BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“El Poble, els CDR, estàven apunt, encara ho estan. Preparem la Plana Major de la República. És urgent!”

LA MAGNITUD DEL DESASTRE NO ÉS LA RELACIÓ DE PENÚRIES QUE ENS HA PORTAT LA PRIMERA BATALLA VIRULENTA DE VERITAT QUE DE MOMENT HEM PERDUT, compte que només es tracta d’una batalla com també ho va ser el bombardeig de Pearl Harbour.

Aquesta relació de llastimoses penúries que ens estant caient a sobre i que molt bé ha redactat Joan Pont i Montaner en el seu escrit “David contra Goliat” i que molts catalans estem patint fortament aquests dies, no! no és el més greu. El novembre del 2004 va venir a Berga Santiago Espot junt amb Josep Castany i Juan Manuel Rodríguez i ens van presentar per primera vegada a tot Catalunya un Power Point que podríem dir que va ser el primer pas, encara que molts de vosaltres potser no us ho cregueu, va ser el primer pas d’aquest Procés de Recuperació de la secular independència de Catalunya estroncada fa 300 anys i escaig. El desastre i la seva magnitud incommensurable és que des de la falsa Transició Espanyola que sense voler la nostra classe política actual es desdeien en imitar tot just pocs dies abans del recent colp d’estat contra la nostra nova República, el desastre és que cada dia Espanya ens roba 40 milions d’euros que se’n van a engreixar les arques i les butxaques de l’estat més feixista que us pugueu imaginar, i fins el 2004 ningú ho havia denunciat.

Siguem valents! Potser sí que fa basarda el que ens està passant … tenim por perquè voldríem un General o un Churchill que liderés el “Procés” però ja no per anar-el allargant sinó per guanyar-el. Els capdavanters que fins ara anaven al davant ara estant ferits per la fúria espanyola i els seus efectes col·laterals, ara necessitem altres capdavanters que recullin el seu testimoni com en una cursa de relleus. Pot canviar el corredor però la fita ha de ser la mateixa.

La pregunta del milió pot ser: El Poble sense un líder clar pot avançar i acabar la feina ara mateix encallada per motius obvis? Ho dic pels CDR, defensors clars de la República, també hi ha la CUP fidel a la República si no canvia res amb el previst canvi de Secretariat. A la CUP com a partit polític que és sí que li correspon el paper d’entomar el lideratge.

Parlo i molts parlem aquests darrers dies dels CDR*s com a motiu d’esperança, pensem “no està tot perdut” i jo i molts voldríem que els CDR*s esdevinguessin un poder popular o expressió del Poder del Poble en defensa de la República.

Ha de ser això una ofensa als partits que forçats han optat per jugar de nou el joc autonòmic aquest 21D del 2017? -no hauria de ser una ofensa perquè si volen jugar el joc que els exigeix l’estat espanyol, difícilment podran defensar la República.

Com que el Procés de Recuperació de la secular Independència de Catalunya estroncada fa 300 anys, i la República Proclamada no els volem perdre ni ens ho podem permetre, ens hem d’empescar com puguem allò del doble poder, el legítim Republicà des de que vam fer la Declaració i el poder esclau que sortirà d’aquestes eleccions del proper 21D.

Necessitàvem un Cap d’Estat que fes de cap d’estat de la nova república, era de preveure que fos el President Puigdemont, però no va ser. Necessitàvem un cos de Protecció Civil que no teníem però aquest sí! va aparèixer per obre d’encant, i jo no hi era (l’1 d’octubre vaig arribar a les 6 del matí, molts ja hi van ser tota la nit anterior).

El Poble Català “menut” i ferm, aquell que va decidir continuar la lluita aquell 1714, lluita i sacrifici que va fer que avui 300 anys després encara ens puguem dir catalans, que puguem parlar en català i que encara mantinguem viu l’anhel d’Independència, llibertat i plenitud de Catalunya, aquell poble menut i aquell seu esperit encara és viu i els seus successors puntualment foren presents a la cita històrica amb el nom a posteriori de “Comitès de defensa del referèndum”. Ells, els CDR*s no necessiten que els convoquin, s’aixequen i se’n van al camp de batalla! El cos de defensa estava i està a punt! Només ens fan falta els Generals que en el moment de la batalla no ens deixin sols i no se’n vagin cap a casa.

Ningú els hi ha de dir, ningú! als CDR*s i al Poble de Catalunya que s’han guanyat res,, perquè Catalunya ja és seva i el seu Dret Inalienable a la Independència en forma de República també és seu i és personal i intransferible!

Dignitat, Catalans! Dignitat!

Preparem els Generals, plantegem bé l’estratègia a partir d’ara i de forma urgent per quan Espanya faci un pas en fals, o sigui, en el moment propici de la Victòria. I esperonem els CDR*s perquè es mantinguin coordinats i apunt, sempre apunt!

Salvador Molins, CDR*bic, CDR*Berga, Catalunya Acció, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!