Govern titella bipolar? implementar la República? resposta dels defensors de la República?

 

Jo vaig votar la CUP perquè vull la independència de Catalunya, no vull entrar en jocs i càlculs autonòmics, d’una autonomia sempre amb les cartes marcades al servei del qui ens vol destruir i ens destrueix imparable de mica en mica. Si no van ser capaços ni dignes per complir el seu deure manat pel Poble Català l’1 d’octubre i pel Parlament Català el 27 d’octubre, almenys que ho facin ara: optar veritablement per la República Catalana Independent. Si no ho fan, esperarem atònits l’ensulsiada total i de les cendres n’hauran de renéixer gent nova amb nous projectes engrescadors fidels a la voluntat del Poble Català per a independitzar Catalunya, i que reneixin el més aviat millor.

Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM

—————–

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Ningú no sap com passarà, però tothom jura que passarà. Que passarà com a molt tard pels volts de Setmana Santa. Que Catalunya tindrà aquesta cosa que ara en diuen un govern ‘efectiu’, és a dir, autònom. ‘Autònom’ a seques. Si et refies d’allò que es veu a la superfície, sembla estrany i difícil d’entendre-ho però la classe política d’ací ho dóna per fet. Sense saber com serà i sense poder-t’ho explicar.

 

L’obstacle ara mateix és la CUP, que d’una manera més que coherent no està disposada a donar els seus quatre vots a un executiu autonomista. Perquè isquen els números, Carles Puigdemont i Toni Comín haurien de renunciar als escons, cosa que realment provocaria una situació molt insòlita.

La CUP, a hores d’ara, juntament amb Pugidemont, és el més ferm defensor de l’estratègia de continuar implementat la república a partir del govern a l’exili.

ERC, cada dia de forma més clara, planteja de romandre a l’autonomia com a estratègia i no creu que siga bo continuar suposant un repte total a l’estat espanyol.

I sembla ser que Puigdemont sí que estaria disposat a renunciar al seu escó per evitar que els qui estan a favor de la seua estratègia de l’exili puguen impedir la formació d’un govern amb qui opina que ha de ser-ne una altra.

La política catalana és rara, acrobàtica, i hi ha ocasions en què ni jo no em veig capaç d’entendre-la. T’ho explique com m’ho expliquen i a veure què en resultarà.

Què en resultarà políticament però també pràcticament. Perquè, tal com van les relacions entre Junts per Catalunya i ERC,

és una evidència que mig govern no es parlarà amb l’altre mig i molt segurament cada meitat empenyerà en la direcció contrària.

Serà curiós, com a mínim, allò que puga succeir i serà interessant de veure’n la reacció de la gent, la base que tant ha treballat per la república.

Vés a saber si no ens sorprendran amb iniciatives impensables ara mateix.

Vicent Partal, Cartes creuades.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*