Els nostres capdavanters juguen amb Rajoy al gat i la rata. Nosaltres els catalanets que hem de fer?

Els nostres capdavanters juguen amb Rajoy al gat i la rata. Nosaltres els catalans hereus d’aquell Poble menut del 1714, què hem de fer?

Juguen al gat i la rata: Un 155 i una Declaració en joc per permetre un diàleg sota els paràmetres de la Constitució Espanyola i una reforma falsa i llunyana de la mateixa que voldrien els enemics espanyols de la meseta i altres pobles de la Península Ibèrica, la Colau i Socialistes, els estats europeus i el poder econòmic mundial, tots ho volen menys nosaltres els catalans que som els interessats!

Tot plegat, un contrasentit que no hem de permetre. Si tantes ganes en tenen que hi dialoguin ells amb Espanya i si s’entenen que es casin o vagin a dormir junts un cap de setmana, podrien fer una bona melé i si els va bé repetir-ho de tant en tant, però als catalans que ens deixin tranquils.

Perill d’anar jugant al gat i la rata?   – perdre aquesta ocasió centenària d’alliberar-nos de la rèmora espanyola, ara que sobiranament hem votat milions de catalans i hem guanyat totalment malgrat gent com la Colau pretenguin que encara no som prous,. que l’alta participació al Referèndum i un 90% de vots a favor de la República Catalana encara no són gent i resultats suficients per esdevenir de fet i ja un Poble lliure i Independent.

Els d’aquí, els nostres capdavanters i governants pensant-se que són més llests que els altres i aixafant la línia vermella contínuament amb esses pronunciades, amb el gerro xinès portant-lo a coll, els altres allargant el peu per fer-els-hi la traveta, i ells mentrestant intentant tranquil·litzar -enganyar, adormir. entabanar- als catalans: “ara sí, ara traieu del calaix la Declaració! -de quin calaix? d’aquell de les signatures … allà on guardem totes les signatures tantes vegades llançades i perdudes?” -no d’aquell calaix no! però no us equivoqueu que llavors no la trobareu! …… “ara sí, si voleu és clar, reactiveu la Declaració d’Independència …”

Amb tot això i mentrestant la feina de cercar camps comercials, suport econòmic d’una cadena de Bancs i suport polític real -no fictici- i suport militar real -no fictici- resten encallats, no es fan, no s’hi dedica prou energia, passa i es perd el temps essencial. Que ho denota?  que pensen que ara se’n parla al món, que hi ha moltes simpaties i declaracions ampul·loses de suport … però, qui parla amb les cancelleries de Rússia? de la Xina? d’Anglaterra, d’Israel, dels EUA, de la India o del Paquistan, de Suècia …. Qui parla amb els països que han fet arribar algun signe de suport i reconeixement real -no fictici- de la República Catalana Independent? Qui intenta construir una lliga de països respectuosos amb el Dret a l’Autodeterminació dels Pobles disposats a enviar un exèrcit multinacional per protegir els desarmats i pacifistes catalans per poder implementar la nova República? Podrien ser els Cascs Blaus de l’ONU? El Dret a l’Autodeterminació dels Pobles no és un Dret defensat per la Societat de les Nacions?

Mentre els nostres capdavanters juguen amb el Rajoy i la Santamaria i els seus esbirlos al gat i la rata, amb la nostra independència a coll, com si es tractés d’un gerro xinès de porcel·lana de gran valor i fragilitat, … mentre passa tot això i com en el compte de la font el gerro es pot trencar … mentre passa tot això la feina essèncial resta per fer, i mentrestant els incauts i innocents catalans van pensant que és clar que la feina algú la deu fer… que ho tenen tot previst, que hi ha algú molt intel·ligent darrera de tot això … i jo no m’ho crec! com Sant Tomàs fins que no ho vegi no m’ho creuré! I no m’ho crec pel que els sento dir, pel que els veig fer, perquè noto -notem molts- les seves incongruències, perquè a voltes es veu com amb els mitjans estranger alguns parlen com rates sàvies i quan parlen amb els catalans deixen anar les paraules precises talment enfocades perquè nosaltres que tenim l’anhel a flor de pell ens fem castells i teories a l’aire per justificar-els a ells -els capdavanters i demès figurants- i per auto tranquil·litzar-nos els nostres neguits.

Què hem fet sempre? què sabem fer? què podem fer ara?

-estirar, portar les estelades -el nom i el crit de la Independència-, acorralar les inèrcies retardatàries dels capdavanters catalans, deixar-els amb el cul a l’aire. …

Què hem de fer?

1 – fer arribar la Declaració a tothom, llegir-la arreu, abreujar-la, penjar-la, com l’abecedari català, la nova norma, el nou pacte i la nostra nova, prèvia i resumida “Constitució. De seguida, sense esperar ni un minut més.

No ens entretinguem amb altres coses. Filtrem-la ja!

2 – El mateix amb el Procés Constituent, engeguem amb tots els temes aleatoris o no acabarem mai!

3 – I exigim sense parar que ens tornin immediatament aquesta Declaració segrestada i que ens la tornin reactivada que ens frisem per començar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*