BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

M’he atansat a la premsa d’avui, dissabte 14 d’octubre del 2017, i he vist tres titulars que m’han cridat l’atenció:

El tercer titular parlava d’aquell tal Junquer que, avui o ahir,  deia que “si se’ls hi permetia als catalans, aleshores tothom vodria marxar de l’actual EU”, no parla potser aquest senyor del que els catalans entenem per l’Europa dels Pobles? Sr. Puigdemont no ho dubti, el destí i la història han posat en les seves mans el futur da Catalunya i d’Europa: esclavatge o llibertat?!   Ara, avui encara, som a temps d’aixecar aquest baluard de dignitat i de porta oberta al futur d’Europa i del Món que és i representa Catalunya, i això depèn ara mateix, puntuals a l’hora històrica, de vostè Puigdemont i d’un sol gest, complir el seu propi compromís amb la voluntat del nostre Poble.

El segon titular parlava del Vaticà, un dels estats més influents del món, tan malvat si voleu com ho són per alguns catalans, Anglaterra, Rússia, Israel i la Xina per només anomenar-ne quatre, però bons o dolents hem de prendre consciència que a nivell entre nacions ningú és bo, “només Déu és bo”, com ho deia Jesucrist, encara que molts, cosa ben legítima, tampoc s’ho creguin.

Sigui com sigui i tornant al Vaticà, un dels estats més influents del món, amb 900 milions d’humans al seu haver, i que per sorpresa nostra pot ser dels primers, junt amb d’altres que ja he esmentat, en reconèixer el nou Estat Català Independent, un cop activada i solemne la Proclamació de la República; i tornant al titular a que em refereixo deia, si no ho he entès malament: “el Vaticà diu que això del Diàleg en el cas actual de Catalunya és una trampa”

Jo l’he compartit plenament, aquest segon titular, perquè sé que no hi haurà diàleg amb Espanya i per això, ara mateix, escudar-se en el diàleg és només fer tot el possible per ajornar i allunyar una decisió que pel que sembla ni Puigdemont, ni Junqueras, tenen el coratge d’afrontar-la.

Si Puigdemont, Junqueras i la Forcadell no en són capaços ho haurem, ho haurà de fer el Poble Català i també haurem de cercar catalans capaços d’interpretar el rol d’estadistes alliberadors, dones o homes amb la lucidesa, el coratge i la determinació necessàries per a Proclamar de forma efectiva la Independència de la nostra Nació.

I finalment, el primer titular que m’ha atret l’atenció, es referia a les fortes pressions que està rebent Puigdemont de cara a la resposta que li ha exigit el cap dels exèrcits enemics i invasors de Catalunya amb data de caducitat i amb amenaça inclosa del colp final, el 155 i si cal més coses.

Com diu la Bíblia, més mil·lenària encara que Catalunya: Digues “Sí” al que és sí i “No” al que és no, tot el demés surt de la boca del dimoni”. Rajoy exigeix a Puigdemont una resposta clara, sense embuts, li diu “no m’enterboleixis, digues Sí o No”.

El que és trist i no és digne és que Puigdemont -amb el suport del Junqueras- corri a respondre abans a l’invasor que no pas al seu propi Poble a qui es deu per democràcia -aquella amb la qual s’han omplert tan la boca- “Votareu i votarem i hem votat” i pel compromís sagrat del Capdavanter amb el seu Poble.

Pobres catalans, només ens tenim a nosaltres mateixos, fins i tot el nostre capdavanter ens pot abandonar … per això clamem a Puigdemont que no ho faci, que no abandoni al seu Poble en aquesta hora decisiva. No tenim res més que aquest clam “compleix el que vas prometre” i pel que vam votar “Sí” en el Referèndum Vinculant de l’1 d’octubre d’aquest 2017.

Per què corres més per Espanya i Rajoy que no pas per a nosaltres? Al final, ja apunt de començar la batalla, dilluns, sense enganys ni subterfugis, no et voldríem veure com a “Braveheart” al bàndol dels contraris, aquells que tenint tants interessos a banda i banda, malden constantment per vèncer i subjugar Catalunya!

Ara o mai! per a tants catalans que s’acosten inexorablement a la fi dels seus dies. En memòria de tots ells i en representació de tots ells, us parlo del Josep Espelt, traspassat fa uns mesos, ell que estimava tant als seus, a la seva i nostra Catalunya, infinitament a la seva i nostra llengua, ell que no volia morir sense veure la Independència i plenitud d’aquest Poble … per a tots ells i per la petita neta d’aquest Josep Espelt del Flor de Neu, petita que ja té dos mesos de vida i que ai las! no sabrà del seu avi altra cosa que l’amor absolut que impregnava la seva vida, tot el seu llegat, com tants i tants catalans, homes nobles i bons.

Per ells, President, per ells … ara o mai!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!