BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“Amb el Josep i a través de la seva determinació i del seu compromís permanent al llarg de tota la seva vida, hem vist el cel nou i la terra nova que tots anhelem, hem vist de nou Catalunya plenament lliure i Independent. Així la volem!  … pàtria dels homes i dones com ell.”

El 21 de gener de 2017,
a la cerimònia de comiat i enterrament de Josep Espelt i Casals, el Pep del Flor de Neu de Berga i abans de l’Hotel del Santuari de Falgars, s’ha llegit el text que us adjunt-ho en honor seu. El Pep ha estat un gran home, humil i digne, valent defensor de Catalunya, extraordinari compatriota nostre, afortunat segons la prèdica de l’oficiant per aquella “gràcia divina” que fa d’un home quasi un déu, amb respecte absolut per l’Amor que tot ho genera i tot ho inspira. Tan de bo nosaltres seguim fent viu i actiu el seu permanent llegat, si és així la INDEPENDÈNCIA, VALOR PREEMINENT DE TOTA NACIÓ la tenim a tocar. Determinem-nos-hi ja!

EN MEMÒRIA VIVA DE JOSEP ESPELT
(Defensor incansable de la llengua i la nació catalanes, un dels fundadors del BIC)

Josep, em sents?

No parlo per mi que no sóc digne ni de lligar-te les sandàlies sinó per tu que cada dia em comunicaves la necessitat de que els catalans enllestim ja la recuperació de la nostra llibertat nacional.

Companys de camí del Josep, quan a partir d’ara passant pel carrer veieu un minyó menut, corrent i saltant amb els cabells esbojarrats, pregunteu-li: Nen … que ets el Josep?

Pregunteu-li! perquè el llegat del Josep Espelt és infinit, és com la llavor que mort i reneix tot seguit.

Amb ell hem vist un marit i pare curós, enamorat i fidel.

Hem vist un «BON HOME» -de temps la virtut més gran-.

Un home treballador, honrat i responsable.

Hem vist un català digne, totalment fidel a la seva llengua, a la seva terra i a tota la gent de bona voluntat. Ell, el Josep, ens ha concedit la seva amistat, el seu humor, el seu mestratge, la seva fermesa, … tot amb l’amor més gran, aquell del qui dóna la vida pels seus amics.

Amb el Josep i a través de la seva determinació i del seu compromís hem vist el cel nou i la terra nova que tots anhelem, hem vist de nou Catalunya plenament lliure i Independent. Així la volem!  … pàtria dels homes i dones com ell.

No sé si tots ho sabeu, però el Josep sempre presumia d’haver estat empadronat en el llibre de registre encara escrit en català, ell era un català que d’alguna manera s’havia escapat del jou de l’opressió i de la vergonya que de pressa hem d’abandonar.

Suposo que tots ho sabeu, el Josep, tenia un gran neguit… no poder veure viu la Independència de Catalunya … però no et preocupis Josep, la tenies tan a prop que no la veies …

tu ets la INDEPENDÈNCIA d’aquesta nostra nació,

ens has dit amb paraules i fets que tots ho som, que només depèn de nosaltres i sobretot que no abandonem la llengua, la nostra estimada llengua!

Em sents Josep?

Ens sents?

Rep i transmet dels nostres cors la infinita gratitud.

Després d’aquesta lectura, els assistents van ovacionar al Josep Esplet amb un llarg aplaudiment.

Sobre el fèretre,  tan a la sala de vetlla com en l’acte de l’enterrament,  hi ha estat posada pels seus fills i la seva esposa una estelada dignament guanyada.

——————–

Salvador Molins, membre del BIC i de Catalunya Acció, soci de l’ÒMNIUM i soci de l’ANC com ho era també el Josep Espelt.