La DUI no és una excusa pel diàleg sinó que t’obliga immediatament a comportar-te com un estat sobirà.



LA DUI NO ÉS MONEDA DE CANVI NI UN GEST SIMBÒLIC, LA DUI ÉS IRREVERSIBLE. NO DESNATURALTZEM LA DUI.

Us enganxo ací, tot seguit, el correu que ataco perquè crec que és un planteig amb un greu error: no entendre i desnaturalitzar la DUI que és una eina de gran vàlua per l’alliberament de les Nacions, àdhuc la nostra avui mateix, probablement la millor eina, una eina homologada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia des del Cas Kossovo en el que l’esmentat Tribunal va assentar jurisprudència. Molts catalans, inclosos els principals capdavanters actuals no entenen o no volen entendre la potència i la legalitat internacional d’aquesta eina i d’aquest procediment.”

Defensa de la DUI per si mateixa:

Maleïts esclaus catalans, ara, apunt d’haver de complir el compromís de la “Proclamació” ja estan rebaixant i desnaturalitzant la DUI, sempre fan el mateix. 

Ara com que veuen que ja no se’n poden escapar de la DUI perquè el pacte amb Espanya que han defensat durant dos anys, 720 dies sense fer la DUI, 720 dies negant-li el pa i l’aigua, omplint-se la boca de que ells abans que independentistes són demòcrates, que ells només tenien un pla “A” i cap més, i això els nostres capdavanters més propers, ai las! tot era i encara és una fal·làcia que els acorrala.

Com que no poden evitar-la volen desprestigiar-la, fer-la servir de moneda de canvi o excusa per altres coses que no són ella mateixa, potser ho fan sense adonar-se però és un vici tan estès i tan profund que cal denunciar i sotragar-los perquè es despertin d’aquesta cagarel·la llefiscosa i insuportable, sort en tenim del Rajoy i d’Espanya que d’una sola cleca els despertarà de cop.

La DUI no és moneda de canvi ni un gest simbòlic, la DUI és irreversible. No desnaturalitzem la DUI.

Només faltava la declaració de Mas al The Economist donant lliçons sobre la DUI simbòlica, ell que va fer un 9N des del primer moment no vinculant, ell que es va inventar la màgica pregunta partida, ell ens ha de donar lliçons per tal d’esquivar la primera obligació dels capdavanters que és preveure i fer efectiu el dia després de la DUI (Declaració d’Independència), ja ara mateix, escapçant el poder judicial i les policies enemigues i nomenant-ne de nous fidels a la República Catalana Independent, això als deu minuts d’haver fet la DUI o la Proclamació, tan se val!

La DUI és el que es va fer a Kossovo i Crimea, no intentin enganyar-nos senyor Puigdemont, Sr. Junqueras, Sr. Romeva i Sra. Forcadell, no us inventeu una DUI de pa sucat amb oli o escrita sobre paper de fumar, la DUI si es fa ha de fer-se bé perquè el Tribunal Internacional de la Haia no us digui que hi falta algun punt o alguna coma, l’heu de fer seriosament o suspendreu i a aquestes alçades, ja acabat el tercer trimestre d’aquest curs, ja seria tota una vergonya que els catalans per dignitat i pel Referèndum guanyat no ens mereixem de cap de les maneres!

La DUI és a part de cap diàleg perquè la DUI és una porta, la porta que s’ha de creuar per ser unilateralment independent.

El diàleg posterior mai pot incloure cap altre Referèndum, que ja l’hem fet senyors del món, senyors de la Premsa i  països que ens recomanen diàleg com aquell que et recepta “cataplasmes llenas” per posar-te-les al cul. El Referèndum ja l’hem fet i a més l’hem guanyat.

Només queda un diàleg, si s’hi avenen, el dels actius i passius, i si no s`hi avenen, aleshores que es carreguin a les seves espatlles ells sols, Espanya, amb el seu deute monstruós aquell que com sempre han generat tot i haver-nos saquejat a cor que vols, ja ho van fer a sud-amèrica, van robar-els tot l’or i tot l’argent, se’l van malgastar i el van perdre, el demés, després d’un Referèndum guanyat, només és un monòleg per aixafar de nou als catalans, per demanar-los que com sempre ho sacrifiquin tot, fins i tot la seva pervivència com a Poble i Nació.

No!    La DUI no és moneda de canvi ni un gest simbòlic, la DUI és irreversible i és un dret inalienable com ho són l’us de totes les eines necessàries per a la pròpia supervivència d’un home o d’una nació. 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Us enganxo ací, tot seguit, el correu que crec que és un planteig amb un greu error: no entendre i desnaturalitzar la DUI que és una eina de gran vàlua per l’alliberament de les Nacions, probablement la millor eina, una eina homologada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia des del Cas Kossovo en el que l’esmentat Tribunal va assentar jurisprudència. Molts catalans, inclosos els principals capdavanters actuals no entenen o no volen entendre la potència i la legalitat internacional d’aquesta eina i d’aquest procediment.

Article que crec amb algun plantegement erroni:

OPINIÓ > MAIL OBERT

Vols diàleg? Defensa la DUI

«Demanar diàleg sense moure peça és absurd. El govern espanyol no negociarà res si abans no té una DUI damunt la taula»

Dissabte les places s’han omplert de gent vestida de blanc. Demanen diàleg. Em nego a pensar que tots són uns manipuladors, i manipulats, membres del PSC que només volen imposar la unitat d’Espanya, i a sobre quedant bé. No. Aquí també hi ha bona gent espantada que reclama diàleg sincer sense apriorismes. Sé de què parlo. Conec gent que anava de blanc. Aquests dies, més que mai, els he vist espantats i jo no puc sinó entendre la seva petició. A sobre, sóc optimista. Hi ha una manera d’aconseguir el diàleg: declarant la independència aquest dimarts. Vols diàleg i mediació? Fes la DUI.

Aquí només el simple avís que declararem la independència ha fet saltar multitud d’ofertes de mediadors. Suïssa, d’entrada. El Quebec, després. Aquí, la DUI i la mediació han anat de la mà. I ja no et dic quan la independència es declari efectivament. Anaves de blanc i vols diàleg? Doncs pressiona perquè Puigdemont declari la independència aquest dimarts. El govern espanyol potser acceptarà seure a la taula si l’altra opció que té és una Catalunya independent. Sense aquesta amenaça, no es mourà. I tot i que a mi em segueix costant molt veure Rajoy acceptant un referèndum acordat, si és això, o la independència de Catalunya….Ell sabrà.

Sóc partidari de declarar la independència aquest dimarts sota una premissa: anem-nos-en perquè ens peguen. Porres? Adéu. Sang als avis? Adéu. Puigdemont perseguit per helicòpters? Adéu. No tenim garanties dins Espanya.  Adéu siau. És com ho veig. Però entenc que hi hagi gent que vulgui anar-se’n, o quedar-se, després d’un diàleg entre les parts. Aquests són els qui necessiten que Puigdemont declari la independència dimarts. Si el que volen és diàleg, han de confiar que la DUI no es faci efectiva perquè un mediador potent s’interposi entre les dues parts, anul·li la repressió espanyola i la DUI catalana. I comencin aleshores unes negociacions per a tenir, finalment, un referèndum acordat. Aquesta és la vostra esperança. Això és el que demanava el diari The Economist. Però no tindràs diàleg  sense moure peça. Sense DUI Rajoy no seu. El govern espanyol no negociarà res si abans no té una DUI damunt la taula. I encara. la Unió Europea no es presentarà com a mediador entre les parts si no té una DUI damunt la taula. I encara.

Vols diàleg? DUI. I encara.

Hi ha vegades que anar lent és irresponsable. La velocitat pot anar plena de seny. Només cal recordar la infantesa, la bicicleta, els genolls pelats i aquella micona de pols bruta als llavis. Només cal recordar el somriure dels grans: ‘Pel teu bé, accelera o cauràs.’ Aquest penso que és ara el perill que tenim damunt la taula els catalans: anar massa lents. La Declaració d’Independència deu dies després de l’1 d’octubre, a mi personalment em semblen massa dies. Si deixem de pedalar, caurem. Dimarts la DUI la necessitem uns per a arribar a la independència. Els altres, per a lluitar encara pel diàleg.

Dijous, al col·legi del nen, la vaig reconèixer a la cua. Una votant del no. Mare d’un amic del nano. La meva edat si fa no fa, aquesta catalana ja fa dècades que va venir a viure al país. Espanyola de naixement, traductora de professió, per mi una de les heroïnes de l’1-O. Ella, i tants altres votants del no. Sense els dels no, els del sí no som res. Grandiosa abraçada li vaig donar. Glòria i honor a la gent com ella. I més que li’n donaré. Orgull de gent: diumenge els violents van ser els policies. Els a por ellos. Mai els votants del sí, ni els del no.  Quan ens trobem ens ho hem de dir més. Visca els votants de l’1-0. En fi, que ella és dels meus ja ho sabia de fa temps. Però aquests dies, notar-ho, em va treure nervis i em va fer sentir molt més segur. Gràcies per tant, bicicletes incloses, camí de la DUI.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*