots els catalans que tibem del procés de creació de la República i sobretot als catalans que en pateixen les primeres conseqüències i repressions indiscriminades, i cal que ambdós Presidents es dotin dels gabinets i estructures polítiques respectius i amb ells dissenyin una ferma estratègia d’acció encaminada a la creació i suport de la República Catalana votada l’1 d’octubre del 2017 i declarada el 27 d’octubre del mateix any, i que ho facin en clar suport pels molts catalans que en aquests moments se senten desvalguts i desprotegits.

Catalunya i els catalans hem d’aturar els repressors, polítics, fiscals i jutges espanyols, i també els violents de carrer, aquells que van amb la cara tapada, que actuen amb odi manifest i amb expressions feixistes i grolleres, els hem d’aturar amb acció política i decisió política independentista perquè si no ho fem, ara que ja han gosat obrir la cara d’un home, demà ves a saber que faran i demà passat ja entraran impunes al menjador d’alguna casa, “què fan aquesta gent de matinada?”.

Puigdemont i Torra, atureu l’espiral de la Violència. Estiguem alerta.
Sense Independència no hi haurà llibertat.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM

.  

El que segueix ho he extret de Vilaweb:
Martxelo Otamendi: ‘Els militants d’ETA hauran de continuar la vida clandestina encara que l’organització ja no existeixi’
Entrevista al periodista i director de Berria sobre les conseqüències de la dissolució d’ETA i la situació política al País Basc i a Catalunya

… / …

—D’ençà que no hi ha violència, l’estat espanyol se l’ha inventada o ha magnificat coses menors? Ho demano pel cas d’Altsasu, per exemple.
—Aquest cas i els altres són de manual. Com també el de Tamara Carrasco a Catalunya. Acusada de terrorisme en un primer moment. Una dona d’un CDR acusada de terrorisme per haver-se mobilitzat sense cap mena de violència. El ‘tot és ETA’ ha passat a Catalunya amb un ‘tot és terrorisme i rebel·lió’. A Altsasu, pensen que no han pogut detenir tots els d’ETA i ara n’empresonen qualsevol. A més, vol ser un avís per a navegants. A Altsasu, com a molts pobles més, s’organitza cada any l’Alde Hemendik, una jornada per dir ‘que se’n vagin’. És un avís per veure qui és el valent que organitza unes jornades com aquesta. A la mínima, apliquen delicte de terrorisme. La deriva és total. Acusen de delicte d’odi  qualsevol. O es dóna categoria de grup armat a qui talla les autopistes a Catalunya.

—Parlant de Catalunya, com a observador i coneixedor que sou de la política del nostre país, què penseu que ha de passar d’ara endavant després de la tardor que hem viscut?
—Crec que és fonamental mantenir la majoria parlamentària i no arriscar-se a una repetició d’eleccions. Conec analistes que em diuen que podria incrementar la representació de l’independentisme. Però vull recordar que hi havia setanta-dos diputats i ara n’hi ha setanta. Cal pensar si s’ha tocat sostre en aquesta darrera fase o no. Jo esperava una pujada més gran després del primer d’octubre i de l’empresonament i l’exili dels membres del govern. Ho dic amb tota l’estima. Però pensava que creixeria més.

—I, aleshores, què s’ha de fer?
—Em sembla que és important que hi hagi un govern a Catalunya. No m’arriscaria a repetir les eleccions. La jugada de Rajoy era que, si l’independentisme no perdia les eleccions del 21-D, perdria les següents. La jugada era aquesta. I, a ell, no li importa que hi hagi dos milions de catalans desconnectats d’Espanya. Allò que li preocupa és que legislin. O encara més, que liderin processos. Em sembla que la combinació de tenir un govern operatiu a Catalunya i un govern més polític a l’exili de Brussel·les és molt bona. Caldrà veure com acaba això de Puigdemont a Alemanya.

—Sembla que un govern a Catalunya no serà gaire operatiu tampoc…
—Cert. El govern de Catalunya tindrà l’amenaça constant de processament judicial si traspassa alguna línia vermella. Però no sé si la ciutadania de Catalunya està disposada i preparada per l’empresonament de centenars de persones o l’empresonament continuat d’uns quants governs. Si hi hagués disposició d’aguantar això, potser seria una opció. Però aquestes coses depenen de la gent que hi ha quan mires enrere. Quanta gent continua.

—I si la gent hi és?
—Si la gent hi és, aleshores es pot desafiar les estructures de l’estat espanyol contínuament. Cal decidir amb el coneixement de quanta gent està disposada a seguir un camí més dur. En qualsevol cas, allò que és imprescindible és una estratègia comuna. Allò que ha fet fort l’independentisme ha estat la unitat. La unitat és el clam del carrer. Si la unitat va fluixa, pot haver-hi desercions a la perifèria del moviment independentista. La meva principal apel·lació és a recuperar la unitat entre els partits. I a continuar endavant.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/martxelo-otamendi-els-militants-deta-hauran-de-continuar-la-vida-clandestina-encara-que-lorganitzacio-ja-no-existeixi/?f=rel

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!