BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

19 de gener de 2018
0 comentaris

Valors primordials del moment actual: 1 – No oblidar els 21 i 27 d’octubre. 2 – Implementar la República.

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA de Francesc Aguilar

Ase catalanoparlant mig

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Per Francesc Aguilar i Domenjó

Nosaltres, el poble de Catalunya

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.

Preàmbul.

La Constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta Constitució.

Títol I.- Principis Generals. La sobirania.

Art.- 1. L’Estat.

Catalunya és una república independent, democràtica, laica, social i de dret.

Art. 2. Exercici de la sobirania.

La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.

Art. 3. El territori.

El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics actuals de Catalunya, que podrà establir majors vincles polítics, socials, econòmics, culturals i els que convinguin amb els territoris de la resta de Països Catalans i de l’Antiga corona d’Aragó.

Art. 4. La capital.

La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona o aquella decidida pel poder legislatiu de Catalunya.

Art. 5. Llengua.

El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya.

L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.

Art. 6. Nacionalitat.

Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català.

Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol·liciten.

Art. 7. Els símbols.

Els símbols de Catalunya són la senyera estelada, la festa nacional, l’himne nacional, i aquells decidits pel poder legislatiu de Catalunya.

Títol II. Els Drets Fonamentals.

Art. 8. Dignitat humana.

La dignitat humana és inviolable.

Art. 9. Dret a la vida.

Tot ésser humà té dret a la vida.

La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Art.10. Igualtat davant la llei.

Les dones i els homes són iguals davant la llei.

Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o qualsevol altra condició personal.

Art.11. La llibertat.

La llibertat individual està garantida.

Està especialment garantida:

a) La llibertat personal i la integritat física i moral.

b) El respecte a la vida privada i familiar.

c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge.

d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions.

e) El dret de tenir i educar els fills.

f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i difondre-les.

h) La llibertat de premsa.

i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació.

j) El dret de vaga i el dret a la negociació col·lectiva.

k) El dret a rebre educació i la llibertat d’ensenyament.

l) La llibertat a la creació artística i a la recerca.

m) La llibertat d’escollir i exercir una professió.

n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria.

o) La llibertat de fixar el propi domicili.

p) La llibertat d’accés als càrrecs públics.

q) La llibertat lingüística.

Art. 12. Associacions i confessions religioses.

Les associacions i confessions religioses no fruiran de cap protecció especial i es regiran per les lleis comuns i d’associacions.

 Els rituals religiosos es mantindran en l’àmbit privat i de les llibertats individuals i col·lectives. Els organismes de l’Estat es mantindran al marge.

Les autoritats civils i militars podran participar dels rituals religiosos a títol personal però  no en funció del càrrec públic o com a representació institucional.

Art. 13. Protecció jurídica.

Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.

Tothom té dret a la presumpció d’innocència.

Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seva detenció.

Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a saber de que se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.

Les lleis penals i sancionadores no són retroactives.

Es prohibeixen els tribunals especials.

Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.

Art.14. La prohibició de la censura.

La censura està prohibida.

Art. 15. Propietat.

El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.

Art. 16. Matrimoni i comunitat.

El dret al matrimoni i a formar una família està garantit.

La llibertat de constituir altres formes de vida en comú diferent a la del matrimoni monògam està garantida.

L’Estat garantirà els drets del menor d’edat

Art 17. Protecció del territori.

Tothom té el dret a viure en un medi natural equilibrat.

Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire; del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, així com el patrimoni natural i arquitectònic.

Art. 18. La prohibició de la arbitrarietat.

Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.

Art.19. Drets polítics.

Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.

Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referèndums, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular.

Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.

Art. 20. Iniciativa legislativa popular.

Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.

Títol III. Els deures dels ciutadans.

Art. 21. Defensa de Catalunya.

Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya.

Art. 22. Despeses públiques.

Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. L’organització de l’Estat.

Art. 23. Els Poders de l’Estat.

Els tres poders fonamentals de l’Estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.

Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l’Estat així com la seva composició, atribucions i funcions.

Art. 24. Els municipis.

Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i òrgans supramunicipals.

Títol V. Modificació de la Constitució.

Art. 25. Principi de llibertat per modificar la constitució.

La constitució pot ser modificada total o parcialment.

Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular que s’haurà d’aprovar per majoria simple de vots.

Art. 26. Modificació parcial.

La modificació parcial de la constitució s’adequarà a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari.

La modificació parcial de la constitució pot versar sobre un o diversos articles però en cap cas pot afectar a més d’una matèria.

Art.- 27. Modificació total.

La modificació total de la constitució podrà ser instada pel poble per via d’iniciativa popular, o bé per l’òrgan legislatiu.

Disposicions transitòries i finals

Primera.- Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978.

Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, atribucions i funcions dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els òrgans judicials, en la forma establerta a la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya.

Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constitució.

Quarta.- Entrada en vigor.

Aquesta Constitució entra en vigor l’endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.

Ase catalanoparlant reduit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!