BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

14 d'abril de 2018
0 comentaris

 

Extret d’Ulisses20 bloc d’Albert Dasí

Catalunya, nou símbol mundial

Catalunya s’ha convertit en un símbol mundial. Una República jove, apenes 150 dies, ha sigut capaç de declarar la llibertat al seu territori, dins l’Europa dels estats, de les fronteres occidentals, contra la voluntat d’un Estat feixista —era el seu estat fa aqueixa mateixa quantitat de dies—, sense el suport internacional de gairebé ningú amb responsabilitat de govern al món. Com hem arribat fins ací?, on som exactament, avui?, què passarà demà, despús-demà? Doncs tot això ja ho explica Vilaweb cada dia, gairebé amb exclusivitat. Perquè l’altra realitat, aquella que convé al govern d’espanya, a la justícia, a la policia, a l’ÍBEX, a gairebé el 99% dels poders franquistes (com de ràpids han eixit de l’armari davant l’amenaça de la llibertat), ja l’expliquen la majoria de mitjans convencionals.

El primer govern de la República jove va haver d’exiliar-se, o va ser empresonat. El govern d’espanya va desautoritzar la democràcia i la voluntat popular catalana, i va assaltar les institucions democràtiques de Catalunya. Va pegar un colp a Catalunya ( i a gran part d’espanya) i va convocar unes eleccions precuinades. Però, ai, els catalans volien aquella República i van tornar a guanyar, malgrat els recursos dels rivals. Van guanyar per segona vegada. Aleshores, espanya va posar en joc una altra arma contra la democràcia: la justícia espanyola. I va ordir un Pla per obligar el parlament català a votar algú de la conveniència d’espanya, mentre posava en presó possibles candidats a la presidència de la Generalitat.

Enmig de l’huracà, el primer president de la nova República, el Molt Honorable Carles Puigdemont, s’havia exiliat, s’estava a Bèlgica i feia viatges per Europa: conferències, debats, rodes de premsa… Fins que el van detenir a Alemanya, casualment. Ell viatjava en un cotxe i la policia alemanya el va detenir com si fos un criminal, el Molt Honorable president de la jove República Catalana. Espanya va pegar un colp per no admetre aquella democràcia, i va voler criminalitzar el president i tot el país sencer, si no renunciaven a la llibertat de decidir i a la democràcia. Envià una ordre internacional d’acaçament.

Cal recordar que durant tres-cents anys i escaig, Espanya es va annexionar Catalunya, una nació molt més antiga que no la invasora, a través d’una guerra. Catalunya va pensar que, si la voluntat dels catalans era majoritària, i decidien per la república, en el segle XXI i a Europa, els representats polítics respectarien la voluntat del poble. Si us penseu que això ve d’un any, o de dos, o fins i tot de deu, esteu equivocats. Llegiu.

Per què aquesta petita i jove República s’ha convertit en un símbol internacional? Potser perquè enmig del cor d’Europa, a occident, sola i davant tothom, ha sigut capaç de defensar els vells valors que un colp van ser els valors universals dels drets humans, que van costar d’escriure i aprovar per la majoria de les nacions segles i segles. Sola, davant el món, Catalunya va decidir llibertat i democràcia. Un nou estat del món en forma de República. I una part del món, i sobretot l’estat al qual pertanyia feia 152 dies, van dir que no. Que la llibertat i la democràcia, i la voluntat dels pobles, no són per damunt d’ells. Espanya ja sabem què representa, què és, com actua, que li queda d’honor, de lleialtat, d’honestedat, o de valors democràtics.

Ara mateix som en aquest pols. Democràcia contra franquisme, llibertat contra presó. Per això Catalunya és ara un símbol universal, de les petites nacions, dels greuges col·lectius, de la defensa de les llibertats, dels somnis de moltes identitats reprimides, de l’ètica per damunt la comoditat, del valor per damunt la desesperança, del coneixement per damunt l’obscurantisme… En resum, mentre espanya compromet avions de guerra per comprar consciències polítiques, Catalunya explica al món un nou homenatge a la condició humana.

Albert Dasí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!