BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Dignitat contra dignitat. S’imagina algú John Adams, Madela, Ghandi o Luter King renunciant als seus principis?

Cap estat del món (ni Andorra), ni cap organització internacional van donar suport ni el donen a la declaració (declaració?) sobiranista. Quina lectura en feu de la gestió de tot això? (Josep-Maria Vilaseca)

– El suport internacional no és fàcil, requereix temps i sobretot els capdavanters han de demostrar la seva determinació en la defensa dels resultats, si els diferents estats que podrien donar-te suport, que n’hi ha segur, si no veuen serietat o encert en el camí i en la manera de fer dels capdavanters ningú se la juga per a algú que tampoc se l’acaba jugant del tot o que no juga bé segons els paràmetres internacionals del fet. Per exemple, per què no s’ha jugat en fermesa el camí de la DUI de Kossovo? per que no s’ha preparat bé la DUI i s’ha demanat el vist i plau del tribunal Internacional de la Haia tal com es va fer amb la Comissió de Venècia? Potser té a veure amb la resposta que va dir el Sr. Rufian a uns periodistes que l’interrogaven sobre la DUI “de esto solo hablavan en los círculos de Madrid”

Potser haurem d’esperar algun capdavanter que plantegi de veritat una DUI seriosa i no pas com la nostra classe política independentista actual que sempre fins ara ha renunciat a la DUI, tan que fins el dia anterior a la Declaració encara es plantejaven no complir el compromís contret amb el Poble de Catalunya amb la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant i urgent, 48 hores, que sempre i en afers de vida o mort són les hores més decisives.

Els nostres capdavanters per por o per incompetència van renunciar a fer el que calia fer la tarda i la nit del 27 d’octubre, fer d’estat, actuar com un estat, i el primer de tots el que després de la Declaració esdevé el Cap d’Estat del nou ens tot just constituït).

Probablement, avui 2 de desembre, no tenen encara clara la Independència de Catalunya, les baixades de pantalons davant el 155 ja no és que no siguin dignes de la contundència d’un històric John Adams, de l’exemple d’un Mandela o d’un Ghandi … algú s’imagina un Ghandi o un Mandela o un Luter King renunciant als seus principis? renunciant a la dignitat davant el seu Poble esclavitzat, tolerant l’abús flagrant contra el seu Poble?

Aquest és el tipus de transició que es va fer a l’estat espanyol inclosa Catalunya! Una transició borda de pretès WIN-WIN que no és WIN -WIN quan per mantenir la bassa d’oli corrupte s’exigeix el silenci i la renúncia absoluta d’una de les parts! “25 años de paz” i molts més d’esclavatge de Catalunya!

No judiquem ningú, ara no, tampoc molts de nosaltres no ho acceptarien, els que són a la presó són considerats herois, per a molts, però no per a tots, ara mateix, ho hagin fet bé o no ho hagin fet bé. Si jo, per la por, hagués fet el mateix, el mateix judici per a mi! No sóc millor, segur!

No, amb crítica mai no ho entendran o no ho voldran entendre, tot i que la crítica és imprescindible i la història ens jutjarà. Només amb la dignitat suprema d’uns altres catalans, si mai hi són, aviat o no tan aviat, aleshores per contrast es veurà qui i com i quan s’ha fallat en aquest camí.

Alguns, tots?, els que encara són a la presó, han claudicat davant el temut 155? Això es veurà a partir d’ara. Veurem els programes de cada partit i de cada col·lectiu i quina defensa se’n fa i amb quina intensitat s’acompleix.

Es faran forts altres camins de fermesa i dignitat? S’utilitzaran altres eines com la possiblement necessària ruptura amb l’estat espanyol. Es faran forts altres capdavanters amb projectes independentistes més contundents?

Estem disposats a emprendre el Procés Constituent i refermar i fer créixer la República?

La dignitat sols es demostra i es contrasta amb dignitat!

El procés de Recuperació de la secular Independència dels Catalans, ecunyada ja fa 300 anys i escaig, és del Poble i ara després del primer atac i sotregada i ensulsiada conseqüent torna al Poble.

Serem valents i encertats?

En serem dignes els catalans?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, membre del CDR*bic, membre del CDR*Berga, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Fotografia: 10.000 a Brusel·les, 2009