Els que volen partir Catalunya no ho aconseguiran. L’amor a Catalunya dels que la volen lliure els vencerà.

 

No estic d’acord amb aquells que diuen i creuen que tot s’ha fet tan malament que s’ha de començar de zero. Les coses que van avançant, avui en dia, es fan per versions. Procés de Recuperació de la Independència de Catalunya versió 2.3. Vam fer el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, la Consulta del 9N, les primeres Consultes començant per la d’arenys de Munt i acabant per la de Barcelona per esmentar-ne dues, i totes les vàrem guanyar. Vam fer les Eleccions del 27S i les del 21D i també les vam guanyar. Se n’haurien sortit millor? aquells patriotes i partits patriòtics que patint per Catalunya denuncien la renúncia del President Puigdemont i del seu govern i coalicions del dia 27 d’octubre del 2017 a la tarda un cop el Parlament ja havia fet els deures i havia votat i guanyat la DUI Catalana, proclamant tot seguit l’Estat Català Independent en forma de República. Se n’haurien sortit millor del que va anar bé? -Potser sí, però no cal provar-ho, no fos cas que com al Quèbec o Escòcia es trenqués la gerra?

El que sí que cal fer és preparar i completar el que va quedar per fer: 1 – publicar-ho al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 2 – baixar i treure totes les banderes espanyoles de Catalunya, començant per la del Palau de la Generalitat, 3 – empoderar-se de la Policia Catalana, 4 – tenir organitzada i confiar plenament en la Defensa Civil del Poble Català, 5 – tenir preparats a nivell internacional cadena de Bancs i Companyies d’Assegurances que donin confiança i crèdit al nou estat català pels primers mesos i àdhuc anys de primer funcionament i escalfada de motors, 6 – Negociar amb estats ja consolidats amb capacitat dissussòria la defensa de Catalunya en el moment de Trencament amb l’estat espanyol i anys immediatament posteriors, amb un tracte bilateral de valors espirituals i polítics, d’interessos comercials i d’interessos geopolítics.

Tot això és el que falta fer, el que s’ha de fer! Són poques coses en quantitat, algunes més potser, però naturalment que són coses grosses i complexes, però s’han de fer si ens creiem de veritat Catalunya, si ens creiem de veritat el primer i més gran valor de tota Nació que és la seva Independència, si no volem desaparèixer com a Poble o quedar reduïts i tancats en una reserva sota la feixista i fastigosa repressió de l’eterna espanya-castella, sempre esclaus, sempre ajupits, arrossegant-nos per terra com cucs, fins a llepar les soles dels seus soldats, dels seus civils i dels seus fiscals i jutges.

Tot això, sols això, és el que s’ha de preparar i fer, segurament l’ordre a l’inrevés, primer els bancs, després l’exèrcit negociat amb alguna potència estrangera i finalment la destitució de la Judicatura Espanyola que actua a Catalunya, les demés forces d’ocupació, policia, guàrdia civil, fiscals i jutges i demés representacions de l’estat, … i en el moment final baixada de totes les banderes i demés símbols de l’invasor espanyol que ocupa Catalunya des del 1714.

Però això sí, encara falta una altra cosa més important que totes les anteriors que he anomenat, falta uns polítics i uns partits que veritablement hi creguin i ho vulguin fer, i es preparin i determinin per fer-ho.

Veient aquest capvespre d’ahir dissabte, el posicionament del President Torra, Junts per Catalunya, el el PDCAT i ERC, davant de la possible Moció de Censura contra el President espanyol i el PP, m’ha caigut l’ànima als peus! mare de déu, senyor! quina misèria! sort en tinc que veient-ho venir el 21D ja vaig votar la CUP, la que sabia més compromesa, i de llarg respecte als altres partits catalans “sobiranistes??? -odio aquesta paraula que denota l’idiotes i miserables que són- envers la voluntat dels catalans expressada en Referèndum Vinculant, vinculació que la nostra alta classe política es va tornar a passar com sempre per l’entrecuix. Una classe política mancada d’autorespecte i encara  més de sentit estratègic i tàctic.

Com diu sempre Josep Castany, Director de Catalunya Acció, “el país ens falla per dat” caldrà nous capdavanters, més lúcids i més valents dels que han viscut durant anys empeltats d’autonomisme i cobrant els seus sous a mans dels invasors amb els diners que ja abans l’enemic ens ha espoliat.

Salvador Molins, CDR*bic,  Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM

Post data:

La batalla del groc l’estem guanyat els catalans que estimem la nostra terra i la volem lliure, els enemics, encapçalats per Ciutadans,  odien Catalunya i plens de ràbia fan etzaguellades i interpretacions teatrals negatives i violentes que ningú s’empassa, com si la seva gent rebés el tracte de presoners i ostatges polítics.

Ara per ara és una batalla cruenta que ens provoca molt dolor. La injustícia i els abusos són flagrants, els drets civils trepitjats i l’odi feixista promocionat i escampat.

Només hi ha una solució i és la Independència. El crit de llibertat és erroni i incomplert, el mot adeqüat és INDEPENDÈNCIA, del demés se’n foten.

———————

Els que volen partir Catalunya no ho aconseguiran.
L’amor a Catalunya dels que la volen lliure els vencerà.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *