Extret, pel seu aprofundiment, de: https://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=275765
(Literatura Catalana Moderna – Illes, Blog de l’escriptor Miquel López Crespí)
<El Moviment per a la Independència. Organització i veu de la República (Estat Català Independent)>
… / …
Reflexions i elements bàsics per a una estratègia renovada
El cop repressiu del mes d’octubre ha provocat sobretot una desorientació important pel fet que no s’ha sabut reaccionar després de constatar la ineficàcia provada del Full de Ruta que s’havia traçat al llarg dels darrers anys de mobilitzacions. Tot seguit dels fets del mes d’octubre es comença a acceptar, al si del moviment, l’error de l’estratègia “de la llei a la llei” que els grans partits independentistes havien dissenyat. I paral·lelament i progressivament es van posant les bases d’una nova estratègia.
Amb el nou any 2018 ja es posen sobre la taula tres preguntes fonamentals per al desplegament d’una nova estratègia:
– Quines accions i mobilitzacions poden enfortir ara l’independentisme i frenar l’escalada de repressió i d’ocupació?
– Quin paper ha de fer el parlament i el govern (sota vigilància judicial permanent)?
– Com podem crear condicions materials per a mantenir la República independent de manera duradora?
Per a respondre a aquestes preguntes cal tenir en compte:
A. Els elements amb què comptem
B. L’orientació que ha de prendre l’acció independentista
A. Elements per a una estratègia nova
El moviment independentista compta amb els següents elements principals: A.1-Un moviment popular mobilitzat; A.2-Una majoria parlamentària i A.3-Uns elements de representació política a Europa.
A.1-Un moviment popular mobilitzat.
El moviment popular continua mobilitzat com ho ha mostrat repetidament, encara un altre cop el diumenge 15 d’abril, en el moment de tancar aquest document. Una dada molt positiva des del punt de vista dels continguts és que el conjunt del moviment ja s’ha orientat clarament cap a la República. A partir d’ara s’haurà de parlar de moviment per la Independència i la República catalana si es vol definir amb més precisió el seu objectiu.
Però, malgrat tot, cal constatar que el grau de mobilització i de clarificació entorn dels grans principis (Independència i República), no va acompanyat d’una organització adequada. El moviment en conjunt no té clares quines accions s’han d’emprendre un cop s’ha vist que “la revolució dels somriures” ja no pot ser la forma d’acció dominant. Aquesta mancança s’ha reduït, en part, amb l’activació dels CDRs, però encara persisteix una certa desorientació.
A.2-Una majoria parlamentària.
Hi ha una majoria parlamentària que permetria una acció política que donés una orientació adequada al mandat electoral, però la repressió i sobretot el marc repressiu general, ha creat dificultats en aquest àmbit. La majoria parlamentària ha sofert una crisi remarcable causada per l’empresonament de líders importants. Això ha dificultat les negociacions del procés d’investidura a la Presidència del govern de la Generalitat.
La desorientació ideològica conseqüència també del cop repressiu ha provocat, de manera general, dificultats en l’enfocament i el desenvolupament de les negociacions. L’extensió, al si d’algunes formacions polítiques, de la idea de la necessitat d’un replegament com a única estratègia per a evitar la repressió, ha impedit que s’assumissin posicions polítiques orientades a facilitar la lluita popular per la Independència i la República. Discutirem aquestes posicions de caire involucionista a l’apartat B següent on tractarem de l’orientació que es considera que hauria de prendre l’acció independentista en la fase actual. Des del Parlament de Catalunya també es pot ajudar a fer avançar el moviment per la Independència i la República.
A.3-Uns elements de representació política a Europa.
L’exili del president Puigdemont, i de membres del govern, juntament amb la presència d’altres militants independentistes, a diversos Estats europeus ha donat una capacitat de difusió molt important, a nivell internacional, del plet independentista de Catalunya. Però aquests elements de representació política a Europa s’han trobat i es troben encara ara (després de l’alliberament del president Puigdemont de l’empresonament alemany) en una situació de dificultat de coordinació i també de necessitat de precisar la seva funció en el conjunt del moviment per la Independència i la República catalana. Caldrà trobar l’articulació adequada d’aquest àmbit polític (autoanomenat, en aquests moments “Consell de la República”) amb el conjunt del moviment, de tal manera que tots els àmbits d’intervenció es potenciïn adequadament.
Podem observar, doncs, que tots aquests elements amb què pot comptar el moviment actual són positius però que, de la manera en què es troben actualment, són insuficients.
Caldrà, per tant, un esforç d’orientació i també de reorganització
B. L’orientació que ha de prendre l’acció independentista
La nova orientació que hauria de prendre l’acció independentista, segons analistes solvents es basa en enfocaments com els següents: B1. Una estratègia republicana; B2. Una lluita contra l’Ocupació, la Repressió i el Feixisme; B3. Una acció ofensiva.
B1. Una estratègia republicana
Tal com ho hem comentat en un apartat precedent el moviment s’encara, després des fets d’octubre del 2017, en una orientació independentista i republicana, és a dir, una orientació que porti a avançar cap a la República catalana. Això vol dir que tant el conjunt del moviment popular com les institucions han d’anar en un mateix sentit de preparar, per tots els mitjans possibles, l’adveniment de la República catalana: tot ha de contribuir a reforçar la consciència i la mobilització a favor d’una República dels drets socials. Aquesta és la manera d’eixamplar la base social del moviment.
Aquesta estratègia republicana nova s’ha de basar d’una banda, en la mobilització; i d’altra banda, en la dinamització del debat republicà en el camí del procés constituent que posi les bases de la nova constitució nacional, fonament de la nova legalitat republicana.
B2. Una lluita contra l’Ocupació, la Repressió i el Feixisme
Cal mantenir una acció continuada contra la repressió que, observant la tendència repressiva de l’estat espanyol, i de les seves estructures policíaques i judicials, cal entendre com un dels aspectes d’un fenomen més general que afecta les nacions dominades, que és l’ocupació. L’ocupació és la forma de dominació d’un poder absolut en què la vida social, política i econòmica d’una societat es troba sota el control d’aquest poder, de manera que aplica de manera sistemàtica la seva voluntat passant per damunt de la voluntat de la població ocupada. L’ocupació és producte de la força i la violència exercides contra les persones i té un origen militar. I es pot combatre amb accions i comportaments que la facin inútil, en el sentit que l’estat ocupant arribi a considerar més favorable per als seus interessos deixar anar la coacció que provoca l’ocupació.
La repressió en el nostre cas és, doncs, un aspecte de l’ocupació i es combat igualment fent-la finalment inútil perquè no aconsegueixi l’objectiu de sembrar la por i serveixi, al contrari, per a fer créixer la consciència política i l’organització del moviment. És important, doncs, que la lluita contra repressió es porti a terme d’una manera racional i amb caràcter social, superant les defenses individuals i de renúncia dels propis principis que és contraproduent perquè, en la nostra situació d’ocupació i de voluntat d’humiliació i de sotmetiment, encara pot tenir un efecte negatiu d’estimular el sadisme de l’adversari; la lluita contra la repressió ha de ser, per tant, política i col·lectiva. La defensa ha de tenir en compte les necessitats i prioritats polítiques del moment i ha d’actuar amb la màxima coordinació. D’aquesta manera, els efectes desitjats pel poder amb la repressió poden ser anul·lats i girats a favor del moviment.
Un dels instruments de l’ocupació és la utilització de l’agitació social i ideològica servint-se de les formes demagògiques i militaristes del feixisme, com a moviment favorable al manteniment de l’statu quo, és a dir, com a defensor la dominació del règim monàrquic espanyol sorgit del franquisme. El feixisme propi del PP i aliats (igualment com el falangisme que n’és un germà cridaner, com ho és Ciudadanos) té la funció de defensar la repressió de l’estat ocupant, per mitjà de l’exacerbació de la ideologia espanyolista i també d’obstruir la difusió de qualsevol missatge favorable al canvi polític i social. És, per tant, un enemic frontal de la República catalana independent. Cal denunciar directament aquestes posicions i establir un tallafoc al seu voltant. De cap manera poden ser considerades com a opcions democràtiques legítimes les persones i organitzacions que s’expressen obertament com a enemics directes del poble i col·laboradors permanents amb les forces d’ocupació.
B3. Una acció ofensiva
Una de les mancances més negatives al llarg d’aquests mesos ha estat el fet que l’acció política s’hagi limitat a actuacions merament defensives, motivades per la urgència de respondre a la repressió. Com és sabut, l’actuació defensiva no permet modificar les condicions de la confrontació; és imprescindible, doncs, passar a actuacions de caràcter positiu i ofensiu.
Com es desprèn de la descripció de la situació, les actuacions ofensives s’han de fonamentar en la lluita contra l’ocupació: el rebuig a les forces repressives i als representants del règim monàrquic espanyol, responsable de les diferents formes d’ocupació. I cal actuar ofensivament de manera que la situació d’ocupació no surti a compte al poder ocupant. Una de les línies que poden anar més clarament en aquesta direcció és el rebuig als monopolis del règim (molts creats amb el franquisme i articulats entorn del conjunt empresarial i financer conegut com IBEX35), uns monopolis basats en l’extorsió de clients captius. Ja hi ha hagut unes primeres actuacions en aquest sentit amb l’aixecament de les barreres dels peatges però cal una acció més generalitzada i contundent perquè és sabut que de l’eficàcia d’aquesta acció ofensiva en depenen les possibilitats objectives d’arribar a la Independència i la implantació de la República.
Propostes per a una articulació nova i eficient
Un aspecte clau, a què hem fet referència al llarg d’aquest dossier, és la necessitat d’una coherència i unitat en l’acció de tots els elements del Moviment per la Independència i la República. No porta enlloc que unes organitzacions cíviques vagin per una banda i unes altres per una altra banda; o que uns partits que parteixen d’uns acords bàsics compartits importants desenvolupin iniciatives polítiques divergents o contradictòries entre elles; o que el Consell de la República a l’exterior pogués promoure, per exemple, iniciatives importants que poguessin estar desconnectades del moviment popular per la Independència i la República que es desenvolupa a l’interior.
Davant la situació actual de perill de dispersió s’han avançat diferents propostes d’organització dels tres elements fonamentals del moviment esmentats més amunt. D’entrada, convé precisar quines podrien ser les funcions generals en cada cas: Així caldria partir del caràcter fonamental del moviment popular per la Independència i la República catalana que es desenvolupa a l’interior a través de diferents instàncies (ANC, CDR, Òmnium etc.). I en segon lloc el caràcter, en general, subordinat que han de tenir les institucions autonòmiques (que sabem que es troben segrestades per l’estat espanyol). I finalment també cal assumir el caràcter complementari que ha de jugar la representació política a l’exterior al voltant del president Puigdemont, una representació política important pel fet que seria la representació principal que podria operar lliure de coaccions.
Partint de consideracions generals com les exposades s’han fet diferents propostes d’articulació dels diferents elements del Moviment per la Independència i la República, totes amb l’objectiu de millorar la cohesió de l’acció política, sense que per això les organitzacions preexistents haguessin de renunciar a la seva existència.
Es tracta de bastir un Consell d’Acció Republicana, segons alguns, (o un Congrés Nacional del Poble Català segons uns altres etc.).Nota (3)* que pugui agrupar els més amplis sectors del moviment (organitzacions, entitats etc.) de la societat catalana interessats a treballar a favor de la República catalana i la seva instauració. Hauria de ser constituït bàsicament per representacions territorials, associatives i sectorials; i també hauria de comptar amb la presència dels partits per tal de fer possible una actuació política transparent tot garantint que les institucions impulsades pels partits (parlament, ajuntaments etc.) treballin en un mateix sentit. El Consell de la República a l’exterior hauria d’estar integrat també dins aquest organisme unitari.
Aquest organisme, no estant immergit dins l’estructura administrativa de l’estat espanyol podria desenvolupar la seva actuació sense les greus limitacions de les institucions oficials. I essent aquest nou marc organitzatiu definit, doncs, com un estructura organitzativa unitària, ha de representar, a la pràctica, la possibilitat d’una autoritat única.
——————
Nota (1)*. Dades calculades sobre un cens de 5.313.564 votants. En les dades que hem exposat, només es comptabilitzen les paperetes que han pogut ser recomptades. El govern català xifra en 770.000 el cens dels col·legis electorals tancats per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra (incloent-hi tant els votants que no van poder votar al seu col·legi electoral com les urnes amb vots requisats en aquests col·legis).
El balanç de la repressió de l’Estat espanyol el dia 1 d’octubre és de 991 persones ferides pels cossos policials espanyols (4 d’hospitalitzades, de les quals una que hi va perdre un ull).
Nota (2)* v en ANNEX: “Declaració d’Independència”
Nota (3)* v. a la “Selecció d’articles” d’aquest dossier, els textos:
“Per un Consell d’Acció Republicana” (Alfred Bienzobas – 3 d’abril 18)
“Crida a una estratègia republicana” (Poble Lliure – 5 març 18)
SELECCIÓ D’ARTICLES I DOCUMENTACIÓ DIVERSA
Aportem diferents materials (vídeos, articles etc.) publicats entorn dels fets descrits en aquest dossier. Pel que fa als articles hem aplegat els que ens han semblat més clarificadors, apareguts en diversos mitjans, i publicats principalment per Llibertat.cat els quals aborden els diferents aspectes que hem descrit a la introducció:
Sobre els antecedents
“Referèndum sobre la independència” a Viquipèdia
“2017 – Referèndum i República” (Poble Lliure)m(on s’analitza la situació prèvia i es fa referència a la necessitat d’uns Grups de Defensa de la República per a defensar-ne la proclamació)
Sobre la importància de l’1 d’octubre
En aquest aspecte remetem als títols de llibres que hem aplegat més endavant en aquesta selecció.
– Sobre la repressió de l’1 d’Octubre:
Memòria gràfica geocalitzada, d’un dia que no oblidarem mai
– Sobre l’arbitrarietat de la repressió espanyola
“El cinisme grotesc” (C. Castellanos- 20 novembre 17)
