Mitjançant uns amics de Ripoll m’arriba un incident prou significatiu esdevingut abans d’ahir a Ripoll que, crec, mereix una reflexió. Durant la concentració davant de l’Ajuntament es va produir una reacció de crispació per part de membres del CDR local arran de les paraules adreçades als concentrats per part d’una de les participants a l’acte, Sívia Orriols Serra.
Ahir, l’edició comarcal de Nació Digital reflectia els fets a la crònica de l’acte en els següents termes: “Tensió entre membres del CDR i persones ”d’ultradreta independentista”
Els CDR han convidat al públic a participar a l’acte i hi ha hagut una dona que ha volgut llegir el seu propi manifest. L’escrit ha estat molt dur contra Espanya, a qui ha acusat de ser un estat ”que tortura, pega, empresona i mata per amor d’unitat que, de tan fràgil i antinatural, necessita d’exèrcits i porres per mantenir-se”. La dona també s’ha qüestionat que alguns membres dels CDR siguin acusats de terroristes i de rebels quan ha assegurat que l’Estat espanyol s’ha forjat amb ”terror al llarg de les centúries”. Aquesta persona també ha assegurat que Catalunya és una de les últimes colònies d’Espanya, la qual es dedica a ”saquejar-la i a explotar-la”. Sobre la jove que s’han endut a Madrid, aquesta dona ha assenyalat que l’Estat ”feixista” espanyol no s’atura en ”el seu afany de fer presoners de guerra” i que cada dia que passa li pot tocar a qualsevol persona que pensi diferent al govern espanyol. ”Els feixistes no necessiten arguments, ni raons, ni proves per capturar civils innocents. En tenen prou amb la seva mà de jutges, polítics i militars corruptes i dèspotes”, ha sentenciat.”
“Em dic Sílvia Orriols Serra. I aquest escrit va dirigit a tots els ripollesos que el dimarts es van concentrar a la plaça de l’ajuntament per demanar l’alliberament dels presoners polítics i mostrar el seu rebuig a l’acusació de terrorisme de la Tamara.”
“Tercera: diuen que defenso que Catalunya és només dels catalans de sang… sí evidentment, per això l’escrit que tant els va ofendre, era per defensar la llibertat i la innocència de la Tamara Carrasco García…” <aquests cognoms no són com acusen els acusadors de la Sílvia Orriols de “catalans de sang”!>
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=279781
Carta d’autodefensa de la Sílvia Orriols Serra:
La mateixa Sílvia Orriols mitjançant facebook ha fet pública aqueixa carta oberta responent a les acusacions de què ha estat objecte:
“Em dic Sílvia Orriols Serra. I aquest escrit va dirigit a tots els ripollesos que el dimarts es van concentrar a la plaça de l’ajuntament per demanar l’alliberament dels presoners polítics i mostrar el seu rebuig a l’acusació de terrorisme de la Tamara.
Suposo que a hores d’ara, alguns encara no enteneu el què va passar poc després que llegís el què havia escrit en suport d’aquesta noia, quan dos membres del cdr de Ripoll, del que jo fins aquest dia, formava part, es van desmarcar del meu discurs. Fins aquí tot correcte, el vaig llegir a títol personal, com tots els que faig.
Però després, en una explosió insòlita de ràbia , aquests dos membres del cdr, em van acusar de pertànyer a “l’extrema-dreta catalana” i de fer un discurs d’odi. No prou contents, van convèncer un periodista perquè publiqués que jo pertanyia a “l’extremadreta catalana”; el mitjà on es va publicar l’article, el va haver d’acabar retirant després de nombroses queixes i de constatar que el periodista que l’havia escrit no havia contrastat res ni tenia cap prova de res . Però això no era suficient, calia emetre un comunicat conjunt amb “unitat contra el feixisme i el racisme” en contra de la meva persona.
Això que llegiu, és la meva defensa. Perquè jo no puc ni vull amagar-me rere caps sigles, com fan ells dos.
Primer, se’m acusa de ser de l’extremadreta. Als 14 o 15 anys vaig entrar a les joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. Més tard, vaig saltar a ESTAT CATALÀ, partit fundat fa vora 100 anys per en Daniel Cardona i en Francesc Macià. Quan era militant d’Estat Català hi havia dues branques del partit, la històrica, i la d’esquerres. Curiositats de la vida, jo militava a la branca d’esquerres (tot i que ideològicament reconec que combregava molt més amb la branca històrica, molt més patriòtica, encapçalada llavors pel senyor Planxart, militant del partit des d’abans de la guerra del 1936). Després de militar a aquest partit, em vaig desvincular de tota formació política. Em vaig refugiar a una associació patriòtica, els Intransigents de Catalunya; els primers a canviar les plaques de plaça espanya, per plaça de la llibertat, els primers a arrencar plaques franquistses dels edificis de Ripoll, i no una o dues com vosaltres per sortir a la foto, no, desenes i desenes… i també sí, vaig participar en campanyes seves que animaven la població catalana a catalanitzar-se els cognoms o a prioritzar el català en cas de naixement d’un fill. Això suposo que us deu semblar monstruós, i suposo que també us ho deu semblar el fet que centenars o milers de Sànchez catalans s’ho escriguin amb accent obert, entre ells l’ex president de l’ANC… no sé si també el considereu d’extrema-dreta, a ell…. Actualment sóc sòcia d’Òmnium. Mai no m’he considerat ni d’esquerres ni de dretes, no tinc opinió respecte a tendències econòmiques ni socials. Ni hi entenc de classes socials, ni hi tinc cap interès… Simplement sóc nacionalista, que com indica el mot, és una ideologia basada en la defensa i estima d’una Nació.
Segon: Diuen que formo part d’un moviment anomenat “Catalunya catalana”, la veritat, no sé quin és aquest moviment ni s’hi existeix de debò, en qualsevol cas, estic d’acord amb la frase. Evidentment que vull que Catalunya sigui catalana. El que no la vull, és espanyola ni francesa.
Tercera: diuen que defenso que Catalunya és només dels catalans de sang… sí evidentment, per això l’escrit que tant els va ofendre, era per defensar la llibertat i la innocència de la Tamara Carrasco García…
Quarta: diuen que sóc racista i xenòfoba, juraria que això ve dels atemptats de Barcelona, quan enlloc de, com ells, demanar respecte pels agressors, vaig demanar justícia per les víctimes.
Cinquena: diuen que a diferència d’ells, jo no defenso una República en fraternitat amb el poble espanyol. Evidentment, jo no vull fraternitzar-me amb qui fa segles que empaita i assassina el meu, de poble. Diuen que els ciutadans espanyols no són culpables del que fa el seu govern… home, jo diria, que els partits del congrés els seleccionen ells amb el seu vot… alguna responsabilitat deuen tenir-hi en tot plegat, no? Els que cridaven “a por ellos” no eren pas només, dirigents polítics, econòmics o policials… era el poble espanyol en tota la seva essència.
Sisena: diuen que el meu discurs era d’odi. Doncs sí, mira… el meu poble ha set negat, al meu poble se l’ha esclafat i escarmentat amb forques i canons. Al meu poble se l’ha empresonat, se l’ha afusellat i se l’ha condemnat a l’exili…durant uns irrisoris tres-cents anys. Sí, odio. No conec cap fill que no odiï qui fa mal a la seva mare. A la vostra República, potser no és així, però a la meva Catalunya sí. Potser si haguéssiu llegit més història de Catalunya enlloc de fer tantes assambleas, avui també seríeu nacionalistes i us veruríeu abocats a odiar qui t’han s’ha esmerçat en destruïr-vos la Pàtria. Però és clar, aquesta és l’altra. A vosaltres us ofèn la paraula Pàtria, i no només no sou nacionalistes, sinó que considereu el nacionalisme com un mal a vèncer. Això no m’ho invento, m’ho heu dit vosaltres mateixos. Si la vostra filosofia personal esdevé per defecte la filosofia del cdr de Ripoll, entesos, però almenys notifiqueu-ho d’entrada…
En definitiva, dieu que als cdrs no hi ha jerarquies i que tothom que vulgui defensar la República de Catalunya hi és benvingut, que tot ho decidiu per unanimitat i per assamblea… però és fals, almenys aquí a Ripoll… no vau necessitar cap assembla per humiliar-me públicament davant dels meus cinc fills… per acusar-me de coses que no sóc però que necessiteu que sigui per alimentar el vostre discurs desnacionalitzat i empobrit. No passa res. He entès el missatge. Al cdr no hi és benvingut tothom, només aquells a qui a vosaltres dos us semblen aptes. He participat en tot el que heu organitzat, he format part, us agradi o no, d’aquest cdr en nom del qual avui, m’heu insultat. Podria denunciar-vos per falses acusacions, per difamació, però no ho faré… a diferència vostra, jo tinc plenament identificat l’enemic i no perdré el temps amb foteses.
Això sí, la propera vegada que micròfon en mà, vulgueu definir-me no cal que us inventeu res, podeu dir-me tranquilament “ultranacionalista” o “catalana fanàtica”, vosaltres us desfogareu igualment, i jo almenys no em sentiré insultada.
Visca Catalunya!”
Sílvia Orriols Serra
