BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

REPÚBLICA ARA !

La Comissió i Plataforma del Dret a Decidir va néixer el desembre del 2005 i va organitzar la Manifestació que portava el seu nom  l’any 2006, concretament el dia 18 de febrer d’aquell any. Des d’aleshores fins avui, 11 de març del 2018, l’anomenat “Dret a Decidir” ha tenyit tot el que hem anomenat “el Procés” i ara això ja s’ha acabat perquè el Poble Català ja ha decidit el que havia de decidir, per activa i per passiva, ha decidit el seu futur, ha decidit el que vol ser: Un Estat Independent en forma de República, ja no té sentit tornar-ho a decidir una i una altra vegada com si es tractés de l’etern repetir del dia de la marmota, ara s’ha d’aplicar, o més ben dit encara, ara cal portar-ho a l’acompliment, acabar el que es va començar les primeres hores de la tarda del 27 d’octubre de 2017 quan el Parlament Català va votar la “Part Declarativa” de la Declaració d’Independència i Proclamació de l’Estat Català independent en forma de República.

Comunicat del CDR*bic de l’11 de març del 2018:

1 – L’1 d’octubre del 2017, al Principat de Catalunya, com a culminació del Procés del Dret a Decidir, el Poble Català Sobirà, amb el seu President, el seu govern i el seu Parlament legítims i democràticament escollits en les eleccions del 27 de setembre de l’any 2015, als que se’ls va donar el mandat de portar Catalunya a la seva Independència, va concórrer al Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya amb la pregunta decisòria que s’expressava així: “Vols que Catalunya esdevingui un Estat Català en forma de República? Sí o No?”.

2 – La decisió es va prendre i es va manifestar clarament, perquè el Referèndum de l’1 d’octubre era vinculant com a tal Referèndum i com a voluntat explícita dels seu màxim representant, el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Carles Puigdemont, amb el compromís explícit de que en cas de guanyar-se el Referèndum es Declararia la Independència 48 hores després.

3 – El Referèndum es va guanyar i la Declaració compromesa, després de vàries vicissituds, va arribar el 27 d’octubre a primeres hores de la tarda.

4 – L’aplicació d’aquesta Declaració que tots esperàvem que es fes com a màxim el captard, vespre i nit d’aquell 27 d’octubre, matinada del 28 d’octubre i següents, no es va fer i és ara sols això el que ens falta portar al seu acompliment.

5 – La manifestació de l’ANC d’avui, ara ja d’ahir perquè ja són les quatre del matí del 12 de març, ha certificat que tanquem definitivament la reivindicació del Dret a Decidir per començar o més ben dit continuar d’una manera clara i decidida la implantació de la República Catalana Independent.

6 – En la manifestació “República Ara!” s’ha exigit als representants legítims i tornats a ratificar en les eleccions del 21 de desembre del 2017 que es comprometin decididament per a portar a la seva realització i a la seva plenitud la República Catalana. L’opinió era generalitzada i ben clara, només la República! prou d’autonomisme i governs i parlaments que Espanya i el espanyols pretenen que siguin titelles del regne d’Espanya. El camí dins i junts amb Espanya no ens porta enlloc … ens porta al no res! Reneguem d’Espanya en tot i per tot!

7 – En la manifestació “República Ara!” implícitament, tots els que estàvem allà i tots els que hem deixat a casa per motius vàris fins arribar a la majoria dels votants de les opcions independentistes de les darreres eleccions del 21D’2017, prop de 2.300.000 catalans, ens hem compromès a posar-hi tot el que faci falta de la nostra part perquè la República Catalana sigui realitat i perquè els ostatges que té empresonats l’estat espanyol enemic de Catalunya siguin alliberats i tornin a casa, el mateix pels exiliats, que puguin tornar a casa lliurement i sense ni amenaces ni causes judicials pendents, injustes, il·legals i gens legítimes, el mateix per a tots els demés encausats i altres persones i càrrecs pendets d’encausar, tots ells per defensar l’Autodeterminació de Catalunya, el dret humà número 14 de la Declaració Universal de Drets Humans subscrita també per l’Estat Espanyol, per la Unió Europea i per l’ONU (Organització de Nacions Unides de tot el món).

8 – En la manifestació “República Ara!” s’ha exigit unitat a les forces polítiques davant el compromís de fer la República i d’actuar com a tal, d’elaborar-ne i perfilar-ne l’estratègia, de consensuar-ne els capdavanters que ho han de portar endavant i se’ls ha exigit que ho facin amb més determinació, més valentia i més urgència.

9 – Com a resposta conseqüent al clam del Poble Català és d’obligat compliment que els capdavanters aclareixin s’hi hi estan disposats i com ho faran, els que no es vegin capaços haurien de retirar-se i donar pas a altres polítics i potser altres formacions polítiques que s’hi comprometin.

10 – És imprescindible tan el Poble com els polítics cercar i desenvolupar units les estratègies necessàries i guanyadores per a completar la Recuperació de la secular Independència de Catalunya estroncada ara ja fa 304 anys.

11 – I per últim, ara tots ja sabem que ja no es tracta de decidir sinó d’aplicar el que ja vam decidir l’1 d’octubre el Poble i el 27 d’octubre el Parlament Català i que vàrem certificar el 21 de desembre del 2017. Que hem d’abandonar qualsevol deix o tic d’infantilisme, tan el Poble com els nostres polítics, i que no hem de claudicar de cap de les maneres d’allò que com a Poble adult ja hem decidit i al que ens hem determinat a portar a terme, la República Catalana i la seva plena independència.

Salvador Molins en nom del CDR*bic (Berguedans per a la Independència de Catalunya)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!