He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Fa 10 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
Va deixar escrit l”Acte de sobirania’, en què mostrava la disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França
06/08/2017 El Davantal
Fa 10 anys va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. Tot i que la data de referència de la seva mort s’ha fixat en el dia 10 d’agost, tal dia com avui del 2007 Xirinacs es va dirigir a una muntanya del Ripollès, acompanyat pel seu metge i company Joan Parés, per deixar-se morir en plena llibertat i consciència. Amb aquest objectiu va deixar de prendre la medicació per al cor que tenia prescrita, i va romandre uns dies sense menjar, i després de caminar una llarga estona i de fer un exercici de meditació que havia practicat des feia molts anys, va consumar el seu comiat.
Es calcula que morí cap al dia 8 d’agost. Al cap de mesos, en conèixer-se el resultat de l’autòpsia, es va determinar que va morir de mort natural. Precisament el forense que se’n va fer càrrec explica al documental Xirinacs, a contracorrent, que morir d’aquesta manera és luxe, “morir on tu vols, quan tu vols, i tot, no dolorosament, no agònicament, és un luxe.”
El dia 11 va ser trobat sense vida per un excursionista al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). A la butxaca van trobar-hi una nota semblant a la que precedeix l’escrit ‘Acte de Sobirania’, manuscrit que deixà preparat a la Fundació Randa.
Cinc dies abans havia deixat escrit el text en què l’exsenador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, al poema (Acte de sobirania), signat el dia 6 d’agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles.
En el 10è aniversari, un documental per a la memòria
Coincidint amb els dies de la commemoració dels 10 anys de la mort del militant de la justícia i al captaire de la pau, independentista fins al moll de l’os, recordem el documentl Xirinacs, a contracorrent, que Llibertat.cat va impulsar conjuntament amb la Fundació Randa-Xirinacs i Zeba Produccions.